Comentari de l’evangeli (Lc 14,25-33) per: J.A.Pagola
Evangeli.-
25 Molta gent feia camí
amb Jesús. Ell es va
girar i els digué: 26 --Si algú ve a mi i no
m'estima més que el pare i la mare, la dona i els fills, els germans i les
germanes, i fins i tot que la seva pròpia vida, no pot ser deixeble
meu. 27 Qui no porta la seva creu i em segueix, no pot ser deixeble
meu. 28 »¿Qui
de vosaltres, si vol construir una torre, no s'asseu primer a calcular-ne les
despeses i veure si té recursos per a acabar-la? 29 Altrament, si
posava els fonaments i no podia acabar l'obra, tots els qui ho veurien
començarien a burlar-se d'ell 30 dient: "Aquest home va
començar a construir però no ha pogut acabar." 31 »O
bé, quin rei, si va a la guerra a lluitar amb un altre rei, no s'asseu primer
a decidir si amb deu mil homes pot fer front al qui ve contra ell amb vint
mil? 32 I si veu que no pot, enviarà una ambaixada a demanar la pau
quan l'altre encara és lluny. 33 »Així,
doncs, el qui de vosaltres no renuncia a tots els seus béns no pot ser
deixeble meu.(Lc 14,25-33.BCI) |
Comentari.-
És un error pretendre ser
«deixebles» de Jesús sense aturar-se a reflexionar sobre les exigències
concretes que representa seguir els seus passos i sobre les forces amb què hem
de comptar per fer-ho. Jesús no va pensar mai en seguidors inconscients, sinó
en persones lúcides i responsables.
Les dues imatges que empra Jesús
són molt concretes. Ningú no es posa a «construir una torre» sense reflexionar
sobre com ha d’actuar per aconseguir d’acabar-la. Seria un fracàs començar a «construir»
i no poder dur a terme l’obra iniciada.
L’Evangeli que proposa Jesús és
una manera de «construir» la vida. Un projecte ambiciós, capaç de transformar
la nostra existència. Per això no és possible viure de manera evangèlica sense
aturar-se a reflexionar sobre les decisions que cal prendre en cada moment.
També és clar el segon exemple.
Ningú no s’enfronta de manera inconscient a un adversari que el ve a atacar amb
un exèrcit molt més poderós sense reflexionar prèviament si aquell combat
acabarà en victòria o serà una derrota. Seguir Jesús és enfrontar-se amb els
adversaris del regne de Déu i la seva justícia. No és possible de lluitar a
favor del Regne de Déu de qualsevol manera. Es necessita lucidesa,
responsabilitat i decisió.
En els dos exemples es repeteix
el mateix: els dos personatges «s’asseuen» a reflexionar sobre les exigències,
els riscos i les forces de què disposen per dur a terme la seva comesa. Segons
Jesús, entre els seus seguidors sempre caldrà la meditació, el debat, la
reflexió. En cas contrari, el projecte cristià pot quedar inacabat.
És un error ofegar el diàleg i
impedir el debat a l’Església de Jesús. Necessitem més que mai deliberar junts
sobre la conversió que hem de viure avui els seus seguidors. «Asseure’ns» per
pensar amb quines forces hem de construir el Regne de Déu en la societat
moderna. En cas contrari, la nostra evangelització serà una «torre inacabada».
José Antonio
Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada