CONTINGUT INEXAURIBLE

 Comentari de l’evangeli (Mt 5,1-12) per: J.A.Pagola

 Evangeli.-          

En aquell temps, en veure Jesús les multituds, pujà a la muntanya, s'assegué i els deixebles se li acostaren. Llavors es posà a parlar i els instruïa dient:

«Feliços els pobres en l'esperit: el Regne del cel és per a ells. Feliços els qui estan de dol: vindrà el dia que seran consolats. Feliços els humils: són ells els qui posseiran el país. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: vindrà el dia que seran saciats. Feliços els compassius: Déu els compadirà. Feliços els nets de cor: són ells els qui veuran Déu. Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells. Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies: alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel.»

 Comentari.-

Qui s’acosta una vegada i una altra a les benaurances de Jesús s’adona que el seu contingut és inexaurible. Sempre tenen ressonàncies noves. Sempre hi trobem una llum diferent pel moment que estem vivint. Així «ressonen» avui en mi les paraules de Jesús.

Feliços els pobres d’esperit, els qui saben viure amb poca cosa. Tindran menys problemes, estaran més atents als necessitats i viuran amb més llibertat. El dia que ho entenguem serem més humans.

Feliços els mansos, els qui buiden el seu cor de violència i agressivitat. Són un regal per al nostre món violent. Quan tots ho fem, podrem conviure en veritable pau.

Feliços els qui ploren en veure patir els altres. Són gent bona. Amb ells es pot construir un món més fratern i més solidari.

Feliços els qui tenen fam i set de justícia, els qui no han perdut el desig de ser més justos ni la voluntat de fer una societat més digna. En ells hi anima el millor de l’esperit humà.

Feliços els misericordiosos, els qui saben perdonar al fons del seu cor. Només Déu coneix la seva lluita interior i la seva grandesa. Ells són els qui ens poden acostar millor a la reconciliació.

Feliços els qui mantenen el seu cor net d’odis, enganys i interessos ambigus. S’hi pot confiar per construir el futur.

Feliços els qui treballen per la pau amb paciència i amb fe. Sense descoratjar-se davant dels obstacles i dificultats, i cercant sempre el bé de tots. Els necessitem per reconstruir la convivència.

Feliços els qui són perseguits per actuar amb justícia i responen amb mansuetud les injúries i les ofenses. Ells ens ajuden a vèncer el mal amb el bé.

Feliços els qui són insultats, perseguits i calumniats per seguir fidelment la trajectòria de Jesús. El seu patiment no es perdrà inútilment.

Deformaríem, però, el sentit d’aquestes benaurances si no hi afegíssim alguna cosa que se subratlla en cadascuna. Amb belles expressions Jesús posa davant els seus ulls Déu com a garant últim de la benaurança humana. Els qui visquin inspirant-se en aquest programa de vida, un dia «seran consolats», «seran saciats de justícia», «aconseguiran misericòrdia», «veuran Déu» i gaudiran eternament al seu regne.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Comentari al comentari

Per: Jaume Rocabert

L’homilia, en aquesta ocasió, remarca cadascuna de les 9 benaurances que podem llegir en l’evangeli de Mateu, com a programa de vida de tot aquells que ens volen o volem ser fidels al missatge de Jesús. Un missatge que tot i ser aparentment senzill, malauradament la complexitat del nostre món actual, cada cop més monopolitzat pels grans interessos financers que ens ofeguen amb les seves propostes consumistes, a les quals –dissortadament- sovint esdevenen temptacions que no som capaços de resistí, cosa que ens fan trontollar la nostra voluntat d’esdevenir fidels a Jesús i al seu missatge. L’homilia en la seva conclusió, ens exhorta a viure aquest programa de vida que són les benaurances: Els qui visquin inspirant-se en aquest programa de vida, un dia «seran consolats», «seran saciats de justícia», «aconseguiran misericòrdia», «veuran Déu» i gaudiran eternament al seu regne.

Al·leluia Mt 5,12a

Alegreu-vos i feu festa,

perquè la vostra recompensa és gran en el cel.

En aquesta homilia de les benaurances, o del programa de vida autènticament Cristià, hi podem afegir un fragment de la primera carta de Pau als cristians de Corint, que sintonitza perfectament amb l’evangeli de Mateu: Déu, per confondre els savis, ha escollit els qui el món té per ignorants; per confondre els forts, ha escollit els qui el món té per dèbils i els qui, als ulls del món, són gent de classe baixa, gent de qui ningú no fa cas; per destituir els qui són alguna cosa, ha escollit els qui no valen per a res; així ningú no pot gloriar-se davant Déu. Però vosaltres, per obra de Déu, teniu en Jesucrist tot el que sou, ja que Déu ha fet d'ell la nostra saviesa, la nostra justícia, la nostra santedat i la nostra redempció, perquè, tal com diu l'Escriptura: «Si algú es gloria, s’haurà de gloriar del Senyor».

Tot un complement espiritual que ens hauria d’interpel·lar i d’animar a considerar seriosament si el nostre cristianisme és autèntic o és nomes superficial. Com deia el nostre estimat amic traspassat, en Lluís Vila, “sigueu bons, si podeu”, o el què és el mateix, feu tot i més per ser fidels seguidors de Jesús i que l’Esperit hi faci més que nosaltres.