PA I VI

Comentari a l’evangeli (Jn 6,51-58) per J.A.Pagola

Evangeli:

En aquell temps Jesús digué als jueus: «Jo soc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. Més encara: El pa que jo donaré és la meva carn, perquè doni vida al món». Els jueus es posaren a discutir. Deien: «Com s'ho pot fer, aquest, per donar-nos la seva carn per menjar?». Jesús els respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Si no mengeu la carn del Fill de l'home i no beveu la seva sang, no podeu tenir vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. Ben cert: la meva carn és un veritable menjar, i la meva sang és una veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell. A mi m'ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment, els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi. Aquest és el pa baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre».

Comentari.-

Emmpobriríem greument el contingut de l’eucaristia si oblidéssim que els creients hi hem de trobar l’aliment que ha de nodrir la nostra existència. És cert que l’eucaristia és un àpat compartit per germans que se senten units en una mateixa fe. Però, tot i ser molt important aquesta comunió fraterna, és encara insuficient si oblidem la unió amb Crist, que se’ns dóna com a aliment.

Una cosa semblant hem de dir de la presència de Crist a l’eucaristia. S’ha subratllat, i amb raó, aquesta presència sacramental de Crist en el pa i el vi, però Crist no hi és per ser-hi; és present oferint-se com a aliment que sosté les nostres vides.

Si volem redescobrir el profund significat de l´eucaristia, hem de recuperar el simbolisme bàsic del pa i el vi. Per subsistir, l’home necessita menjar i beure. I aquest simple fet, de vegades tan oblidat a les societats satisfetes del benestar, revela que l’ésser humà no es fonamenta a si mateix, sinó que viu rebent misteriosament la vida.

La societat contemporània està perdent capacitat per descobrir el significat dels gestos bàsics de l’ésser humà. Tanmateix, són aquests gestos senzills i originaris els que ens retornen a la nostra veritable condició de criatures, que reben la vida com a regal de Déu.

Concretament, el pa és el símbol eloqüent que condensa en si mateix tot allò que significa per a la persona el menjar i l’aliment. Per això el pa ha estat venerat a moltes cultures de manera gairebé sagrada. Encara hom recordarà com les nostres mares ens el feien besar quan, per descuit, en queia algun tros a terra.

Però, des que ens arriba de la terra fins a la taula, el pa necessita ser treballat pels qui sembren, adoben el terreny, seguen i recullen les espigues, molen el blat, couen la farina. El vi suposa un procés encara més complex en la seva elaboració.

Per això, quan es presenta el pa i el vi sobre l’altar, es diu que són fruit de la terra i del treball de l’home. D’una banda, són «fruit de la terra» i ens recorden que el món i nosaltres mateixos som un do que ha sorgit de les mans del Creador. De l’altra, són «fruit de la feina», i signifiquen el que els homes fem i construïm amb el nostre esforç solidari.

Aquest pa i aquest vi esdevindran per als creients «pa de vida» i «calze de salvació». Aquí hi trobem els cristians aquest «veritable menjar» i «veritable beguda» que ens diu Jesús. Un menjar i una beguda que alimenten la nostra vida sobre la terra, ens conviden a treballar-la i millorar-la, i ens sostenen mentre caminem cap a la vida eterna.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Comentari al comentari.-

Per Jaume Rocabert

En l’homilia del Pagola o dels seus col·laboradors, pel diumenge 11 de juny festa del Corpus Cristi, de l’any litúrgic A, que se’ns ofereixen amb el títol, “Pa i vi”, té com a fonament els fragments (51-58) del capítol 6 de l’evangeli de la comunitat joànica, anomenat evangeli de Joan.

El pa i el vi, representen dos elements bàsics i també necessaris que necessitem els humans per sobreviure. Són en conseqüència la simbologia que va fer servir Jesús per donar-nos entendre als sempre esquerps humans, que ell és l’aliment necessari i imprescindible per poder viure la vida eterna. El seu missatge, el seu testimoniatge, que ens va donar i oferir durant els seus tres anys de la seva vida pública, que els tenim recollit en el Nou Testament i que és fonamental llegir-lo sovint, és en realitat el pa i el vi del qual ens cal que ens alimentem el cristians que volem ser-li fidels. L’eucaristia, per tant, és el recordatori simbòlic que Jesús va institucionalitzar en el seu darrer sopar amb els apòstols i que l’homilia ho descrius clarament: Però, tot i ser molt important aquesta comunió fraterna, és encara insuficient si oblidem la unió amb Crist, que se’ns dóna com a aliment. Una cosa semblant hem de dir de la presència de Crist a l’eucaristia. S’ha subratllat, i amb raó, aquesta presència sacramental de Crist en el pa i el vi, però Crist no hi és per ser-hi; és present oferint-se com a aliment que sosté les nostres vides.

Una vegada aclarits aquests conceptes, resta evident que anar a missa i anar a combregar cada diumenge o quan hom creu oportú, podria esdevenir insuficient, perquè el que és veritablement imprescindible és menjar del pa i del vi que ells ens donà per alimentar-nos i que és el seu missatge i testimoni d’amor autèntic: Per això, quan es presenta el pa i el vi sobre l’altar, es diu que són fruit de la terra i del treball de l’home. D’una banda, són «fruit de la terra» i ens recorden que el món i nosaltres mateixos som un do que ha sorgit de les mans del Creador. De l’altra, són «fruit de la feina», i signifiquen el que els homes fem i construïm amb el nostre esforç solidari. Aquí hi trobem els cristians aquest «veritable menjar» i «veritable beguda» que ens diu Jesús. Un menjar i una beguda que alimenten la nostra vida sobre la terra, ens conviden a treballar-la i millorar-la, i ens sostenen mentre caminem cap a la vida eterna.

Al·leluia Jo 6,51

Jo soc el pa viu, baixat del cel, diu el Senyor;

qui menja aquest pa, viurà per sempre.

Una nova homilia que un cop més posa l’accent en el que va ser el testimoniatge dels tres anys de la vida publica de Jesús. Una homilia que no ens pot deixar indiferents, perquè una vegada més clarifica notablement aquell adoctrinament interessat i adulterat que havíem rebut quan érem patits del nacionalcatolicisme franquista.

Un missatge, com dèiem la setmana passada que malauradament, foren molts el anys, que se’ns havien donat versions oposades o aigualides i que en l’actualitat són molts els alts membres de la jerarquia i de les classes d’altíssim poder econòmic i financers que s’oposen a expressar allò que havia promogut el Concili Vaticà II i que el papa Francesc vol aplicar per tal que l’Església doni un testimoni més nítid del missatge de Jesús, sense tanta opulència innecessària.