EL CRISTIÀ DAVANT DÉU

Comentari a l’evangeli (Jn 3,16-18) per J.A.Pagola

Evangeli: 

Déu estima tant el món, que ha donat el seu fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell.

Els qui creuen en ell, no seran condemnats. Els qui no creuen, ja han estat condemnats, per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu.

Comentari.

No sempre se’ns fa fàcil als cristians relacionar-nos de manera concreta i viva amb el misteri de Déu confessat com a Trinitat. Tot i això, la crisi religiosa ens està convidant a cuidar més que mai una relació personal, sana i gratificant amb ell. Jesús, el Misteri de Déu fet carn en el Profeta de Galilea, és el millor punt de partida per revifar una fe senzilla.

Com viure davant del Pare? Jesús ens ensenya dues actituds bàsiques. En primer lloc, una confiança total. El Pare és bo. Ens vol sense fi. Res no li importa més que el nostre bé. Podem confiar-hi sense pors, recels, càlculs o estratègies. Viure és confiar en l’Amor com a misteri últim de tot.

En segon lloc, una docilitat incondicional. És bo viure atents a la voluntat d’aquest Pare, ja que només vol una vida més digna per a tothom. No hi ha cap manera de viure més sana i més encertada. Aquesta és la motivació secreta de qui viu davant del misteri de la realitat des de la fe en un Déu Pare.

Què és viure amb el Fill de Déu encarnat? En primer lloc, seguir Jesús: conèixer-lo, creure’l, sintonitzar amb ell, aprendre a viure seguint els seus passos. Mirar la vida com la mirava ell; tractar les persones com ell les tractava; sembrar signes de bondat i de llibertat creadora com feia ell. Viure fent la vida més humana. Així viu Déu quan s’encarna. Per a un cristià no hi ha cap altra manera de viure més apassionant.

En segon lloc, col·laborar en el projecte de Déu que Jesús posa en marxa seguint la voluntat del Pare. No podem romandre passius. Als que ploren, Déu els vol veure rient, als que tenen gana els vol veure menjant. Hem de canviar les coses perquè la vida sigui vida per a tothom. Aquest projecte que Jesús anomena Regne de Déu és el marc, l’orientació i l’horitzó que se’ns proposa des del misteri últim de Déu per fer la vida més humana.

Què és viure animats per l’Esperit Sant? En primer lloc, viure animats per l’amor. Així es desprèn de tota la trajectòria de Jesús. Allò essencial és viure-ho tot amb amor i des de l’amor. No hi ha res més important. L’amor és la força que dona sentit, veritat i esperança a la nostra existència. És l’amor el que ens salva de tantes incapacitats, errors i misèries.

Finalment, qui viu «ungit per l’Esperit de Déu» se sent enviat de manera especial a anunciar als pobres la Bona Notícia. La seva vida té força alliberadora per als captius; posa llum en els qui viuen cecs; és un regal per als qui se senten desgraciats.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Comentari al comentari.

Per: Jaume Rocabert

Com quasi totes les homilies, aquesta també és fonamentalment aclaridora i allunyada de disquisicions  teològiques sobre la Santíssima Trinitat que de cap manera serveixen per entendre allò més bàsic del missatge de Jesús. És per això que ens està convidant a cuidar més que mai una relació personal, sana i gratificant amb Jesús, doncs el Misteri de Déu fet carn en el Profeta de Galilea, és el millor punt de partida per revifar una fe senzilla.

A la pregunta com viure davant del Pare? Jesús ens ensenya dues actituds bàsiques. En primer lloc, una confiança total. El Pare és bo. Ens vol sense fi. Res no li importa més que el nostre bé. Podem confiar-hi sense pors, recels, càlculs o estratègies. Viure és confiar en l’Amor com a misteri últim de tot. En segon lloc, una docilitat incondicional. És bo viure atents a la voluntat d’aquest Pare, ja que només vol una vida més digna per a tothom.

L’homilia del proper diumenge, és una veritable lliçó bàsica per entendre el més imprescindible i fonamental de la fe en Jesús, en primer lloc i també, quina ha de ser la nostra manera de viure i actuar com a cristians, o què és viure amb el Fill de Déu encarnat? En primer lloc, seguir Jesús: conèixer-lo, creure’l, sintonitzar amb ell, aprendre a viure seguint els seus passos. Mirar la vida com la mirava ell; tractar les persones com ell les tractava; sembrar signes de bondat i de llibertat creadora com feia ell. Viure fent la vida més humana. Així viu Déu quan s’encarna. Per a un cristià no hi ha cap altra manera de viure més apassionant.

En segon lloc, col·laborar en el projecte de Déu que Jesús posa en marxa seguint la voluntat del Pare. No podem romandre passius. Als que ploren, Déu els vol veure rient, als que tenen gana els vol veure menjant.

Hem de canviar les coses perquè la vida sigui vida per a tothom. Aquest projecte que Jesús anomena Regne de Déu és el marc, l’orientació i l’horitzó que se’ns proposa des del misteri últim de Déu per fer la vida més humana.

En la conclusió, l’homilia ens clarifica el Què és viure animats per l’Esperit Sant? Fonamentalment és viure animats per l’amor. Així es desprèn de tota la trajectòria de Jesús. Allò essencial és viure-ho tot amb amor i des de l’amor. És, conseqüentment, viure l’amor el que ens salva de tantes incapacitats, errors i misèries. I, finalment, els qui viuen «ungits per l’Esperit de Déu» se senten enviats de manera especial a anunciar als pobres la Bona Notícia.

Al·leluia Cf. Ap 1,8

Glòria al Pare, al Fill i a l'Esperit Sant,

a Déu que és, que era i que ha de venir.

Una nova homilia que un cop més posa l’accent en el que va ser el testimoniatge dels tres anys de la seva vida publica per la Galilea i pel centre neuràlgic del poble jueu, Jerusalem. Un missatge que és inqüestionable, però que malauradament, són molts als llarg de tants i tants anys, que s’han acomodat amb versions diametralment oposades i que en el món de les religions han aconseguit un notable predicament entre les classes potentades, dels grans empresaris i financers i que també han arrastrat a notables membres de la jerarquia eclesiàstica de diverses religions cristianes, cosa que dissortadament provoquen greus crisis de fe en el cristianisme, com la que actualment estem patint especialment a occident i, òbviament a Europa i a casa nostra.