UN ESPAI SENSE DOMINACIÓ MASCULINA

Comentari a l'evangeli (Mc 5,21-43) escrit per J.A.Pagola

Evangeli.-

En aquell temps, Jesús arribà en barca de l'altra riba del llac, molta gent es reuní al seu voltant, i es quedà vora l'aigua. Mentrestant, arriba un dels caps de sinagoga, que es deia Jaire, i, així que el veu se li llença als peus i, suplicant-lo amb tota l'ànima, li diu: «La meva filleta s'està morint. Veniu a imposar-li les mans perquè es posi bé i no es mori». Jesús se n'anà amb ell, i el seguia molta gent.

Hi havia una dona que patia pèrdues de sang des de feia dotze anys. Havia consultat molts metges, que l'havien fet sofrir molt, i s'hi havia gastat tot el que tenia. No va millorar gens, sinó que anava de mal en pitjor. Aquesta dona, que havia sentit parlar de Jesús, se li acostà per darrere enmig de la gent i li tocà el mantell, perquè pensava: «Encara que li toqui només la roba que porta, ja em posaré bona». A l'instant se li estroncà l'hemorràgia i sentí que el mal havia desaparegut. Jesús, que sabia prou bé el poder que havia sortit d'ell, es girà a l'instant i preguntava a la gent: «Qui m'ha tocat la roba?». Els deixebles li deien: «La gent us empeny pertot arreu, i pregunteu qui us ha tocat?». Però Jesús anava mirant, per veure qui ho havia fet. Llavors aquella dona, que sabia prou què havia passat, s'acostà tremolant de por, es prosternà davant d'ell i li digué tota la veritat. Jesús li respongué: «Filla, la teva fe t'ha salvat. Queda lliure de la teva malaltia i ves-te'n en pau».

Encara parlava, que arriben uns de casa del cap de sinagoga i li diuen: «La teva filla és morta. Què en trauràs d'amoïnar el mestre?». Però Jesús, sense fer cas del que acabava de sentir, diu al cap de sinagoga: «Tingues fe i no tinguis por». I només va permetre que l'acompanyessin Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume. Quan arriben a la casa del cap de sinagoga, veu l'aldarull de la gent, que plorava i cridava fins a eixordar. Ell entra a casa i els diu: «Què són aquest aldarull i aquests plors? La criatura no és morta, sinó que dorm». Ells se'n reien, però Jesús els fa sortir tots, pren només el pare i la mare de la nena amb els qui l'acompanyaven, entra a l'habitació, li dona la mà i li diu: «Talita, cum», que vol dir: «Noia, aixeca't.» A l'instant la noia, que ja tenia dotze anys, s'aixecà i es posà a caminar. Ells no se'n sabien avenir. Jesús els prohibí, de tota manera, que fessin saber què havia passat. I els digué que donessin menjar a la noia.

Comentari.-

Una dona avergonyida i temorosa s’acosta a Jesús secretament, amb la confiança de quedar guarida d’una malaltia que la humilia des de fa temps. Arruïnada pels metges, sola i sense futur, va a Jesús amb una fe gran. Només cerca una vida més digna i més sana. Al rerefons del relat s’endevina un greu problema. La dona pateix pèrdues de sang: una malaltia que l’obliga a viure en un estat d’impuresa ritual i discriminació. Les lleis religioses l’obliguen a evitar el contacte amb Jesús i, tanmateix, és precisament aquest contacte el que la podria guarir.

La curació es produeix quan aquella dona, educada en unes categories religioses que la condemnen a la discriminació, aconsegueix alliberar-se de la llei per confiar en Jesús. En aquell profeta, enviat de Déu, hi ha una força capaç de salvar-la. Ella «sentí dins el seu cos que estava guarida»; Jesús «s’adonà a l’instant de la força que havia sortit d’ell». Aquest episodi, aparentment insignificant, és un exponent més del que es recull de manera constant a les fonts evangèliques: l’actuació salvadora de Jesús, sempre compromès a alliberar la dona de l’exclusió social, de l’opressió de l’home en la família patriarcal i de la dominació religiosa dins el poble de Déu.

Seria anacrònic presentar Jesús com un feminista dels nostres dies, compromès en la lluita per la igualtat de drets entre dona i home. El missatge és més radical: la superioritat de l’home i la submissió de la dona no vénen de Déu. Per això, d’entre els seus seguidors han de desaparèixer. Jesús concep el seu moviment com a espai sense dominació masculina. La relació entre els homes i les dones continua malalta, fins i tot dins de l’Església. Les dones no poden notar amb transparència «la força salvadora» que surt de Jesús. És un dels nostres grans pecats. El camí de la curació és clar: suprimir les lleis, els costums, les estructures i les pràctiques que generen discriminació de la dona, per fer de l’Església un espai sense dominació masculina.

José Antonio Pagola

Traducció: Francesc Bragulat

Comentari al comentari.-

Per Jaume Rocabert

En l’homilia del Pagola o dels seus col·laboradors, pel Diumenge 30 de juny de l’any litúrgic B, que se’ns ofereixen amb el títol, “Un espai sense dominació masculina”, té com a fonament els fragments (21-43) del capítol 5 de l’evangeli de Marc.

L’homilia d’aquest proper diumenge, aprofita aquests paràgrafs dels capítol 5è de l’evangeli de Marc per deixar clar que la discriminació de la dona, no ve de Déu, sinó que be de la religió patriarcal judaica i infosa també entre les religions cristianes, entre elles i potser de manera encara avui més pronunciada, el catolicisme: Una dona avergonyida i temorosa s’acosta a Jesús secretament, amb la confiança de quedar guarida d’una malaltia que la humilia des de fa temps. Arruïnada pels metges, sola i sense futur, va a Jesús amb una fe gran. Només cerca una vida més digna i més sana. Al rerefons del relat s’endevina un greu problema. La dona pateix pèrdues de sang: una malaltia que l’obliga a viure en un estat d’impuresa ritual i discriminació. Les lleis religioses l’obliguen a evitar el contacte amb Jesús i, tanmateix, és precisament aquest contacte el que la podria guarir. Estem en ple segle XXI i encara seguim veien que persisteix el domini masculí, vers les dones i, malauradament, un domini masclista sovint criminal. No és que la religió aplaudeixi o aprovi aquests comportaments assassins, però si que entre la jerarquia continua havent-t’hi un concepte anacrònic situat encara en les doctrines ultraconservadores i immobilistes del Concili de Trento del 1545-1563.

Perquè des de sempre, s’ha tapat que la majoria de seguidors de Jesús eren dones? S’ha parlat molt dels 12 apòstols, sense fer mai referència a les dones també apòstols com Maria Magdalena: La curació es produeix quan aquella dona, educada en unes categories religioses que la condemnen a la discriminació, aconsegueix alliberar-se de la llei per confiar en Jesús. En aquell profeta, enviat de Déu, hi ha una força capaç de salvar-la. Ella «sentí dins el seu cos que estava guarida»; Jesús «s’adonà a l’instant de la força que havia sortit d’ell». Aquest episodi, aparentment insignificant, és un exponent més del que es recull de manera constant a les fonts evangèliques: l’actuació salvadora de Jesús, sempre compromès a alliberar la dona de l’exclusió social, de l’opressió de l’home en la família patriarcal i de la dominació religiosa dins el poble de Déu. 

En els darrers paràgrafs de l’homilia, el llenguatge aparca l’expressió sempre prudent i profètica, per emprar un llenguatge més contundent i més radical, doncs sobre la continuada marginació de la dona, ja no hi caben paraules edulcorades i quasi temoroses d’ofendre al gènere masculí: Seria anacrònic presentar Jesús com un feminista dels nostres dies, compromès en la lluita per la igualtat de drets entre dona i home. El missatge és més radical: la superioritat de l’home i la submissió de la dona no vénen de Déu. Per això, d’entre els seus seguidors han de desaparèixer. Jesús concep el seu moviment com a espai sense dominació masculina. La relació entre els homes i les dones continua malalta, fins i tot dins de l’Església. Les dones no poden notar amb transparència «la força salvadora» que surt de Jesús. És un dels nostres grans pecats. El camí de la curació és clar: suprimir les lleis, els costums, les estructures i les pràctiques que generen discriminació de la dona, per fer de l’Església un espai sense dominació masculina.

Potser seria alliçonador i, al mateix temps l’exemple gràfic que el masclisme no pot tenir cabuda dins l’Església, que el Vaticà, expulses d’entre els membres del clero i de la jerarquia, aquells que continuen mantenint conductes contraries al missatge evangèlic. El que no es pot consentir és que com va passar en els casos de pederàstia, es tapin conductes con les suara esmentades.            

 

Al·leluia 2Tm 1,10b

Jesucrist, el nostre salvador,

ha desposseït la mort del poder que tenia,

i amb la Bona Nova de l'evangeli,

ha fet resplendir la llum de la vida.

Una nova homilia, que a ben segur, no ens pot deixa indiferents. Malgrat pugui semblar dolorós i fins i tot un notable rebombori, és més preferible aquesta radicalitat que deixar que proliferin els abusos sexuals de tota mena i les actituds masclistes contraris al missatge de Jesús.