Comentari de l’evangeli (Lc 12,32-48) per: J.A.Pagola
32 »No
tinguis por, petit ramat, que el vostre Pare es complau a donar-vos el
Regne. 33 Veneu els vostres béns i doneu els diners com a almoina.
Procureu-vos bosses que no es facin malbé, reuniu-vos al cel un tresor que no
s'acabi; allà, els lladres no s'hi acosten, ni les arnes no destrossen
res. 34 Perquè on teniu el tresor, hi tindreu el cor.
Invitació a vetllar
35 »Estigueu
a punt, amb el cos cenyit i els llums encesos. 36 Feu com els criats
que esperen quan tornarà el seu amo de la festa de noces, per obrir la porta
tan bon punt arribi i truqui. 37 Feliços aquells servents que l'amo,
quan arribi, trobi vetllant! Us asseguro que se cenyirà, els farà seure a taula
i es posarà a servir-los. 38 Feliços d'ells si ve a mitjanit o a la
matinada i els troba vetllant així!
39 »Prou
que ho compreneu: si l'amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit havia
de venir el lladre, no hauria permès que li entressin a casa. 40 Estigueu
a punt també vosaltres, perquè el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada.
41 Aleshores
Pere li digué:
--Senyor, ¿dius
aquesta paràbola per a nosaltres o bé per a tothom?
42 El
Senyor continuà:
--¿Qui és
l'administrador fidel i assenyat a qui l'amo confiarà els seus servents perquè
els doni al temps degut l'aliment que els pertoca? 43 Feliç aquell
servent que l'amo, quan arriba, troba que ho fa així! 44 Us asseguro
amb tota veritat que li confiarà tots els seus béns. 45 Però si
aquell servent es deia: "El meu amo tarda a venir", i començava a
pegar als criats i a les criades, a menjar, a beure i a embriagar-se, 46 vindrà
l'amo el dia que menys s'ho espera i a l'hora que ell no sap; el castigarà i li
farà compartir la sort dels infidels.
47 »El
servent que, coneixent la voluntat del seu amo, no ha preparat o no ha fet allò
que l'amo volia, rebrà molts assots. 48 En canvi, el qui, sense
conèixer-la, s'ha fet mereixedor d'un càstig, rebrà menys assots. Déu demanarà
molt d'aquells a qui ha donat molt, reclamarà més d'aquells a qui ha confiat
més. (Lc 12,32-48.BCI)
Jesús tenia una visió molt lúcida
sobre els diners. La resumeix en una frase breu i contundent: «No es pot servir
alhora Déu i el diner». És impossible. Aquest Déu que cerca amb passió una vida
més digna i més justa per als pobres no pot regnar en qui viu dominat pels
diners.
Però no es queda només en aquest
principi de caràcter general. Amb la seva vida i la seva paraula s’esforça per
ensenyar als rics de Galilea i als camperols pobres dels llogarets quina és la
manera més humana d’«atresorar».
En realitat, no tothom podia
aplegar un tresor. Només els rics de Sèpforis i de Tiberíades podien acumular
monedes d’or i de plata. A aquest tresor se l’anomenava mammona, és a dir,
diner que «està segur» o que «dóna seguretat». En els llogarets no circulaven
aquestes monedes de gran valor. Alguns pagesos aconseguien algunes monedes de
bronze o de coure, però la majoria vivia intercanviant-se productes o serveis
en un règim de pura subsistència.
Jesús explica que hi ha dues
maneres d’«atresorar». Alguns procuren d’acumular cada vegada més mammona; no
pensen en els necessitats; no donen almoina a ningú: la seva única obsessió és
acaparar més i més. Hi ha una altra manera d’«atresorar» radicalment diferent.
No consisteix a acumular monedes, sinó en compartir els béns amb els pobres per
«aplegar-se un tresor al cel», és a dir, davant Déu.
Només aquest tresor és segur i
roman intacte en el cor de Déu. Els tresors de la terra, per molt que els
anomenem mammona, són caducs, no donen seguretat i sempre estan amenaçats. Per
això Jesús llança un crit d’alerta. Compte amb els diners, perquè «on teniu el
tresor, hi tindreu el cor». Els diners atrauen el nostre cor i ens sedueixen
perquè donen poder, seguretat, honor i benestar: viurem esclavitzats pel desig
de tenir sempre més.
En canvi, si ajudem els
necessitats ens anirem enriquint davant Déu, i el Pare dels pobres ens anirà
atraient cap a una vida més solidària. Enmig d’una societat que té el seu cor
posat en els diners, així i tot, és possible viure d’una manera més austera i
més compartida.
José Antonio
Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada