EL FOC PORTAT PER JESÚS

 Comentari de l’evangeli (Lc 12,49-53) per: J.A.Pagola

 Evangeli.-

49 »He vingut a calar foc a la terra, i com voldria que ja estigués encesa! 50 Haig de rebre un baptisme, i com desitjo que això es compleixi! 51 ¿Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Us asseguro que no. He vingut a portar-hi divisió. 52 D'ara endavant els cinc membres d'una família estaran dividits entre ells: tres contra dos i dos contra tres. 53 Es dividiran el pare contra el fill, i el fill contra el pare; la mare contra la filla, i la filla contra la mare; la sogra contra la nora, i la nora contra la sogra. (Lc 12,49-53.BCI)

 Comentari.-

Pels camins de Galilea Jesús s’esforçava per encomanar el «foc» que cremava en el seu cor. En la tradició cristiana han quedat empremtes diverses del seu desig. Lluc ho recull així: «He vingut a calar foc a la terra, i com voldria que ja estigués encesa!» Un evangeli apòcrif més tardà recorda una altra dita que pot provenir de Jesús: «El qui està a la meva vora està a la vora del foc, i el qui està lluny de mi està lluny del regne».

Jesús desitja que el foc que porta dins s’encengui de veritat, que no l’apagui ningú, que s’estengui per tota la Terra i que el món sencer s’abrusi. Qui s’acosta a Jesús amb els ulls oberts i el cor despert va descobrint que el «foc» que crema en el seu interior és la passió per Déu i la compassió pels qui pateixen. Això és el que el mou i el fa viure cercant el regne de Déu i la seva justícia fins a la mort.

La passió per Déu i pels pobres ve de Jesús, i només s’encén en els seus seguidors en contacte amb el seu Evangeli i el seu esperit renovador. Va més enllà del que és convencional. Té a veure poc amb la rutina del bon ordre i la fredor del que és normatiu. Sense aquest foc, la vida cristiana acaba apagant-se.

El gran pecat dels cristians serà sempre deixar que aquest foc de Jesús es vagi apagant. Per a què serveix una Església de cristians instal·lats còmodament en la vida, sense cap passió per Déu i sense compassió pels qui pateixen? Per a què es necessiten en el món cristians incapaços d’atraure, donar llum o oferir calor?

Les paraules de Jesús ens conviden a deixar-se encendre pel seu Esperit sense perdre’ns en qüestions secundàries o marginals. Qui no s’ha deixat cremar per Jesús no coneix encara el poder transformador que ell va voler introduir a la Terra. Pot practicar correctament la religió cristiana, però no ha descobert encara el més apassionant de l’Evangeli.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat