Evangeli (Mc 9,2-10) del diumenge 28 de febrer de 2021, i comentari de J.A.Pagola
Evangeli.- 2 Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, se'ls endugué a part tots sols dalt d'una muntanya alta i es transfigurà davant d'ells; 3 els seus vestits es tornaren resplendents i tan blancs que cap tintorer del món no hauria pogut blanquejar-los així. 4 Llavors se'ls va aparèixer Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús. 5 Pere digué a Jesús:
--Rabí, és bo
que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i
una altra per a Elies.
6 No sabia
pas què deia, d'esglaiats que estaven. 7 Llavors es formà
un núvol que els anà cobrint, i del núvol va sortir una veu:
--Aquest és el
meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo.
8 Però de sobte,
mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells.
9 Mentre
baixaven de la muntanya, Jesús els va manar que no expliquessin a ningú allò
que havien vist, fins que el Fill de l'home hagués ressuscitat d'entre els
morts. 10 Ells retingueren aquestes paraules, però
discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d'entre els morts».(Mc
9,2-10.BIC)
Comentari.- Per ser
cristià, el més decisiu no és quines coses creu una persona, sinó quina relació
viu amb Jesús. Les creences, en general, no canvien la nostra vida. Un pot
creure que existeix Déu, que Jesús ha ressuscitat i moltes coses més, però no
ser un bon cristià. És l’adhesió a Jesús i el contacte amb ell el que ens pot
transformar.
En els evangelis es pot llegir
una escena que, tradicionalment, s’ha convingut a anomenar la «transfiguració»
de Jesús. Ja no és possible reconstruir l’experiència històrica que va donar
origen al relat. Només sabem que era un text molt estimat entre els primers
cristians, doncs, entre altres coses, els animava a creure només en Jesús.
L’escena se situa en una
«muntanya alta». Jesús està acompanyat de dos personatges llegendaris en la
història jueva: Moisès, representant de la Llei, i Elies, el profeta més
estimat a Galilea. Només Jesús apareix amb la cara transfigurada. De l’interior
d’un núvol surt una veu: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo».
L’important no és creure en
Moisès ni en Elías, sinó escoltar Jesús i sentir la seva veu, la del Fill
estimat. El més decisiu no és creure en la tradició ni en les institucions,
sinó centrar la nostra vida en Jesús. Viure una relació conscient i cada vegada
més compromesa amb Jesucrist. Només llavors es pot sentir la seva veu enmig de
la vida, en la tradició cristiana i en l’Església.
Només aquesta comunió creixent
amb Jesús va transformant la nostra identitat i els nostres criteris, va
guarint la nostra manera de veure la vida, ens va alliberant d’esclavituds, va
fent créixer la nostra responsabilitat evangèlica.
Des de Jesús podem viure de
manera diferent. Les persones ja no són simplement atractives o desagradables,
interessants o sense interès. Els problemes no són assumpte de cadascú. El món
no és un camp de batalla on cadascú es defensa com pot. Ens comença a fer mal
el patiment dels més indefensos. Ens atrevim a treballar per un món una mica
més humà. Ens podem assemblar més a Jesús.
José Antonio
Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada