AMOR A LA VIDA

Comentari de l’evangeli (Mt 11,2-11) per: J.A.Pagola

 

Evangeli.-          

2 Joan, que era a la presó, va saber les obres que feia el Messies i envià els seus deixebles 3 a preguntar-li: «¿Ets tu el qui ha de venir, o n'hem d'esperar un altre?»

4 Jesús els respongué:

--Aneu a anunciar a Joan el que sentiu i veieu: 5 els cecs hi veuen , els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten , els morts ressusciten, els pobres reben l'anunci de la bona nova. 6 I feliç aquell qui no em rebutjarà!

7 Mentre ells se n'anaven, Jesús es posà a parlar de Joan a les multituds:

--Què heu sortit a contemplar al desert? ¿Una canya sacsejada pel vent? 8 Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un home vestit refinadament? Els qui porten vestits refinats viuen als palaus dels reis! 9 Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un profeta? Sí, us ho asseguro, i més que un profeta. 10 És aquell de qui diu l'Escriptura: Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí. 11 Us ho asseguro: entre els nascuts de dona no n'hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista; però el més petit en el Regne del cel és més gran que ell. (Mt 11,2-11.BCI)

 Comentari.-

Davant les diferents tendències destructives que es poden detectar a la societat contemporània (necrofília), Erich Fromm ha fet una crida vigorosa a desenvolupar tot el que sigui amor a la vida (biofília), si no volem caure en el que el cèlebre científic anomena «síndrome de decadència».

Sens dubte, hem d’estar molt atents a les diverses formes d’agressivitat, violència i destrucció que es generen a la societat moderna. Més d’un sociòleg parla d’autèntica cultura de la violència. Però hi ha altres maneres més subtils i, per això mateix, més eficaces de destruir el creixement i la vida de les persones.

La mecanització del treball, la massificació de l’estil de vida, la burocratització de la societat, la cosificació de les relacions, són altres factors que porten moltes persones a sentir-se no éssers vius, sinó peces d’un engranatge social.

Milions d’individus viuen avui a Occident unes vides còmodes, però monòtones, on la manca de sentit i de projecte pot ofegar tot creixement veritablement humà.

Aleshores, algunes persones acaben per perdre el contacte amb tot el que és viu. La seva vida s’omple de coses. Només semblen vibrar adquirint nous articles. Funcionen segons el programa que els dicta la societat.

D’altres cerquen tota mena d’estímuls. Necessiten treballar, produir, agitar-se o divertir-se. Han d’experimentar noves emocions. Una cosa excitant que els permeti sentir-se encara vives.

Si alguna cosa caracteritza la personalitat de Jesús és el seu amor apassionat a la vida, la seva biofília. Els relats evangèlics el presenten lluitant contra tot allò que bloqueja la vida, la mutila o empetiteix. Sempre atent al que pot fer créixer les persones. Sempre sembrant vida, salut, sentit.

Ell mateix ens traça la seva tasca amb expressions preses d’Isaïes: «Els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els pobres reben l’anunci la Bona Notícia. I feliç aquell qui no em rebutjarà!».

Feliços en veritat els qui descobreixen que ser creient no és odiar la vida, sinó estimar-la, no és bloquejar o mutilar el nostre ésser, sinó obrir-lo a les seves millors possibilitats. Moltes persones abandonen avui la fe en Jesucrist abans d’haver experimentat la veritat d’aquestes paraules seves: «Jo he vingut perquè els homes tinguin vida, i en tinguin a desdir» (Joan 10,10).

José Antonio Pagola
Traductor Francesc Bragulat

Comentari al comentari

Per: Jaume Rocabert

Al inici de l’homilia, podem llegir un cant a l’amor per la vida si no volem caure en el que el científic Erich Fromm anomena «síndrome de decadència». En front d’aquesta decadència: hem d’estar molt atents a les diverses formes d’agressivitat, violència i destrucció que es generen a la societat moderna. Més d’un sociòleg parla d’autèntica cultura de la violència. Però hi ha altres maneres més subtils i, per això mateix, més eficaces de destruir el creixement i la vida de les persones.

És evident que la tecnologia moderna, té aspectes molt i molt positius, però al mateix temps, en té de extremadament negatius, tant és així que moltes persones se senten més peces d’un engranatge social més que éssers vius. Milions d’individus viuen avui a Occident unes vides còmodes, però monòtones, on la manca de sentit i de projecte pot ofegar tot creixement veritablement humà. Tant és així, que algunes persones acaben per perdre el contacte amb tot el que és viu. La seva vida s’omple de coses.

Aquest sentiment, malgrat que en ocasions els o ens pugui omplir d’una certa satisfacció que, aparentment sembla que hom se sent un ser viu, a la fi del temps, acaba sent frustrant. Només la fe en Jesús, el seu testimoniatge trencador i les seves ensenyances, ens poden omplir veritablement fins a sentir-nos sers vius, no estèrils sinó plens de vida. Si alguna cosa caracteritza la personalitat de Jesús és el seu amor apassionat a la vida, la seva biofília. Els relats evangèlics el presenten lluitant contra tot allò que bloqueja la vida, la mutila o empetiteix. Sempre atent al que pot fer créixer les persones. Sempre sembrant vida, salut, sentit. Ell mateix ens traça la seva tasca amb expressions preses d’Isaïes: «Els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els pobres reben l’anunci la

Bona Notícia. I feliç aquell qui no em rebutjarà!»

L’homilia conclou amb una cant a l’esperança, a la vida i al goig de viure-la: Feliços en veritat els qui descobreixen que ser creient no és odiar la vida, sinó estimar-la, no és bloquejar o mutilar el nostre ésser, sinó obrir-lo a les seves millors possibilitats. Moltes persones abandonen avui la fe en Jesucrist abans d’haver experimentat la veritat d’aquestes paraules seves: «Jo he vingut perquè els homes tinguin vida, i en tinguin a desdir» (Joan 10,10).

Al·leluia Is 61,1

L'Esperit del Senyor reposa sobre meu, m'ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts.

Amigues i amics, som en temps d’Advent, temps de preparació del Nadal, però també temps de reflexionar i d’analitzar i de rectificar si fos el cas, tot meditant quin veritable sentit estem donant a la nostra vida.