CONTINUEM ESTANT DESPERTS?

Comentari a l’evangeli (Mt 24,37-44) escrit per: J. A. Pagola

Evangeli.- 

En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles: «Quan vindrà el Fill de l'home, passarà com en temps de Noè. Els dies abans del diluvi tothom continuava menjant i bevent i casant-se, fins que Noè hagué entrat a l'arca. No s'havien adonat de res quan els sorprengué el diluvi i se'ls endugué tots. Igual passarà en l'adveniment del Fill de l'home. Si hi hagués llavors dos homes plegats al camp, potser l'un fora pres i l'altre deixat; si hi hagués dues dones molent plegades, potser l'una fora presa i l'altra deixada. Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor. Estigueu-ne segurs: si el cap de casa hagués previst l'hora de la nit que el lladre vindria, no s'hauria adormit ni hauria permès que li entressin a casa. Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada».

Comentari.-

Un dia la història apassionant dels homes s’acabarà, com acaba inevitablement la vida de cadascun de nosaltres. Els evangelis posen en boca de Jesús un discurs sobre aquest final, i sempre destaquen una exhortació: vetlleu, estigueu a punt, viviu desperts. Les primeres generacions cristianes van donar molta importància a aquesta vigilància. La fi del món no arribava tan aviat com alguns pensaven. Sentien el risc d’anar oblidant-se a poc a poc de Jesús i no volien que els trobés un dia «adormits».

Han passat molts segles des de llavors. Com vivim els cristians d’avui? Continuem desperts o ens hem anat adormint a poc a poc? Vivim atrets per Jesús o distrets per tota mena de qüestions secundàries? El seguim a ell o hem après a viure a l’estil de tothom?

Vigilar és primer de tot despertar de la inconsciència. Vivim el somni de ser cristians quan, en realitat, no poques vegades els nostres interessos, actituds i estil de viure no són els de Jesús. Aquest somni ens protegeix de cercar la nostra conversió personal i la de l’Església. Si no despertem, seguirem enganyant-nos a nosaltres mateixos.

Vigilar és viure atents a la realitat. Escoltar els gemecs dels qui pateixen. Sentir l´amor de Déu a la vida. Viure més atents a la seva misteriosa presència entre nosaltres. Sense aquesta sensibilitat no és possible caminar darrere de Jesús.

De vegades vivim immunitzats a les crides de l’evangeli. Tenim cor, però se’ns ha endurit; tenim orelles, però no escoltem allò que Jesús escoltava; tenim ulls, però no veiem la vida com la veia ell, ni mirem les persones com ell les mirava. Pot passar aleshores el que Jesús volia evitar entre els seus seguidors: veure’ls com «cecs conduint altres cecs».

Si no despertem, a tots ens pot passar allò d’aquells de la paràbola que encara, al final dels temps, preguntaven: «Senyor, quan et vam veure afamat, o que tenies set, o eres foraster, o que anaves despullat, o estaves malalt, o a la presó, i no t’hem assistit?»

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat