En aquell temps, Jesús veié
tot passant un cec de naixement. Els deixebles li preguntaren: «Rabí, qui va
pecar, que naixés cec aquest home, ell o els seus pares?». Jesús contestà:
«Això no ha estat perquè vagi pecar ni ell ni els seus pares; és perquè en ell
es revelin les obres de Déu. Mentre és de dia, jo he de treballar fent les
obres del qui m'ha enviat. La nit s'acosta, quan ningú no pot treballar. Mentre soc en el món soc la llum del món».
Dit això escopí a terra, va
fer amb la saliva una mica de fang, l'estengué sobre els ulls del cec i li
digué: «Ves a rentar-te a la piscina de Siloè». Aquest nom significa «enviat».
Ell hi anà, s'hi rentà i tornà veient-hi. La gent del veïnat i els qui l'havien
vist sempre captant deien: «No és aquell home que vèiem assegut captant?». Uns
responien: «Sí, que és ell». Altres deien: «No és pas ell; és un que s'hi
assembla». Ell digué: «Sí, que el soc».
Llavors li preguntaren:
«Com se t'han obert, els ulls?». Ell contestà: «Aquell home que es diu Jesús va
fer una mica de fang, me'l va estendre sobre els ulls i em va dir que anés a rentar-me
a Siloè. Hi he anat i, així que m'he
rentat, hi he vist». Li digueren: «On és?». Respongué: «No ho sé».
Dugueren als fariseus
l'home que abans era cec. El dia que Jesús havia fet el fang i li havia obert
els ulls era dissabte, dia de repòs. També els fariseus li preguntaren com
havia arribat a veure-hi. Ell els digué: «M'ha estès fang sobre els ulls, m'he
rentat, i ara hi veig». Alguns dels fariseus deien: «Aquest home que no guarda
el repòs del dissabte no pot ser de Déu». Però altres responien: «Com és
possible que un pecador faci tals miracles?». I es dividiren entre ells.
S'adreçaren al cec altra vegada i li digueren: «Ja que és a tu, que ell t'ha
obert els ulls, tu, què en dius, d'ell?». Ell contestà: «Que és un profeta».
Els jueus no volien creure
que aquell home hagués estat cec i ara hi pogués veure, fins que van cridar els
seus pares per dir-los: «Aquest és el vostre fill que, segons vosaltres, va
néixer cec? Com és, doncs, que ara hi veu?». Els seus pares respongueren:
«Nosaltres sabem de cert que aquest és el nostre fill i que va néixer cec. Però com és que ara hi veu i qui li ha obert els ulls,
nosaltres no ho sabem. Això, ho heu de preguntar a
ell; ja és prou gran i ell mateix us donarà raó del que li ha passat». Els seus
pares van respondre així perquè tenien por dels jueus, que ja llavors havien
acordat excloure de la sinagoga tothom qui reconegués que Jesús era el Messies;
per això van dir que el seu fill ja era prou gran i que l'interroguessin a ell
mateix.
Llavors cridaren altra
vegada aquell home que havia estat cec i li digueren: «Dona glòria a Déu
reconeixent la veritat: nosaltres sabem que aquest home és un pecador». Ell
contestà: «Que sigui un pecador, a mi no em consta. Només em consta una cosa:
jo, que era cec, ara hi veig». Ells insistiren: «Digues què t'ha fet per obrir-te els ulls». Respongué: «Ja us ho he dit i no n'heu fet cas. Per
què voleu sentir-ho una altra vegada? És que també us voleu fer seguidors d'ell?». Li contestaren en un to
insolent: «Ets tu qui t'has fet seguidor d'ell. Nosaltres som seguidors de
Moisès. De Moisès, sabem que Déu li va parlar, però d'aquest, ni sabem d'on
és». L'home els contestà: «Justament això és el que em desconcerta: vosaltres
no sabeu d'on és, però a mi, m'ha obert els ulls. Tots sabem que Déu no escolta els pecadors, sinó els
qui són piadosos i compleixen la seva voluntat. D'ençà que el món existeix, no
s'ha sentit dir mai que ningú hagi obert els ulls a un cec de naixement. Si
aquest no vingués de Déu, no tindria poder per a fer res».
Li respongueren: «Tot tu
vas néixer en pecat i ens vols donar lliçons?». I el van excloure de la
sinagoga.
Jesús va sentir dir que
l'havien exclòs de la sinagoga i, quan el trobà, li digué: «Creus en el Fill de
l'home?». Ell respongué «I, qui és, Senyor, perquè hi pugui creure?». Jesús li
diu: «Ja l'has vist: és el mateix que parla amb tu». Li diu ell: «Hi crec,
Senyor». I l'adorà.
Jesús afegí: «És per fer un
judici que jo he vingut en aquest món: perquè els qui no hi veien, hi vegin, i
els qui hi veien, es tornin cecs». Ho van sentir alguns dels fariseus que eren amb ell i li digueren: «Així
voleu dir que nosaltres també som cecs?». Jesús els contestà: «Si fóssiu cecs,
no tindríeu culpa, però vosaltres mateixos reconeixeu que hi veieu; per tant,
la vostra culpa no té cap excusa».
Veure comentari: Diumenge 4 de Quaresma -
A (Joan 9,1-41)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada