EL MESTRE INTERIOR

Comentari de l’evangeli (Lc 10,38-42) per: J.A.Pagola

 Evangeli.-

 i l'acollí una dona que es deia Marta. 39 Una germana d'ella, que es deia Maria, es va asseure als peus del Senyor i escoltava la seva paraula. 40 Marta, que estava molt atrafegada per poder-lo obsequiar, s'hi va atansar i digué:

--Senyor, ¿no et fa res que la meva germana m'hagi deixat tota sola a fer la feina? Digues-li que em vingui a ajudar.

41 El Senyor li va respondre:

--Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, 42 quan només n'hi ha una de necessària. Maria ha escollit la millor part, i no li serà pas presa. (Lc 10,38-42.BCI)

 Comentari.-

Mentre la jerarquia catòlica insisteix en la necessitat del «magisteri eclesiàstic» per instruir i guiar els fidels, sectors importants de cristians orienten avui la seva vida sense tenir en compte les seves directrius. Cap a on ens pot conduir aquest fenomen? La qüestió inquieta cada vegada més.

Alguns teòlegs creuen necessari recuperar la consciència del «magisteri interior», tan oblidat entre els cristians. Es ve a dir això: serveix de poca cosa insistir en el «magisteri jeràrquic» si els creients -Jerarquia i fidels- no escoltem la veu de Crist, «Mestre interior» que continua instruint a través del seu Esperit als qui de veritat volen seguir-lo.

La idea de Crist «Mestre interior» arrenca de Jesús mateix: «no us feu dir “guies”, perquè de guia només en teniu un, que és el Crist» (Mateu 23,10). Però ha estat sobretot sant Agustí qui l’ha introduït en la teologia reivindicant amb força la seva importància: «Tenim un sol Mestre. I sota ell som tots condeixebles. No ens vam constituir en mestres pel fet de parlar-vos des d’un púlpit. El veritable Mestre parla des de dins».

La teologia contemporània insisteix en aquesta veritat massa oblidada per tots, jerarquia i fidels: les paraules que es pronuncien a l’Església només han de servir d’invitació perquè cada creient escolti dins seu la veu de Crist. Això és decisiu. Només quan hom «aprèn» de Crist mateix es produeix «quelcom de nou» en la seva vida de creient.

Això comporta diverses exigències. Primer de tot per als qui parlen amb autoritat dins l’Església. No són els propietaris de la fe ni de la moral cristiana. La seva missió no és judicar i condemnar les persones. Menys encara «carregar fardells pesats i insuportables» als altres. No són mestres de ningú. Són deixebles que han de viure «aprenent» de Crist. Només llavors podran ajudar els altres a «deixar-se ensenyar» per ell. Així interpel·la sant Agustí als predicadors: «Per què t’agrada tant de parlar i tan poc d’escoltar? El qui ensenya de veritat és a dins; en canvi, quan tu tractes d’ensenyar surts de tu mateix i camines per fora. Escolta primer el qui parla per dins, i des de dins parla després als de fora».

D’altra banda, tots hem de recordar que l’important, quan escoltem la paraula del magisteri, és sentir-nos convidats a tornar-nos-en cap a dins per escoltar la veu de l’únic Mestre. Ens ho recorda també sant Agustí: «No caminis per fora. No et dispersis. Endinsa’t en la teva intimitat. La veritat resideix en l’home interior». És alliçonadora l’escena en què Jesús lloa l’actitud de Maria, que, «asseguda als peus del Senyor, escoltava la seva paraula». Les paraules de Jesús són clares: «Només una cosa és necessària. Maria ha escollit la millor part».

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat