MARIA, LA MARE DE JESÚS

 Comentari de l’evangeli (Lc 2,16-21) per: J.A.Pagola

 Evangeli.-          

16 Hi anaren, doncs, de pressa i trobaren Maria i Josep, amb el nen posat a la menjadora. 17 En veure-ho, van contar el que els havien anunciat d'aquell infant. 18 Tothom qui ho sentia quedava meravellat del que deien els pastors. 19 Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava. 20 Després els pastors se'n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit: tot ho van trobar tal com els ho havien anunciat.

21 Quan van complir-se els vuit dies i hagueren de circumcidar l'infant, li van posar el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l'àngel abans que el concebés la seva mare. (Lc 2,16-21.BCI)

 

Comentari.-

Després d’un cert eclipsi de la devoció mariana, provocat en part per notables abusos i desviacions, els cristians tornen a interessar-se per Maria per descobrir el seu veritable lloc dins l’experiència cristiana.

No es tracta d’acudir a Maria per escoltar «missatges apocalíptics» que amenacen amb càstigs terribles un món enfonsat en la impietat i la descreença, mentre ella ofereix la seva protecció maternal als que facin penitència o resin determinades oracions.

Tampoc no es tracta de fomentar una pietat que alimenti secretament una relació infantil de dependència i fusió amb una mare idealitzada. Ja fa temps que la psicologia ens va posar en guàrdia davant dels riscos d’una devoció que falsament exalta Maria com a «Verge i Mare», afavorint, en el fons, un menyspreu cap a la «dona real» com a eterna temptadora de l’home.

El primer criteri per comprovar la «veritat cristiana» de tota devoció a Maria és veure si replega el creient sobre si mateix o si l’obre al projecte de Déu; si el fa retrocedir cap a una relació infantil amb una «mare imaginària» o si l’impulsa a viure la seva fe de manera adulta i responsable en el seguiment fidel a Jesucrist.

Els millors esforços de la mariologia actual intenten conduir els cristians a una visió de Maria com a Mare de Jesucrist, primera deixebla del seu Fill i model de vida autènticament cristiana.

Més concretament, Maria és avui per a nosaltres model d’acollida fidel de Déu des d’una postura de fe obedient; exemple d’actitud servicial al seu Fill i de preocupació solidària per tots els qui pateixen; dona compromesa pel «regne de Déu» predicat i impulsat pel seu Fill.

En aquests temps de cansament i pessimisme no creient, Maria, amb la seva obediència radical a Déu i la seva esperança confiada, ens pot conduir cap a una vida cristiana més fonda i més fidel a Déu.

La devoció a Maria no és, doncs, un element secundari per alimentar la religió de la gent senzilla, inclinada a pràctiques i ritus gairebé folklòrics. Apropar-se a Maria és, més aviat, col·locar-se al millor punt per descobrir el misteri de Crist i acollir-lo. L’evangelista Mateu ens recorda Maria com la mare de l’«Emmanuel», és a dir, la dona que ens pot apropar a Jesús, «el Déu amb nosaltres».

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Comentari al comentari

Per: Jaume Rocabert

En aquesta homilia se’ns dóna una imatge molt més desmitificada, quasi antinatural, que segons el Pares de l’Església, erràticament, van creure que corresponia a Maria només pel sol fet de ser la mare de Jesús, una imatge que la jerarquia eclesiàstica no va tenir cap inconvenient de considerar-la dogma de fe. Les virtuts i la gran importància d’haver sigut escollida per engendrà a Jesús, el fill de Déu, no requerien atorgar-li unes qualificacions que, justament per ser la mare de qui, posteriorment, en la seva vida pública, ens va trametre un missatge i testimoniatge, totalment allunyat de determinades qualificacions que també a ell se li donaren i que tampoc les hagués acceptat. Aclarit aquests detalls, certament importants, l’homilia ens exhorta novament a tenir molt present en la nostra quotidianitat cristiana a Maria la mare de Jesús: No es tracta d’acudir a Maria per escoltar «missatges apocalíptics», ni tampoc es tracte de fomentar una pietat que alimenti secretament una relació infantil de dependència i fusió amb una mare idealitzada. Ja fa temps que la psicologia ens va posar en guàrdia davant dels riscos d’una devoció que falsament exalta Maria com a «Verge i Mare», afavorint, en el fons, un menyspreu cap a la «dona real» com a eterna temptadora de l’home.

En aquest sentit, l’homilia pretén advertir-nos, per tal que no caiguem de nou en unes devocions potser molt idíl·liques, però molt allunyades de la realitat: El primer criteri per comprovar la «veritat cristiana» de tota devoció a Maria és veure si replega el creient sobre si mateix o si l’obre al projecte de Déu; si el fa retrocedir cap a una relació infantil amb una «mare imaginària» o si l’impulsa a viure la seva fe de manera adulta i responsable en el seguiment fidel a Jesucrist.

Ens cal saber veure a Maria, des de una altre perspectiva: Maria és avui per a nosaltres model d’acollida fidel de Déu des d’una postura de fe obedient; exemple d’actitud servicial al seu Fill i de preocupació solidària per tots els qui pateixen; dona compromesa pel «regne de Déu» predicat i impulsat pel seu Fill. Maria no és, doncs, un element secundari per alimentar la religió de la gent senzilla, inclinada a pràctiques i ritus gairebé folklòrics. Apropar-se a Maria és, més aviat, col·locar-se al millor punt per descobrir el misteri de Crist i acollir-lo. L’evangelista Mateu ens recorda Maria com la mare de «l’Emmanuel», és a dir, la dona que ens pot apropar a Jesús, «el Déu amb nosaltres».

Aquesta i no altre, és la visió que ens cal tenir de mare de Jesús, o si voleu de la Mare de Déu. Al cristians d’avui, en correspon trencar amb tots els mites que tan lleugerament la jerarquia eclesiàstica ens havia impulsat ha creure.

Al·leluia He 1,1-2

Déu antigament havia parlat als pares

per boca dels profetes, però ara ens ha

parlat a nosaltres en la persona del Fill.

Amigues i amics, retornem a una petita normalitat, doncs tot arriba i tot passa. El Nadal d’enguany ja és història i ara tenim davant nostra el Cap d’Any i la festivitat de gran il·lusió pels infant, amb la vigília i el dia del reis, litúrgicament L’Epifania del Senyor. Si el Nadal, temps ens ha enfortit l’esperança i de fer els possibles per cercar a Déu en el nostre interior, haurem fet un pas endavant molt important. També l’homilia que us trameto, ens pot ajudar ha tenir una altre mirada i concepte sobre Maria la mare de Jesús. Si sabem aprofundir en les consideracions d’aquesta homilia, haurem fet un pas endavant molt i molt important, per posar al dia el que han estat uns conceptes folklòrics, com ens descriu aquesta homilia.