LA LUCIDESA DE JESÚS

 Comentari de l’evangeli (Lc 12,13-21) per: J.A.Pagola

 Evangeli.-

13 Llavors un d'entre la gent digué a Jesús:

--Mestre, ordena al meu germà que es parteixi amb mi l'herència.

14 Ell li respongué:

--Home, ¿qui m'ha manat que fos jutge o mediador entre vosaltres?

15 Llavors digué a la gent:

--Estigueu alerta, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni que nedi en l'abundància, la vida d'un home no prové pas dels seus béns.

16 I els explicà una paràbola:

--A un home ric, la terra li va donar molt. 17 Ell pensava: "Què faré, si no tinc on guardar la meva collita?" 18 I es va dir: "Ja ho sé, què faré: tiraré a terra els meus graners, en construiré de més grans, hi guardaré tot el meu gra i els meus béns, 19 i em diré a mi mateix: Tens molts béns en reserva per a molts anys; reposa, menja, beu i diverteix-te."

20 »Però Déu li digué:

»--Insensat! Aquesta mateixa nit et reclamaran la vida, i tot això que has acumulat, de qui serà?

21 »Així passa amb el qui reuneix tresors per a ell mateix i no es fa ric davant de Déu. (Lc 12,13-21.BCI)

 

Comentari.-

Un dels trets més cridaners en la predicació de Jesús és la lucidesa amb que ha sabut desemmascarar el poder alienant i deshumanitzador que contenen les riqueses.

La visió de Jesús no és la d’un moralista que es preocupa de saber com adquirim els nostres béns i com els fem servir. El risc de qui viu gaudint de les seves riqueses és oblidar la seva condició de fill d’un Déu Pare i germà de tots.

D’aquí el seu crit d’alerta: «No podeu servir alhora Déu i el diner». No podem ser fidels a un Déu Pare que cerca justícia, solidaritat i fraternitat per a tothom, i al mateix temps viure pendents dels nostres béns i riqueses.

Els diners poden donar poder, fama, prestigi, seguretat, benestar… però, en la mesura que esclavitza la persona, la tanca a Déu Pare, li fa oblidar la seva condició de germà i la porta a trencar la solidaritat amb els altres. Déu no pot regnar en la vida de qui està dominat pels diners.

L’arrel profunda està en què les riqueses desperten en nosaltres el desig insaciable de tenir sempre més. I llavors creix en la persona la necessitat d’acumular, capitalitzar i posseir sempre més i més. Jesús considera que és una veritable bogeria la vida d’aquells terratinents de Palestina, obsessionats per emmagatzemar les seves collites en graners cada vegada més grans. És una insensatesa consagrar les millors energies i esforços a adquirir i acumular riqueses.

Quan, a la fi, Déu s’apropa al ric per recollir la seva vida, es posa de manifest que l’ha malbaratat. La seva vida no té contingut i valor. «Insensat!…». «Així passa amb el qui reuneix tresors per a ell mateix i no es fa ric davant de Déu.»

Un dia, el pensament cristià descobrirà amb una lucidesa que avui no tenim la profunda contradicció que hi ha entre l’esperit que anima el capitalisme i el que anima el projecte de vida estimat per Jesús. Aquesta contradicció no es resol ni amb la professió de fe dels qui viuen amb esperit capitalista ni amb tota la beneficència que puguin fer amb els seus guanys.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Comentari al comentari.-

Per: Jaume Rocabert

L’homilia del Pagola o dels seus col·laboradors, del proper diumenge 31 de juliol, que la litúrgia

ens el presenta com Diumenge 18 durant l’any, i que porta per títol “La lucidesa de Jesús” fent referència al que ens descriu l’evangelista Lluc en els paràgrafs 13-21 del capítol 12.

L’homilia d’aquest darrer diumenge de juliol, se centra en com i de quina manera Jesús desemmascara el deshumanitzador poder dels que només viuen per tenir més poder i riquesa: La visió de Jesús no és la d’un moralista que es preocupa de saber com adquirim els nostres béns i com els fem servir. El risc de qui viu gaudint de les seves riqueses és oblidar la seva condició de fill d’un

Déu Pare i germà de tots. D’aquí el seu crit d’alerta: «No podeu servir alhora Déu i el diner». No podem ser fidels a un Déu Pare que cerca justícia, solidaritat i fraternitat per a tothom, i al mateix temps viure pendents dels nostres béns i riqueses.

Tot i que Jesús llença la seva denúncia 2.200 anys enrere, avui és de més actualitat que mai: Jesús considera que és una veritable bogeria la vida d’aquells terratinents de Palestina, obsessionats per emmagatzemar les seves collites en graners cada vegada més grans. És una insensatesa consagrar les millors energies i esforços a adquirir i acumular riqueses.

L’homilia és molt taxativa i ens diu obertament quina serà la pobre defensa que farà davant Déu, tots aquells que durant la seva vida han esmerçat els seus esforços per acumular més diners i mes poder: Quan, a la fi, Déu s’apropa al ric per recollir la seva vida, es posa de manifest que l’ha malbaratat. La seva vida no té contingut i valor. «Insensat!…». «Així passa amb el qui reuneix tresors per a ell mateix i no es fa ric davant de Déu.»

Malauradament, cada dia són més els viuen obsessionats per aquest afany d’acumular més i més riqueses, amb la intenció totalment erràtica de tenir molt més poder duran els anys de la seva vida, sense adonar-se que la vida dels humans és efímera i conseqüentment, perden el temps i la seva energia i capacitat, en afers estèrils i improductius davant Déu.

L’homilia conclou amb una reflexió que seria extraordinàriament important que ens féssim tots els que ens confessem cristians i seguidors de Jesús: Un dia, el pensament cristià descobrirà amb una lucidesa que avui no tenim, la profunda contradicció que hi ha entre l’esperit que anima el capitalisme i el que anima el projecte de vida estimat per Jesús. Aquesta contradicció no es resol ni amb la professió de fe dels qui viuen amb esperit capitalista ni amb tota la beneficència que puguin fer amb els seus guanys.

Feliços els pobres en l'esperit: el Regne del cel és per a ells.

Amigues i amics, gràcies a Déu que de nou us puc trametre amb regularitat aquesta homilia i espero que també les properes d’ara en endavant. El text de l’homilia, que extreu encertadament el que descriu l’evangelista Lluc, ens invita a reflexionar què significa ser seguidors de Jesús, però també en la intranscendència que comporta viure obsessionats en acumular poder i riquesa en el curt temps de la nostra vida terrenal. Que la nostra vitalitat, energia, intel·ligència i capacitat les esmercem amb projectes relacionats amb allò que ens demana Jesús: construir el Regne de Déu, o sigui enfortir l’amor, la pau i la justícia entre els homes i dones d’aquest món.