REPÒS RENOVADOR

Comentari a l’evangeli (Mc 6,30-34) escrit pre J.A.Pagola

Evangeli.- 

En aquell temps, els apòstols es reuniren amb Jesús i li parlaren de tot el que havien fet i ensenyat. Ell els diu: «Veniu ara tots sols a un lloc despoblat i reposeu una mica». Perquè molta gent anava i venia i no els deixava temps ni per menjar. Se n'anaren, doncs, tots sols amb la barca cap a un lloc despoblat. Però algú els veié quan marxaven; molts ho van saber, van córrer a peu de tots els pobles i arribaren primer que ells. Quan Jesús desembarcà veié una gran gentada i se'n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor. I es posà a instruir-los llargament.

Comentari.-

És molt plaent per a un creient trobar-se amb un Jesús que sap comprendre les necessitats més profundes de l’ésser humà. Per això se’ns omple l’ànima d’alegria en escoltar la invitació que dirigeix els seus deixebles: «Veniu ara vosaltres sols en un lloc despoblat i reposeu una mica».

Els homes necessitem fer festa. I potser avui més que mai. Sotmesos a un ritme de treball inflexible, esclaus d’ocupacions i feines de vegades esgotadores, necessitem aquest descans que ens ajudi a alliberar-nos de la tensió, el desgast i la fatiga acumulada al llarg dels dies.

L’home contemporani ha acabat sovint per ser un esclau de la productivitat. Tant als països socialistes com als capitalistes, el valor de la vida s’ha reduït a la pràctica a producció, eficàcia i rendiment laboral. Segons H. Cox, l’home actual «ha comprat la prosperitat al preu d’un empobriment vertiginós en els elements vitals». La veritat és que tots correm el risc d’oblidar el valor últim de la vida per ofegar-nos en l’activisme, el treball i la producció.

La societat industrial ens ha fet més laboriosos, més ben organitzats, més eficaços, però, mentrestant, són molts els que tenen la impressió que la vida se’ls escapa tristament d’entre les mans. Per això el descans no pot ser només la pausa necessària per reposar les nostres energies esgotades o la vàlvula d’escapament que ens allibera de les tensions acumulades, per tornar amb noves forces a la feina de sempre.

El repòs ens hauria d’ajudar a regenerar tot el nostre ésser descobrint-nos dimensions noves de la nostra existència. La festa ens ha de recordar que la vida no és només esforç i treball esgotador. L’ésser humà també està fet per gaudir, per jugar, per gaudir de l’amistat, per pregar, per agrair, per adorar… No hem d’oblidar que, per sobre de lluites i rivalitats, tots estem cridats ja des d’ara a gaudir com a germans d´una festa que un dia serà definitiva.

Hem d’aprendre a fer vacances d’una altra manera. No es tracta d’obsessionar-se amb «passar-ho bé» sigui com sigui, sinó de saber gaudir amb senzillesa i agraïment dels amics, la família, la natura, el silenci, el joc, la música, l’amor, la bellesa, la convivència. No es tracta de buidar-se en la superficialitat d’uns dies viscuts de manera esbojarrada, sinó de recuperar l’harmonia interior, tenir més cura de les arrels de la nostra vida, trobar-nos amb nosaltres mateixos, gaudir de l’amistat i l’amor de les persones, «gaudir de Déu» a través de la creació sencera.

I no oblidem una cosa important. Només tenim dret al repòs i la festa si ens cansem diàriament en l’esforç per construir una societat més humana i més feliç per a tothom.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Comentari al comentari.-

Per: Jaume Rocabert

En l’homilia del Pagola o dels seus col·laboradors, pel Diumenge 15 de juliol de l’any litúrgic B, que se’ns ofereixen amb el títol, “Sense suport social?”, té com a fonament els fragments (30-34) del capítol 6 de l’evangeli de Marc.

El capitalisme més deshumanitzat ha aconseguit implantar una societat que a canvi d’uns pocs euros, ens explota amb tota la impunitat mai vista i sense atendre a les necessitats de tot ésser humà. És per tot això que l’homilia del proper diumenge 21 recull la sensibilitat de Jesús al expressar que: se’ns omple l’ànima d’alegria en escoltar la invitació que dirigeix els seus deixebles: «Veniu ara vosaltres sols en un lloc despoblat i reposeu una mica». Els homes necessitem fer festa. I potser avui més que mai. Sotmesos a un ritme de treball inflexible, esclaus d’ocupacions i feines de vegades esgotadores, necessitem aquest descans que ens ajudi a alliberar-nos de la tensió, el desgast i la fatiga acumulada al llarg dels dies.

L’homilia, conseqüentment, denuncia sense embuts, la miserable explotació a que estem sotmesos en ple segle XXI: L’home contemporani ha acabat sovint per ser un esclau de la productivitat. Tant als països socialistes com als capitalistes, el valor de la vida s’ha reduït a la pràctica a producció, eficàcia i rendiment laboral. Segons H. Cox, l’home actual «ha comprat la prosperitat al preu d’un empobriment vertiginós en els elements vitals». La veritat és que tots correm el risc d’oblidar el valor últim de la vida per ofegar-nos en l’activisme, el treball i la producció. La societat industrial ens ha fet més laboriosos, més ben organitzats, més eficaços, però, mentrestant, són molts els que tenen la impressió que la vida se’ls escapa tristament d’entre les mans. Per això el descans no pot ser només la pausa necessària per reposar les nostres energies esgotades o la vàlvula d’escapament que ens allibera de les tensions acumulades, per tornar amb noves forces a la feina de sempre. 

“No només de pa viu l’home”, és per això que ens diu l’homilia: El repòs ens hauria d’ajudar a regenerar tot el nostre ésser descobrint-nos dimensions noves de la nostra existència. La festa ens ha de recordar que la vida no és només esforç i treball esgotador. L’ésser humà també està fet per gaudir, per jugar, per gaudir de l’amistat, per pregar, per agrair, per adorar… No hem d’oblidar que, per sobre de lluites i rivalitats, tots estem cridats ja des d’ara a gaudir com a germans d´una festa que un dia serà definitiva.

En el darrer paràgraf, l’homilia ens convida a auto-programar-nos des d’una perspectiva menys materialista i, per tant més humana: Hem d’aprendre a fer vacances d’una altra manera. No es tracta d’obsessionar-se amb «passar-ho bé» sigui com sigui, sinó de saber gaudir amb senzillesa i agraïment dels amics, la família, la natura, el silenci, el joc, la música, l’amor, la bellesa, la convivència. No es tracta de buidar-se en la superficialitat d’uns dies viscuts de manera esbojarrada, sinó de recuperar l’harmonia interior, tenir més cura de les arrels de la nostra vida, trobar-nos amb nosaltres mateixos, gaudir de l’amistat i l’amor de les persones, «gaudir de Déu» a través de la creació sencera. I no oblidem una cosa important. Només tenim dret al repòs i la festa si ens cansem diàriament en l’esforç per construir una societat més humana i més feliç per a tothom.

Al·leluia Jo 10,27
Les meves ovelles reconeixen la meva veu, diu el Senyor;
també jo les reconec i elles em segueixen.

Una vegada més, l’homilia del diumenge 21 de juliol, ens descobreix els camis que veritablement poden donar sentit a la nostra vida, però molt especialment si aquesta nostra vida la volem continuar tenint-la vinculada amb la fe en Jesús i amb una Església amb menys guarniment, més desproveïda de privilegis i, molt important, més empobrida de poder sociopolític, amb la qual cosa aconseguirem que sigui una Església més lliure i més capaç d’oferir l’evangeli en la veritat més autèntica.