APRENDRE A VIURE DE JESÚS

Comentari a l’evangeli (Mc 6,1-6) escrit pre J.A.Pagola

Evangeli.- 

En aquell temps, Jesús anà a Natzaret, el seu poble, acompanyat dels seus deixebles. El dissabte començà a ensenyar a la sinagoga. Tothom, en sentir-lo, se n'estranyava i deia: «D'on li ve tot això? Què és aquest do de saviesa i aquests miracles que es realitzen per les seves mans? No és el fuster, el fill de Maria, parent de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seves parentes, no viuen aquí entre nosaltres?». I se n'escandalitzaven. Jesús els digué: «Els profetes només són mal rebuts en el seu poble, en la seva parentela i entre els de casa seva». I no hi pogué fer cap miracle; només va imposar les mans a uns quants malalts, que es van posar bé. I el sorprenia que no volguessin creure. Després recorria les viles i els pobles i ensenyava.

Comentari.-

La vida d’un cristià comença a canviar el dia que descobreix que Jesús és algú que li pot ensenyar a viure. Els relats evangèlics no es cansen de presentar-nos Jesús com a Mestre. Algú que pot ensenyar una «saviesa única». Aquesta saviesa que tant sorprèn els seus veïns de Natzaret.

De fet, els primers que es van trobar amb ell es van anomenar «deixebles», alumnes, és a dir, homes i dones disposats a aprendre del seu Mestre Jesús.

Els cristians d’avui ens hem de preguntar si no hem oblidat que ser cristians és senzillament «viure aprenent» de Jesús. Anar descobrint-hi quina és la manera més humana, més autèntica i joiosa d’enfrontar-se a la vida.

Quants esforços no es fan avui per aprendre a triomfar a la vida: mètodes per obtenir l’èxit en el treball professional, tècniques per conquerir amics, arts per sortir triomfants en les relacions socials. Però, on aprendre a ser senzillament humans?

Són molts els cristians per als quals Jesús no és de cap manera l’inspirador de la seva vida. No encerten a veure quina relació pugui existir entre Jesús i allò que ells viuen diàriament. Jesús s’ha convertit en un personatge que creuen conèixer des de petits, quan en realitat continua sent per a molts el «gran desconegut». Un Jesús sense consistència real, incapaç d’animar la seva existència diària.

I, tanmateix, aquest Jesús més ben conegut i més fidelment seguit podria transformar la nostra vida. No com el mestre llunyà que ha deixat un llegat de saviesa admirable a la humanitat, sinó com algú viu que, des del fons mateix del nostre ésser, ens acompanya amb paciència, comprensió i tendresa.

Ell pot ser el nostre mestre de vida. Ens pot ensenyar a viure, no per manipular els altres, sinó per servir. Ens pot descobrir que és millor viure donant que acaparant. Escoltant el seu missatge i seguint els seus passos podem aprendre a viure de manera més solidària i menys egoista, a arriscar-nos més per tot allò que és bo i just, a estimar les persones com les volia ell, a confiar en el Pare com ell hi confiava.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat