LA CONVERSIÓ ENS FA BÉ

Evangeli (Mc 1,12-15) del diumenge 21 de febrer de 2021, i comentari de J.A.Pagola

 

Evangeli.-  12 Immediatament l'Esperit empenyé Jesús cap al desert. 13 Hi va passar quaranta dies, temptat per Satanàs; s'estava entre els animals feréstecs, i els àngels el servien. 14 Després que Joan fou empresonat, Jesús anà a Galilea i anunciava la bona nova de Déu. 15 Deia: --S'ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova. (Mc 1,12-15.BCI)

Comentari.- La crida a la conversió evoca gairebé sempre en nosaltres el record de l’esforç exigent, propi de tot treball de renovació i purificació. No obstant això, les paraules de Jesús: «Convertiu-vos i creieu en la Bona Notícia», ens conviden a descobrir la conversió com a pas a una vida més plena i gratificant.

L’evangeli de Jesús ens ve a dir alguna cosa que mai hem d’oblidar: «És bo convertir-se. Ens fa bé. Ens permet experimentar una manera nova de viure, més sana i joiosa. Ens disposa a entrar en el projecte de Déu per a construir un món més humà». Algú es preguntarà: però com viure aquesta experiència?, quins passos donar?

El primer és aturar-se. No tenir por de quedar-se a soles amb nosaltres mateixos per fer-nos les preguntes importants de la vida: qui sóc jo?, què estic fent amb la meva vida?, és això l’únic que vull viure?

Aquesta trobada amb si mateix exigeix sinceritat. L’important és no continuar enganyant-nos per més temps. Cercar la veritat del que estem vivint. No entestar-se a ocultar el que som i en semblar el que no som. És fàcil que experimentem llavors el buit i la mediocritat. Apareixen davant nostre actuacions i postures que estan arruïnant la nostra vida. No és això el que hauríem volgut. En el fons desitgem viure una mica millor i més joiosament.

Descobrir com estem danyant la nostra vida no té per què enfonsar-nos en el pessimisme o la desesperança. Aquesta consciència de pecat és saludable. Ens dignifica i ens ajuda a recuperar l’autoestima. No tot és dolent i roí en nosaltres. Dins de cadascú està actuant sempre una força que ens atrau i empeny cap al bé, l’amor i la bondat. És Déu, que vol una vida més digna per a tothom.

La conversió ens exigirà sens dubte introduir canvis concrets en la nostra manera d’actuar. Però la conversió no consisteix en aquests canvis. Ella mateixa és el canvi. Convertir-se és canviar el cor, adoptar una postura nova davant la vida, prendre una direcció més sana. Col·laborar en el projecte de Déu.

Tots, creients i menys creients, poden donar els passos esmentats fins aquí. La sort del creient és poder viure aquesta experiència obrint-se confiadament a Déu. Un Déu que s’interessa per mi més que jo mateix, per resoldre no els meus problemes, sinó «el problema», aquesta vida meva mediocre i fallida que sembla no tenir solució. Un Déu que m’entén, m’espera, em perdona i em vol veure viure de manera més plena, més joiosa i més gratificant.

Per això el creient viu la seva conversió invocant Déu amb les paraules del salmista: «Compadeix-te de mi, Déu meu, pel teu amor; per la teva gran misericòrdia, esborra’m les faltes. Renta’m ben bé de les culpes, purifica’m dels pecats. Déu meu, crea en mi un cor ben pur, fes renéixer en mi un esperit ferm. Torna’m el goig de la teva salvació» (Sal 51 [50]).

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat