DONAR PER ACABAT

Comentari a l’evangeli (Lc 21,5-19) escrit per: J. A. Pagola

Evangeli.- 

En aquell temps, alguns parlaven del temple, fent notar les seves pedres magnífiques i les ofrenes que el decoraven. Jesús digué: «Això que veieu, vindran dies que tot serà destruït: no quedarà pedra sobre pedra». Llavors li preguntaren: «Mestre, quan serà tot això i quin senyal anunciarà que està a punt de succeir?». Jesús respongué: «Estigueu alerta, no us deixeu enganyar, perquè vindran molts que s'apropiaran el meu nom. Diran: "Soc jo", i també: "Ja arriba el moment". Deixeu-los estar; no hi aneu, amb ells. I quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no us alarmeu. Això ha de succeir primer, però la fi no vindrà de seguida». Després els deia: «Una nació prendrà les armes contra una altra, i un regne contra un altre regne. Hi haurà grans terratrèmols, fams i pestes pertot arreu, passaran fets espantosos i apareixeran al cel grans senyals d'amenaça. Però abans de tot això se us enduran detinguts, us perseguiran, us conduiran a les sinagogues o a les presons, us presentaran als tribunals dels reis o als governadors, acusats de portar el meu nom. Serà una ocasió de donar testimoni. Feu el propòsit des d'ara de no preparar-vos la defensa: jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa, i cap dels vostres acusadors no serà capaç de resistir-la o de contradir-la. Sereu traïts fins i tot pels pares, pels germans, parents i amics, en mataran alguns de vosaltres, i sereu odiats de tothom pel fet de portar el meu nom. Però no es perdrà ni un dels vostres cabells. Sofrint amb constància us guanyareu per sempre la vostra vida».

Comentari.-

És la darrera visita de Jesús a Jerusalem. Alguns dels que l’acompanyen s’admiren en contemplar «la bellesa del temple». Jesús, per contra, sent una cosa molt diferent. Els seus ulls de profeta veuen el temple de manera més profunda: en aquell lloc grandiós no s’hi està acollint el regne de Déu. Per això Jesús el dona per acabat: «De tot això que contempleu, vindran dies que no en quedarà pedra sobre pedra: tot serà destruït».

De sobte, les paraules han trencat l’autoengany que es viu a l’entorn del temple. Aquell edifici esplèndid alimenta una il·lusió falsa d’eternitat. Aquella manera de viure la religió sense acollir la justícia de Déu ni escoltar el clam dels qui pateixen és enganyosa i perible: «Tot això serà destruït».

Les paraules de Jesús no neixen de la ira. Menys encara del menyspreu o el ressentiment. El mateix Lluc ens diu una mica abans que, en acostar-se a Jerusalem i veure la ciutat, Jesús «arrencà a plorar». El seu plor és profètic. Els poderosos no ploren. El profeta de la compassió sí.

Jesús plora davant Jerusalem perquè estima la ciutat més que ningú. Plora per una «religió vella» que no s’obre al regne de Déu. Les seves llàgrimes expressen la seva solidaritat amb el patiment del seu poble, i alhora la seva crítica radical a aquell sistema religiós que obstaculitza la visita de Déu: Jerusalem –la ciutat de la pau!– «Tant de bo també tu haguessis reconegut allò que et porta la pau!» «Però ara és amagat als teus ulls».

L’actuació de Jesús ens aclareix la situació actual. De vegades, en temps de crisi, com els nostres, l’única manera d’obrir camins a la novetat creadora del regne de Déu és donar per acabat allò que alimenta una religió caduca, sense generar la vida que Déu vol introduir al món.

Donar per acabada una cosa viscuda de manera sagrada durant segles no és fàcil. No es fa condemnant els qui la volen conservar com a etern i absolut. Es fa «plorant», ja que els canvis exigits per la conversió al regne de Déu fan patir a molts. Els profetes denuncien el pecat de l’Església plorant.

José Antonio Pagola

Traductor: Francesc Bragulat