ESCOLTAR LA PRÒPIA VOCACIÓ

Comentari de l’evangeli (Mt 3,13-17) per: J.A.Pagola

 

Evangeli.-          

13 Llavors Jesús vingué de Galilea i es va presentar a Joan, vora el Jordà, a fer-se batejar per ell. 14 Però Joan s'hi oposava, dient:

--Sóc jo el qui necessita ser batejat per tu, i tu véns a mi!

15 Jesús li respongué:

--Deixa'm fer, ara. Convé que complim d'aquesta manera tot el que Déu vol.

Aleshores Joan el deixà fer.

16 Un cop batejat, Jesús sortí de l'aigua. Davant d'ell el cel s'obrí, i Jesús veié l'Esperit de Déu que baixava com un colom i venia damunt d'ell. 17 I una veu digué des del cel:

--Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut. (Mt 3,13-17.BCI)

 Comentari.-

Els relats evangèlics no s’aturen gaire en la descripció del baptisme de Jesús. Donen més importància a l’experiència viscuda per ell en aquella hora, i que és sens dubte determinant per a la seva actuació futura.

Jesús ja no tornarà a casa seva a Natzaret. Tampoc no es quedarà entre els deixebles del Baptista. Animat per l’Esperit, començarà una vida nova, totalment lliurada al servei de la seva missió evangelitzadora.

Podem dir que l’hora del baptisme ha estat per a Jesús el moment privilegiat en què ha experimentat la seva vocació profètica: ha estat conscient de viure posseït per l’Esperit del Pare, i ha escoltat la crida a anunciar als seus fills i filles un missatge de salvació.

Escoltar la pròpia vocació no és assumpte d’un grup d’homes i de dones, cridats a viure una missió privilegiada. Tard o d’hora, tots ens hem de preguntar quina és la raó última del nostre viure diari i per què comencem un nou dia a cada albada. No es tracta de descobrir gaires coses. Senzillament, saber que la nostra petita vida pot tenir un sentit per als altres i que el nostre viure diari pot ser vida per a algú.

No es tracta tampoc d’escoltar un dia una crida definitiva. El sentit de la vida cal descobrir-lo al llarg dels dies, matí rere matí. En tota vocació hi ha una mica d’incert. Sempre se’ns demana una actitud de cerca, disponibilitat i obertura.

Només en la mesura que una persona va responent amb fidelitat a la seva missió va descobrint, precisament des d’aquesta resposta, tot l’horitzó d’exigències i promeses que conté la seva tasca diària.

Vivim sovint un ritme de vida, treball i ocupacions que ens atordeix, distreu i deshumanitza. Fem moltes coses al llarg de la vida, però, sabem exactament per què i per a què? Ens movem constantment d’una banda a l’altra, però, sabem cap a on caminar? Escoltem moltes veus, consignes i crides, però, som capaços d’escoltar la veu de l’Esperit, que ens convida a viure amb fidelitat la nostra missió de cada dia?

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Comentari al comentari.-

Per: Jaume Rocabert

L’homilia, ens ve a dir que després de ser batejat pel Baptista, Jesús animat per l’Esperit, començarà una vida nova, totalment lliurada al servei de la seva missió evangelitzadora. Però no només això ens diu l’homilia: Podem dir que l’hora del baptisme ha estat per a Jesús el moment privilegiat en què ha  experimentat la seva vocació profètica: ha estat conscient de viure posseït per l’Esperit del Pare, i ha escoltat la crida a anunciar als seus fills i filles un missatge de salvació.

Saber escoltar la veu interior que ens indica quina cal que sigui la nostra vocació, en qualsevol camp de la ciència o de les professions laborals existents, és imprescindible, perquè al exercir-les també podem servir a la societat i al bé comú. L’homilia insisteix en una qüestió primordial per a qualsevol cristià: Tard o d’hora, tots ens hem de preguntar quina és la raó última del nostre viure diari i per què comencem un nou dia a cada albada. No es tracta de descobrir gaires coses. Senzillament, saber que la nostra petita vida pot tenir un sentit per als altres i que el nostre viure diari pot ser vida per a algú.

És tracta doncs de donar sentit a la nostra vida de, al mateix temps que estem desenvolupant la nostra tasca professional, afegir-hi un sentiment de generositat que afavoreixi als demés, a la comunitat o als interessos de la societat o, com a mínim, als dels companys de treball. Això a voltes no sempre es veu de manera prou diàfana, en aquest punt l’homilia ens recorda En tota vocació hi ha una mica d’incert. Sempre se’ns demana una actitud de cerca, disponibilitat i obertura. Només en la mesura que una persona va responent amb fidelitat a la seva missió va descobrint, precisament des d’aquesta resposta, tot l’horitzó d’exigències i promeses que conté la seva tasca diària. És molt important saber exactament per què i per a què?

Respondre aquest interrogants no és fàcil, és per això que l’homilia ens aconsella estar molt atens a descobrir la veu del nostre interior: Escoltem moltes veus, consignes i crides, però, som capaços d’escoltar la veu de l’Esperit, que ens convida a viure amb fidelitat la nostra missió de cada dia?

Al·leluia Cf. Mc 1,11

El cel s'esquinçà, i es va sentir la veu del Pare: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, escolteu-lo».

Després de la festivitat de l’Epifania (dels “Mags d’Orient”) i del Baptisme del Senyor, haurem donat per finalitzades les festes nadalenques i tornarem a la rutina de cada dia. La rutina, però, no ens ha de distreure de les nostres obligacions professionals, però tampoc de quelcom tant important com és saber què fem de la nostra vida com a membres que som de la nostra petita o gran societat en la que desenvolupem la nostra activitat quotidiana.