Evangeli,
31 de desembre de 2017, i comentari de J.A.Pagola Sagrada
Família – B (Lluc 2,22-40)
Hi havia
llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era just i pietós, esperava que
Israel seria consolat i tenia el do de l'Esperit Sant. En una revelació,
l'Esperit Sant li havia fet saber que no moriria sense haver vist el Messies
del Senyor. Va anar, doncs, al temple, guiat per l'Esperit, i quan els pares
entraven amb l'infant Jesús per complir amb ell el que era costum segons la
Llei, el prengué en braços i beneí Déu dient: --Ara, Senyor, deixa que el teu
servent se'n vagi en pau, com li havies promès.
Els meus
ulls han vist el Salvador, que preparaves per presentar-lo
a tots
els pobles: llum que es reveli a les nacions, glòria d'Israel, el teu poble.
El seu
pare i la seva mare estaven meravellats del que es deia d'ell. Simeó va
beneir-los i digué a Maria, la seva mare: --Aquest infant serà motiu que a
Israel molts caiguin i molts d'altres s'aixequin; serà una senyera combatuda, i
a tu mateixa una espasa et traspassarà l'ànima. Així es revelaran els
sentiments amagats al cor de molts.
Hi havia
també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d'Aser. Era d'edat
molt avançada: havia viscut set anys amb el seu marit, però havia quedat viuda,
i ara ja tenia vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple i donava culte
a Déu nit i dia amb dejunis i pregàries. Ella, doncs, es va presentar en aquell
mateix moment i donava gràcies a Déu i parlava de l'infant a tots els qui
esperaven que Jerusalem seria alliberada.
Creixença
de Jesús
Quan
hagueren complert tot el que manava la Llei del Senyor, se'n tornaren a
Galilea, al seu poble de Natzaret. L'infant creixia i s'enfortia, ple
d'enteniment; i Déu li havia donat el seu favor.
A l'edat
de dotze anys, Jesús va al temple
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada