Evangeli (Mc 6,7-13) i comentari de J.A. Pagola
Evangeli.-
7 Llavors
va cridar els Dotze i començà a enviar-los de dos en dos. Els donà poder sobre
els esperits malignes 8 i
els instruïa dient:
--No
prengueu res per al camí, fora del bastó: ni pa, ni sarró, ni cap moneda. 9 Poseu-vos
les sandàlies, però no us emporteu dos vestits.
10 I
els deia encara:
--Quan
entreu en una casa, quedeu-vos-hi fins que deixeu aquell lloc. 11 Si
una població no us acull ni us escolta, sortiu-ne i espolseu-vos la pols dels
peus com a acusació contra ells.
12 Ells
se'n van anar i predicaven a la gent que es convertissin. 13 Treien
molts dimonis i curaven molts malalts, ungint-los amb oli. (Mc 6.7-13) .
Comentari.-
Què ha pogut passar per distanciar-se tant d’aquell projecte inicial de
Jesús? On ha quedat l’encàrrec del Mestre? Qui segueix escoltant avui les seves
recomanacions?
Pocs relats evangèlics ens descobreixen millor la intenció original de
Jesús que aquest que ens presenta Jesús enviant els seus deixebles de dos en
dos, sense sarró, diners ni túnica de recanvi.
Només cal un amic, un bastó i unes sandàlies per endinsar-se pels camins
de la vida, anunciant a tothom aquest canvi que necessitem per descobrir el
secret últim de la vida i el camí cap al veritable alliberament.
No desvirtuem a la lleugera l’encàrrec de Jesús. No pensem que es tracta
d’una utopia ingènua, pròpia potser d’una societat seminòmada ja superada, però
impossible en un món com el nostre.
Aquí hi ha alguna cosa que no podem defugir. L’evangeli és anunciat per
aquells que saben viure amb senzillesa. Homes i dones lliures que coneixen el
goig de caminar per la vida sense sentir-se esclaus de les coses. No són els
poderosos, els financers, els tecnòcrates, els grans estrategs de la política
els que construiran un món més humà.
Aquesta societat necessita descobrir que cal tornar a una vida senzilla
i sòbria. No n’hi ha prou amb augmentar la producció i assolir un major nivell
de vida. No n’hi ha prou guanyar sempre més, comprar més i més coses, gaudir de
més benestar.
Aquesta societat necessita com mai l’impacte d’homes i dones que
sàpiguen viure amb poques coses. Creients capaços de mostrar que la felicitat
no està en acumular béns. Seguidors de Jesús que ens recordin que no som rics
quan posseïm moltes coses, sinó quan sabem gaudir-les amb senzillesa i
compartir-les amb generositat. Els qui viuen una vida senzilla i una
solidaritat generosa són els que millor prediquen avui la conversió que més
necessita la nostra societat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada