dijous, 4 d’agost de 2022

COMPTE AMB ELS DINERS

 Comentari de l’evangeli (Lc 12,32-48) per: J.A.Pagola

 Evangeli.-

32 »No tinguis por, petit ramat, que el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne. 33 Veneu els vostres béns i doneu els diners com a almoina. Procureu-vos bosses que no es facin malbé, reuniu-vos al cel un tresor que no s'acabi; allà, els lladres no s'hi acosten, ni les arnes no destrossen res. 34 Perquè on teniu el tresor, hi tindreu el cor.

Invitació a vetllar

35 »Estigueu a punt, amb el cos cenyit i els llums encesos. 36 Feu com els criats que esperen quan tornarà el seu amo de la festa de noces, per obrir la porta tan bon punt arribi i truqui. 37 Feliços aquells servents que l'amo, quan arribi, trobi vetllant! Us asseguro que se cenyirà, els farà seure a taula i es posarà a servir-los. 38 Feliços d'ells si ve a mitjanit o a la matinada i els troba vetllant així!

39 »Prou que ho compreneu: si l'amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit havia de venir el lladre, no hauria permès que li entressin a casa. 40 Estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada.

41 Aleshores Pere li digué:

--Senyor, ¿dius aquesta paràbola per a nosaltres o bé per a tothom?

42 El Senyor continuà:

--¿Qui és l'administrador fidel i assenyat a qui l'amo confiarà els seus servents perquè els doni al temps degut l'aliment que els pertoca? 43 Feliç aquell servent que l'amo, quan arriba, troba que ho fa així! 44 Us asseguro amb tota veritat que li confiarà tots els seus béns. 45 Però si aquell servent es deia: "El meu amo tarda a venir", i començava a pegar als criats i a les criades, a menjar, a beure i a embriagar-se, 46 vindrà l'amo el dia que menys s'ho espera i a l'hora que ell no sap; el castigarà i li farà compartir la sort dels infidels.

47 »El servent que, coneixent la voluntat del seu amo, no ha preparat o no ha fet allò que l'amo volia, rebrà molts assots. 48 En canvi, el qui, sense conèixer-la, s'ha fet mereixedor d'un càstig, rebrà menys assots. Déu demanarà molt d'aquells a qui ha donat molt, reclamarà més d'aquells a qui ha confiat més. (Lc 12,32-48.BCI)

 Comentari.-

Jesús tenia una visió molt lúcida sobre els diners. La resumeix en una frase breu i contundent: «No es pot servir alhora Déu i el diner». És impossible. Aquest Déu que cerca amb passió una vida més digna i més justa per als pobres no pot regnar en qui viu dominat pels diners.

Però no es queda només en aquest principi de caràcter general. Amb la seva vida i la seva paraula s’esforça per ensenyar als rics de Galilea i als camperols pobres dels llogarets quina és la manera més humana d’«atresorar».

En realitat, no tothom podia aplegar un tresor. Només els rics de Sèpforis i de Tiberíades podien acumular monedes d’or i de plata. A aquest tresor se l’anomenava mammona, és a dir, diner que «està segur» o que «dóna seguretat». En els llogarets no circulaven aquestes monedes de gran valor. Alguns pagesos aconseguien algunes monedes de bronze o de coure, però la majoria vivia intercanviant-se productes o serveis en un règim de pura subsistència.

Jesús explica que hi ha dues maneres d’«atresorar». Alguns procuren d’acumular cada vegada més mammona; no pensen en els necessitats; no donen almoina a ningú: la seva única obsessió és acaparar més i més. Hi ha una altra manera d’«atresorar» radicalment diferent. No consisteix a acumular monedes, sinó en compartir els béns amb els pobres per «aplegar-se un tresor al cel», és a dir, davant Déu.

Només aquest tresor és segur i roman intacte en el cor de Déu. Els tresors de la terra, per molt que els anomenem mammona, són caducs, no donen seguretat i sempre estan amenaçats. Per això Jesús llança un crit d’alerta. Compte amb els diners, perquè «on teniu el tresor, hi tindreu el cor». Els diners atrauen el nostre cor i ens sedueixen perquè donen poder, seguretat, honor i benestar: viurem esclavitzats pel desig de tenir sempre més.

En canvi, si ajudem els necessitats ens anirem enriquint davant Déu, i el Pare dels pobres ens anirà atraient cap a una vida més solidària. Enmig d’una societat que té el seu cor posat en els diners, així i tot, és possible viure d’una manera més austera i més compartida.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Brag
ulat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada