CONVIDAR ELS POBRES

 Comentari de l’evangeli (Lc 14,1.7-14) per: J.A.Pagola

 

Evangeli.-

      1 Un dissabte, Jesús va anar a menjar a casa d'un dels principals dels fariseus. Ells l'estaven observant. (Lc 14,1.BCI) 

 7 Jesús observà que els convidats havien escollit els primers llocs i els proposà aquesta paràbola:

8 --Quan algú et convida a un banquet de noces, no et posis al primer lloc. Hi podria haver un convidat més important que tu, 9 i llavors vindria el qui us ha convidat tots dos i et diria: "Cedeix-li el lloc", i tu hauries d'anar a ocupar el darrer lloc, tot avergonyit. 10 Més aviat, quan et conviden, vés a posar-te al darrer lloc i, quan vingui el qui t'ha convidat, et dirà: "Amic, puja més amunt." Llavors seràs honorat davant tots els qui són a taula. 11 Tothom qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit.

12 Després digué al qui l'havia convidat:

--Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni veïns rics. Et podrien tornar la invitació i ja tindries la teva recompensa. 13 Més aviat, quan facis un banquet, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. 14 Feliç de tu, llavors, ja que ells no tenen res per a recompensar-te, i Déu t'ho recompensarà quan ressuscitin els justos!

 (Lc 14,14.BCI)

Comentari.-

Jesús va viure un estil de vida diferent. Qui vol seguir-lo amb sinceritat se sent convidat a viure de manera nova i revolucionària, en contradicció amb la manera «normal» de comportar-se que observem al nostre voltant.

Podem deixar de sentir-nos desconcertats i interpel·lats quan sentim paraules com aquestes? «Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni veïns rics. Et podrien tornar la invitació i ja tindries la teva recompensa. Més aviat, quan facis un banquet, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. Feliç de tu, llavors, perquè ells no tenen res per a recompensar-te, i la recompensa, la trobaràs quan ressuscitin els justos».

Se’ns convida a actuar des d’una actitud de gratuïtat i d’atenció al pobre, que no és habitual. Se’ns convida a compartir sense seguir la lògica dels que busquen sempre cobrar els deutes, encara que sigui a costa d’humiliar aquest pobre que sempre està en deute amb tothom.

Jesús pensa en unes relacions humanes basades en un nou esperit de llibertat, gratuïtat i amor fratern. Un esperit que està en contradicció amb el comportament normal dins el sistema, que sempre acaba abandonant els més indefensos.

Els seguidors de Jesús hem de sentir-nos cridats a perllongar el seu estil de viure, encara que sigui amb gestos molt modestos i humils. Aquesta és la nostra missió: introduir en la història aquest esperit nou de Jesús; contradir la lògica de la cobdícia i l’acumulació egoista. No aconseguirem canvis espectaculars, i menys de manera immediata. Però amb la nostra actuació solidària, gratuïta i fraterna criticarem el comportament egoista com una cosa indigne d’una convivència sana.

Qui segueix de prop Jesús sap que la seva actuació resulta absurda, incòmoda i intolerable per a la «lògica» de la majoria. Però sap també que amb els seus petits gestos està apuntant a la salvació definitiva de l’ésser humà.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Comentari al comentari.-

Per Jaume Rocabert

L’homilia del Pagola o dels seus col·laboradors, del proper diumenge 22 d’agost, que la litúrgia ens el presenta com el Diumenge 22 durant l’any, porta per títol “Convidar els pobres” fent referència al que ens descriu l’evangelista Lluc en els paràgrafs 1a.7-14 del capítol 14.

L’homilia d’aquest proper diumenge, Jesús ens proposa una nova manera d’entendre les relacions socials: Qui vol seguir-lo amb sinceritat se sent convidat a viure de manera nova i revolucionària, en contradicció amb la manera «normal» de comportar-se que observem al nostre voltant.

Així de manera clara i categòrica, ens diu: «Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni veïns rics. Et podrien tornar la invitació i ja tindries la teva recompensa. Més aviat, quan facis un banquet, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. Feliç de tu, llavors, perquè ells no tenen res per a recompensar-te, i la recompensa, la trobaràs quan ressuscitin els justos».

Aquesta proposta, té la virtut de convidar o convidar-nos: A compartir sense seguir la lògica dels que busquen sempre cobrar els deutes, encara que sigui a costa d’humiliar aquest pobre que sempre està en deute amb tothom. Jesús pensa en unes relacions humanes basades en un nou esperit de llibertat, gratuïtat i amor fratern. Un esperit que està en contradicció amb el comportament normal dins el sistema, que sempre acaba abandonant els més indefensos. El que ens demana Jesús, és intentar perllongar el seu estil de viure, encara que sigui amb gestos molt modestos i humils.

L’homilia conclou afirmant: Qui segueix de prop Jesús sap que la seva actuació resulta absurda, incòmoda i intolerable per a la «lògica» de la majoria. Però sap també que amb els seus petits gestos està apuntant a la salvació definitiva de l’ésser humà.

Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que jo soc benèvol i humil de cor.

La conclusió que podem extreure d’aquesta diàfana homilia, és que si volem viure intensament en cristià, no comporta tenir unes obligacions religioses i practicar-les segons les orientacions de la jerarquia, per així tenir el cel garantit. Intentar viure amb la màxima expressió, el missatge evangèlic, o el que és el mateix, el missatge del Regne de Déu, el Regne d’amor, de pau i de justícia.

Vet aquí uns objectius que requereixen quelcom més, doncs ser cristià ens ha de comportar estimar als altres, estimar la veritat, la recerca i caminar darrere seu.