ADVENT: UN CRIT DE DENÚNCIA I D’ESPERANÇA.

El Baptista denuncia la injustícia del poble d’Israel perquè els poderosos i els ocupants espolien els pocs recursos de la gent, convertint-los en esclaus a la seva pròpia casa, i marginen els malalts, allunyant-los de les ciutats y del temple. Per això Joan no es cansa de repetir: Convertiu-vos! Però era una veu que clamava en el desert. Ni els sacerdots, ni els poderosos ni els ocupants li van fer cas. Però com ha escrit algú, «les veus que són de denúncia i que reclamen rectitud, justícia i equilibri saben (també avui) que parlen en el “desert”». Joan insistia: aplaneu els camins del Senyor! I, encara que no el vegeu el qui ve després de mi ja és entre vosaltres.

Advent és aquests temps de deixar enrere el viure d’esquena a la voluntat de Déu, immergir-se en les aigües del Jordà, i estar a punt per a rebre la Bona Nova de Betlem.

Per Advent anem encenent ciris, com feien aquells avantpassats nòrdics que encenien fogueres esperant que el sol, després del fosc hivern tornés a brillar. El cristians esperem celebrar la vinguda al món de qui és la llum, però aquesta llum deixem que il·lumini verdaderament les nostres vides?. Pagola ho ha dit d’una forma ben clara: «A les nostres comunitats estem necessitats d'aquests testimonis de Jesús. La figura del Baptista, obrint-li camí enmig del poble jueu, ens anima a despertar avui en l'Església aquesta vocació tan necessària. Enmig de la foscor dels nostres temps necessitem testimonis de la llum».

Ho denunciava Paul Claudel, quan dirigint-se a nosaltres, els cristians, ens preguntava: «vosaltres que teniu la llum, què en feu? Els cristians d’avui, aquesta  pregunta encara ens interpel·la. Què fem de la Llum que ens dona vida?, què en fen de la nostra fe...? Per ajudar-nos a respondre’ns personalment aquesta pregunta és pel que ens agrada celebrar la Trobada Eucarística d’Advent, com ho feien les primeres comunitats de fe cristianes, amb lectures, pregàries i eucaristia. La intenció és poder apropar-nos al misteri del Déu fet home, que equival a penetrar en el misteri del Pla de Déu. Conscients de que mai ho aconseguiren del tot, aquí a la terra.

Temps de denúncia, hem dit, i d’esperança. Però també temps de renúncia i penitència. Molts dels batejats per Joan després anaven al desert, com va fer Jesús, en record d’aquell poble que fugint de l’esclavitud del Faraó cercava la terra promesa. Rentar-se a les aigües del Jordà per a desprendre’s del que no té sentit i merèixer descobrir el misteri.

Avui, la societat secularitzada ens presenta un Nadal amb llums artificials, guarniments de posar i treure, i anuncis que ens inviten a “regalar Nadal”, com si es tractés d’una mercaderia. Però Nadal no es regala, Nadal es viu i es testimonia; és un fet transcendent indemostrable, un acte de fe. Segarra, en el seu poema, ens diu que; «L'àngel ha parlat, l'estrella ha anunciat, el gall ha cantat, però el misteri és lluny encara». Què ens falta per a descobrir l’esperit de Nadal? Potser entendre el que ens diu Julio Ciges en la seva felicitació des de la parròquia Maria Immaculada de Vera (València): «La Salvación viene desde lo pequeño, lo marginal, lo que es nada. Navidad es estar al raso junto a quienes nada son, nada tienen, nada pintan en nuestra sociedad». Que aquests Nadal ens apropi a l'amor de Déu, que és l'autèntica llum del món; la que de debó ens il·lumina.

Salvador Sol