Evangeli,
25 de desembre de 2017, i comentari de J.A.Pagola
Nadal – B (Lluc 2,1-14)
Per aquells dies sortí un edicte
de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot l'imperi. Aquest cens
va ser anterior al que es féu quan Quirini era governador de Síria. Tothom
anava a inscriure's a la seva població d'origen. També Josep va pujar de Galilea,
del poble de Natzaret, a Judea, al poble de David, que es diu Betlem, perquè
era de la família i descendència de David. Josep havia
d'inscriure's juntament amb Maria, la seva esposa. Maria esperava un fill.
Mentre eren
allà, se li van complir els dies i va néixer el seu fill primogènit: ella el va
faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat cap
lloc on hostatjar-se.
A la mateixa
contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per
guardar el seu ramat. Un àngel del Senyor se'ls va aparèixer i la glòria del
Senyor els envoltà de llum. Ells es van espantar molt. Però l'àngel els digué:
--No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran
alegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el
Messies, el Senyor. Això us servirà de senyal: trobareu un infant
faixat amb bolquers i posat en una menjadora.
I de sobte
s'uní a l'àngel un estol dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant:
--Glòria a
Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada