dijous, 8 de setembre de 2022

LA MILLOR METÀFORA DE DÉU

Comentari de l’evangeli (Lc 15,1-32) per: J.A.Pagola

 Evangeli.-

Els publicans i els altres pecadors s'acostaven tots a Jesús per escoltar-lo. Els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven i deien:

--Aquest home acull els pecadors i menja amb ells.

Paràbola de l'ovella perduda

Jesús els va proposar aquesta paràbola:

--Si un home d'entre vosaltres té cent ovelles i en perd una, ¿no deixa les noranta-nou al desert i va a buscar la perduda fins que la troba? I quan l'ha trobada, ¿no se la posa a les espatlles ple d'alegria i, arribant a casa, convida els amics i els veïns dient-los: "Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat l'ovella que havia perdut"?

»Igualment jo us dic que en el cel hi haurà més alegria per un sol pecador que es converteix que no pas per noranta-nou justos que no necessiten convertir-se.

Paràbola de la dracma perduda

»O bé, si una dona té deu monedes de plata i en perd una, ¿no encén una llàntia i escombra la casa amb tota cura fins que la troba? I quan l'ha trobada, ¿no convida les amigues i veïnes dient-los: "Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat la moneda que havia perdut"?

10 »Igualment jo us dic que hi ha una alegria semblant entre els àngels de Déu per un sol pecador que es converteix.

Paràbola del fill pròdig

11 I digué encara:

--Un home tenia dos fills. 12 Un dia, el més jove digué al pare:

»--Pare, dóna'm la part de l'herència que em toca.

»Ell els va repartir els béns. 13 Al cap d'uns quants dies, el més jove va vendre's tot el que tenia i se'n va anar amb els diners en un país llunyà.

»Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta. 14 Quan s'ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. 15 Llavors es va llogar a un propietari d'aquell país, que l'envià als seus camps a pasturar porcs. 16 Tenia ganes d'atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li'n donava. 17 Llavors reflexionà i es digué: "Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo aquí m'estic morint de fam! 18 Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu. 19 Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta'm com un dels teus jornalers." 20 I se n'anà a trobar el seu pare.

»Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. 21 El fill li digué:

»--Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu.

22 »Però el pare digué als seus criats:

»--De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l'hi, poseu-li també l'anell i les sandàlies, 23 porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, 24 perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat.

»I es posaren a celebrar-ho.

25 »Mentrestant, el fill gran era al camp. Quan, de tornada, s'acostava a la casa, va sentir músiques i balls 26 i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò. 27 Ell li digué:

»--El teu germà ha tornat. El teu pare l'ha retrobat en bona salut i ha fet matar el vedell gras.

28 »El germà gran s'indignà i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir i el pregava. 29 Però ell li respongué:

»--Fa molts anys que et serveixo sense desobeir mai ni un de sol dels teus manaments, i tu encara no m'has donat un cabrit per a fer festa amb els meus amics. 30 En canvi, quan ha tornat aquest fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell gras.

31 »El pare li contestà:

»--Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que és meu és teu. 32 Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat.(Lc 15, 1-32.BCI)

 

Comentari.-

La paràbola més coneguda de Jesús, i potser la més repetida, és l’anomenada «paràbola del pare bo». Què van experimentar els que van sentir per primera vegada aquesta paràbola inoblidable sobre la bondat d’un pare preocupat només per la felicitat dels seus fills?

Sens dubte, des del principi van quedar desconcertats. Quina mena de pare era aquest que no imposava la seva autoritat?, com podia consentir el desvergonyiment d’un fill que li demanava repartir l’herència abans de morir?, com podia dividir la seva propietat posant en perill el futur de la família?

Jesús els va desconcertar encara més quan va començar a parlar de l’acolliment d’aquell pare al fill que tornava a casa famolenc i humiliat. Estant encara lluny, el pare va córrer a rebre’l, el va abraçar amb tendresa, el va besar efusivament, va interrompre la seva confessió i es va afanyar a acollir-lo com a fill estimat a casa seva. Els oients no ho podien creure. Aquell pare havia perdut la seva dignitat. No actuava com el patró i patriarca d’una família. Els seus gestos eren els d’una mare que vol protegir i defensar el seu fill de la vergonya i el deshonor.

Més tard va sortir també a l’encontre del fill gran. Va escoltar amb paciència les seves acusacions, li va parlar amb tendresa especial i el va convidar a la festa. Només volia veure els seus fills asseguts a la mateixa taula, compartint un banquet festiu.

Què estava suggerint Jesús? És possible que Déu sigui així? ¿Com un pare que no es guarda per a ell la seva herència, que no està obsessionat per la moralitat dels seus fills i que, trencant les regles del que és correcte, busca per a ells una vida feliç? Serà aquesta la millor metàfora de Déu: un pare acollint amb els braços oberts els qui caminen «perduts» i suplicant als que li són fidels que acullin tothom amb amor?

Els teòlegs han elaborat durant vint segles discursos profunds sobre Déu, però ¿no és encara avui aquesta metàfora de Jesús la millor expressió del seu misteri?

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Comentari al comentari.- 

Per: Jaume Rocabert

En l’homilia d’aquest proper diumenge, el seu contingut és una anàlisi d’una de les paràboles més conegudes, que en els temps en que els predicador posaven més l’accent en els pecats de l’espècie humana, que en les seves virtuts, era coneguda com la del fill pròdig. Avui, per sort la tendència s’ha capgirat com un mitjó, i aquesta mateixa paràbola, ja se’ns descriu posant l’accent, no com l’actitud viciosa del fill, sinó com la virtut generosa del pare. Jesús al explicar aquesta paràbola, també l’escoltaven els fariseus i mestres de la llei que murmuraven: «Aquest home acull els pecadors i menja amb ells». Però Jesús els va desconcertar del tot: quan va començar a parlar de l’acolliment d’aquell pare al fill que tornava a casa famolenc i humiliat. Estant encara lluny, el pare va córrer a rebre’l, el va abraçar amb tendresa, el va besar efusivament, va interrompre la seva confessió i es va afanyar a acollir-lo com a fill estimat a casa seva.

La paràbola també ens descriu la incomprensió del fill gran i les seves acusacions vers al pare, un pare que Només volia veure els seus fills asseguts a la mateixa taula, compartint un banquet festiu. I la l’homilia ens proposa un suggeriment molt pedagògic d’aquesta paràbola: Què estava suggerint Jesús? És possible que Déu sigui així? ¿Com un pare que no es guarda per a ell la seva herència, que no està obsessionat per la moralitat dels seus fills i que, trencant les regles del que és correcte, busca per a ells una vida feliç?

Sortosament, la major part dels estudis teològics del nostre temps, tenen més una òptica positiva de Déu i, conseqüentment no vol dir que els humans hàgim de malbaratar la nostra vida, però que bol dir que, per damunt de tot, Déu és Pare i ens estima i desitja el millor de nosaltres.

L’homilia conclou amb un notable interrogant: ¿no és encara avui aquesta metàfora de Jesús la millor expressió del seu misteri?

Déu, en Crist, ha reconciliat el món amb ell mateix, i a nosaltres ens confia el missatge de la reconciliació.

Cal ser conseqüents, com a cristians, i saber agrair l’amor, l’estimació i generositat que diàriament rebem de Déu.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada