En aquell temps, caigué malalt un home que es deia Llàtzer. Era de Bet-Hània, el poble de Maria i de la seva germana Marta. Maria era la qui, més endavant, ungí el Senyor amb perfum i li eixugà els peus amb els cabells. Llàtzer, el malalt, era el seu germà.
Les dues germanes enviaren a dir a Jesús:
«Senyor, aquell que estimeu està malalt». Jesús, en sentir això, digué:
«Aquesta malaltia no és mortal; és per a donar glòria a Déu: el Fill de Déu en
serà glorificat». Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer. Després de
rebre la notícia de la malaltia, es quedà encara dos dies al lloc on era.
Després, passats aquests dies, digué als deixebles: «Tornem a Judea».
Ells li digueren: «Rabí, fa poc que els jueus
us volien apedregar, i ara hi torneu?». Jesús contestà: «La claror del dia dura
dotze hores. Els qui caminen de dia no ensopeguen, perquè veuen la claror
d'aquest món, però els qui caminen de nit sí que ensopeguen, perquè els manca la
claror». Després afegí: «Llàtzer, el nostre amic, s'ha adormit; vaig a
despertar-lo». Els deixebles li digueren: «Senyor, si s'ha adormit, es posarà
bo». Jesús es referia a la seva mort, però els deixebles es pensaven que
parlava del son ordinari. Llavors Jesús els digué clarament: «Llàtzer és mort.
M'alegro de no haver estat allà; serà en profit vostre, perquè cregueu. Però
ara anem-hi». Tomàs, el Bessó, digué als seus companys: «Anem-hi també
nosaltres, morirem amb ell». Quan Jesús arribà, ja feia quatre dies que Llàtzer
era al sepulcre.
Bet-Hània és a prop de Jerusalem, cosa de
tres quilòmetres, i molts dels jueus havien vingut a donar el condol a Marta i
a Maria per la mort del seu germà.
Marta, quan va saber que Jesús arribava,
sortí a rebre'l. Maria es quedà a casa. Marta digué a Jesús: «Senyor, si
haguéssiu estat aquí, el meu germà no s'hauria mort. Però fins i tot ara jo sé
que Déu us concedirà tot el que li demaneu». Jesús li diu: «El teu germà
ressuscitarà». Marta li respon: «Ja sé que ressuscitarà quan tothom ressusciti
el darrer dia». Li diu Jesús: «Jo soc la resurrecció i la vida. Els qui creuen
en mi, encara que morin, viuran, i tots els qui viuen i creuen en mi, no
moriran mai més. Ho creus, això?». Ella li diu: «Sí, Senyor: Jo crec que vós sou
el Messies, el Fill de Déu que havia de venir al món».
Havent dit això se n'anà a cridar la seva
germana Maria i li digué en veu baixa: «El mestre és aquí i et crida». Quan
ella sentí això s'aixecà tot seguit i anà a trobar-lo. Jesús encara no havia
entrat al poble, sinó que era a l'indret on Marta l'havia trobat. Els jueus que
eren amb ella a casa per donar-li el condol, en veure que s'aixecava així i se
n'anava, la seguiren, pensant-se que anava a plorar vora el sepulcre. Maria
arribà on era Jesús i, en veure'l, es llançà als seus peus i li digué: «Senyor,
si haguéssiu estat aquí el meu germà no s'hauria mort». Quan Jesús veié com
plorava, i com ploraven també els jueus que l'havien acompanyada, es commogué
profundament i es contorbà. Llavors preguntà:
«On l'heu posat?». Li diuen: «Veniu a
veure-ho, Senyor». A Jesús se li negaren els ulls. Els jueus deien: «Mireu com
l'estimava». Altres deien: «Aquest home que obrí els ulls al cec, no hauria
pogut fer que Llàtzer no morís?»
Jesús, commogut altra vegada, arribà on era
el sepulcre. Era una cova tancada amb una llosa. Jesús digué: «Traieu la
llosa». Marta, la germana del difunt, diu a Jesús: «Senyor, ja es descompon; fa
quatre dies que és mort». Li respon Jesús: «No t'he dit que si creus veuràs la
glòria de Déu?». Llavors van treure la llosa. Després Jesús alçà els ulls al
cel i digué: «Pare, us dono gràcies perquè m'heu escoltat. Ja sé que sempre
m'escolteu, però dic això perquè ho sàpiga la gent que em rodeja i creguin que
sou vós qui m'heu enviat». Havent dit això cridà fort: «Llàtzer, vine a fora».
I el mort sortí. Tenia els peus i les mans lligats amb les benes d'amortallar i
la cara lligada amb un mocador. Jesús els diu: «Deslligueu-lo i deixeu-lo
caminar».
Molts dels jueus que havien vingut a casa de
Maria i veieren el que va fer Jesús, cregueren en ell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada