dijous, 22 de desembre de 2022

UNA NIT DIFERENT

Comentari de l’evangeli (Lc 2,1-14) per: J.A.Pagol

 

Evangeli.-            
1 Per aquells dies sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot l'imperi. 2 Aquest cens va ser anterior al que es féu quan Quirini era governador de Síria. 3 Tothom anava a inscriure's a la seva població d'origen. 4 També Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a Judea, al poble de David, que es diu Betlem, perquè era de la família i descendència de David. 5 Josep havia d'inscriure's juntament amb Maria, la seva esposa. Maria esperava un fill.

6 Mentre eren allà, se li van complir els dies 7 i va néixer el seu fill primogènit: ella el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se.

8 A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. 9 Un àngel del Senyor se'ls va aparèixer i la glòria del Senyor els envoltà de llum. Ells es van espantar molt. 10 Però l'àngel els digué:

--No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: 11 avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. 12 Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora.

13 I de sobte s'uní a l'àngel un estol dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant:

14 --Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima. (Lc 2,1-14.BCI)

Comentari.-

Nadal amaga un secret que, malauradament, s’escapa a molts dels que en aquestes dates celebren «alguna cosa» sense saber exactament què. No poden sospitar que Nadal ofereix la clau per desxifrar el misteri últim de la nostra existència.

Generació rere generació, els éssers humans han invocat angoixats les seves preguntes més profundes. Per què hem de patir, si des del més íntim del nostre ésser tot ens crida a la felicitat? Per què tanta frustració? Per què la mort, si hem nascut per a la vida? Els homes preguntaven. I preguntaven a Déu, doncs, d’alguna manera. Quan cerquem el sentit últim del nostre ésser estem apuntant cap a ell. Però Déu mantenia un silenci impenetrable.

Per Nadal, Déu ha parlat. Tenim ja la resposta. No ens ha parlat per dir-nos paraules belles sobre el patiment. Déu no ofereix paraules. «La Paraula de Déu s’ha fet carn». És a dir, més que donar-nos explicacions, Déu ha volgut patir a la nostra pròpia carn els nostres interrogants, patiments i impotència.

Déu no dóna explicacions sobre el patiment, sinó que pateix amb nosaltres. No respon al perquè de tant de dolor i humiliació, sinó que ell mateix s’humilia. No respon amb paraules al misteri de la nostra existència, sinó que neix per viure ell mateix la nostra aventura humana.

Ja no estem perduts en la nostra immensa solitud. No estem submergits en pura tenebra. Ell és amb nosaltres. Hi ha una llum. «Ja no som solitaris, sinó solidaris» (Leonardo Boff). Déu comparteix la nostra existència.

Això ho canvia tot. Déu mateix ha entrat en la nostra vida. És possible viure amb esperança. Déu comparteix la nostra vida, i amb ell podem caminar cap a la salvació. Per això Nadal és sempre per als creients una crida a renéixer. Una invitació a revifar l’alegria, l’esperança, la solidaritat, la fraternitat i la confiança total en el Pare.

Recordem les paraules del poeta Angelus Silesius: «Encara que Crist neixi mil vegades a Betlem, mentre no neixi al teu cor estaràs perdut per al més enllà: hauràs nascut en va».

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Comentari al comentari

Pêr: Jaume Rocabert

La festivitat del Nadal, tal i com avui majoritàriament l’estem celebrant, és molt allunyada de com veritablement l’hauríem de celebrar. Celebren «alguna cosa» sense saber exactament què, ens diu l’homilia. Degut a les circumstàncies en les quals ens toca viure: la pandèmia, amb la conseqüent crisi econòmica i quan ja la teníem més o menys controlada, el senyor Puntin que ja no sap què fer per satisfer el seu ego, envaeix Ucraïna i provoca una guerra que ja quasi fa un any que persisteix i qui sap quan durarà, amb la terrible conseqüència de milers de morts, de desplaçats de les seves llars i, per si això no fos prou, provoca una de les crisis energètiques més grans de la història, amb la conseqüent desmesurada crisi econòmica mundial. En front de tot això l’homilia ens qüestiona: Per què hem de patir, si des del més íntim del nostre ésser tot ens crida a la felicitat? Per què tanta frustració? Per què la mort, si hem nascut per a la vida?

En front de tot això, hem arribat a un nou Nadal, en el qual Déu ens ha parlat de nou: Tenim ja la resposta.

No ens ha parlat per dir-nos paraules belles sobre el patiment. Déu no ofereix paraules. «La Paraula de Déu s’ha fet carn». És a dir, més que donar-nos explicacions, Déu ha volgut patir a la nostra pròpia carn els nostres interrogants, patiments i impotència. Déu no dóna explicacions sobre el patiment, sinó que pateix amb nosaltres. No respon al perquè de tant de dolor i humiliació, sinó que ell mateix s’humilia. No respon amb paraules al misteri de la nostra existència, sinó que neix per viure ell mateix la nostra aventura humana. Ja no estem perduts en la nostra immensa solitud. No estem submergits en pura tenebra. Ell és amb nosaltres. Hi ha una llum. «Ja no som solitaris, sinó solidaris» (Leonardo Boff). Déu comparteix la nostra existència.

La celebració del Nadal, des de el més profund sentiment cristià, ens hauria de provocar, com a mínim, una profunda esperança, de mirar endavant, de mirar el nostre esdevenidor amb una altre perspectiva diferent, car amb el naixement de Déu fet home, tot ha canviat. Déu mateix ha entrat en la nostra vida. És possible viure amb esperança. Déu comparteix la nostra vida, i amb ell podem caminar cap a la salvació. Per això Nadal és sempre per als creients una crida a renéixer. Una invitació a revifar l’alegria, l’esperança, la solidaritat, la fraternitat i la confiança total en el Pare.

El poeta Angelus Silesius, ens ho diu molt encertadament: «Encara que Crist neixi mil vegades a Betlem, mentre no neixi al teu cor estaràs perdut per al més enllà: hauràs nascut en va».

Al·leluia

Orient, esplendor de la llum eterna i sol de justícia: veniu, il·lumineu els qui viuen a la fosca, al país tenbrós.

Amigues i amics, som al davant d’un nou Nadal, temps de mirar endavant, temps de renovar l’esperança

de fer els possibles per cercar a consciència Déu en el nostre interior, d’aprofundir amb el que aquesta homilia ens proposa per a reflexionar i, a partir d’aquest Nadal ser el més conseqüents amb el missatge que el Crist ens va transmetre. Si ho fen així, malgrat que la nostra condició humana és limitada, haurem fet un pas endavant molt i molt important.

Per tot cristià, el Nadal ens ha d’ajudar a palpar que Déu és en nosaltres, que és a dins de cadascun de nosaltres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada