EUCARISTIA I CRISI ECONÒMICA

 

Evangeli.-

¹ Després d'això, Jesús se'n va anar a l'altra banda del llac de Galilea o de Tiberíades. ² El seguia molta gent, perquè veien els senyals prodigiosos que feia amb els malalts. ³ Jesús pujà a la muntanya i s'hi assegué amb els seus deixebles. ⁴ Era a prop la Pasqua, la festa dels jueus.

⁵ Llavors Jesús alçà els ulls i, en veure la gran gentada que arribava al lloc on era, digué a Felip:

--On comprarem pa perquè puguin menjar tots aquests?

⁶ De fet, ho preguntava per posar a prova Felip, perquè ja sabia què volia fer.

⁷ Felip li va respondre:

--Ni amb dos-cents denaris no n'hi hauria prou per a donar un tros de pa a cadascú.

⁸ Un dels deixebles, Andreu, el germà de Simó Pere, li diu:

⁹ --Aquí hi ha un noiet que té cinc pans d'ordi i dos peixos; però què és això per a tanta gent?

¹⁰ Jesús digué:

--Feu seure tothom.

En aquell indret hi havia molta herba i s'hi assegueren; només d'homes, eren uns cinc mil. ¹¹ Llavors Jesús prengué els pans, digué l'acció de gràcies i els repartí a la gent asseguda, tants com en volgueren, i igualment repartí el peix. ¹² Quan tothom va quedar satisfet, va dir als seus deixebles:

--Recolliu els bocins que han sobrat, perquè no es perdi res.

¹³ Ells els van recollir i amb els bocins d'aquells cinc pans d'ordi ompliren dotze cistelles: eren les sobres després d'haver menjat.

¹⁴ Quan la gent veié el senyal prodigiós que ell havia fet, començaren a dir:

--Realment, aquest és el profeta que havia de venir al món.

¹⁵ Jesús s'adonà que venien a emportar-se'l per fer-lo rei, i es retirà altra vegada tot sol a la muntanya.(Jn 6,1-15.BIC)

 

Comentari.-

Tots els cristians ho sabem. L’eucaristia dominical es pot convertir fàcilment en un «refugi religiós» que ens protegeix de la vida conflictiva en la qual ens movem al llarg de la setmana. És temptador anar a missa per compartir una experiència religiosa que ens permet descansar dels problemes, tensions i males notícies que ens pressionen per tot arreu.

De vegades som sensibles al que afecta la dignitat de la celebració, però ens preocupa menys oblidar-nos de les exigències que comporta celebrar el sopar del Senyor. Ens molesta que un sacerdot no s’atengui estrictament a la normativa ritual, però podem continuar celebrant rutinàriament la missa sense escoltar les crides de l’evangeli.

El risc sempre és el mateix: combregar amb Crist en l’íntim del cor sense preocupar-nos de combregar amb els germans que pateixen. Compartir el pa de l’eucaristia i ignorar la fam de milions de germans privats de pa, de justícia i de futur.

En els propers anys s’aniran agreujant els efectes de la crisi molt més del que ens temíem. La cascada de mesures que se’ns dicten de manera inapel·lable i implacable anirà fent créixer entre nosaltres una desigualtat injusta. Anirem veient com persones del nostre entorn més o menys proper es van empobrint fins a quedar a mercè d’un futur incert i imprevisible.

Coneixerem de prop immigrants privats d’assistència sanitària, malalts sense saber com resoldre els seus problemes de salut o de medicació, famílies obligades a viure de la caritat, persones amenaçades pel desnonament, gent desatesa, joves amb un futur gens clar… No ho podrem evitar. O endurim els nostres hàbits egoistes de sempre o ens fem més solidaris.

La celebració de l’eucaristia enmig d’aquesta societat en crisi pot ser un lloc de conscienciació. Necessitem alliberar-nos d’una cultura individualista que ens ha acostumat a viure pensant només en els nostres propis interessos, per aprendre senzillament a ser més humans. Tota l’eucaristia està orientada a crear fraternitat.

No és normal escoltar tots els diumenges al llarg de l’any l’evangeli de Jesús sense reaccionar davant les seves crides. No podem demanar al Pare «el nostre pa de cada dia» sense pensar en aquells que tenen dificultats per obtenir-lo. No podem combregar amb Jesús sense fer-nos més generosos i solidaris. No podem donar-nos la pau els uns als altres sense estar disposats a estendre una mà als que estan més sols i indefensos davant la crisi.

 

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat