PER A JESÚS, ELS ÚLTIMS SÓN ELS PRIMERS
Comentari a l’evangeli (Mt 21,28-32) per José Antonio Pagola
Evangeli.-
En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble: «Què us en sembla? Un home que tenia dos fills va dir al primer: "Fill meu, ves a treballar a la vinya, avui". Ell respongué: "No hi vull anar". Però després se'n penedí i hi anà. El pare digué això mateix al segon i aquest li respongué: "Hi vaig de seguida, pare". Però no hi anà. Quin d'aquests dos va fer el que el pare volia?». Li responen: «El primer».
Jesús els diu: «Us dic amb tota veritat que els publicans i les prostitutes us passen al davant cap al Regne de Déu, perquè ha vingut Joan amb la missió d'ensenyar-vos un bon camí, però vosaltres no l'heu cregut, mentre que els publicans i les prostitutes sí que l'han cregut. I vosaltres, ni després de veure això, encara no us en penediu ni voleu creure'l».
Comentari.-
Jesús va conèixer una societat dividida per barreres de separació i travessada per complexes discriminacions. Hi trobem jueus que poden entrar al temple i pagans exclosos del culte; persones «pures» amb qui es pot tractar i persones «impures» que cal evitar; «proïsmes» als quals s’ha d’estimar i «no proïsmes» als que es pot abandonar; homes «pietosos» observants de la llei i «gent maleïda» que ni coneixen ni compleixen allò prescrit; persones «sanes» beneïdes per Déu i «malalts» maleïts que no tenen accés al temple; persones «justes» i homes i dones «pecadors.»
Jesús els diu: «Us dic amb tota veritat que els publicans i les prostitutes us passen al davant cap al Regne de Déu, perquè ha vingut Joan amb la missió d'ensenyar-vos un bon camí, però vosaltres no l'heu cregut, mentre que els publicans i les prostitutes sí que l'han cregut. I vosaltres, ni després de veure això, encara no us en penediu ni voleu creure'l».
Comentari.-
Jesús va conèixer una societat dividida per barreres de separació i travessada per complexes discriminacions. Hi trobem jueus que poden entrar al temple i pagans exclosos del culte; persones «pures» amb qui es pot tractar i persones «impures» que cal evitar; «proïsmes» als quals s’ha d’estimar i «no proïsmes» als que es pot abandonar; homes «pietosos» observants de la llei i «gent maleïda» que ni coneixen ni compleixen allò prescrit; persones «sanes» beneïdes per Déu i «malalts» maleïts que no tenen accés al temple; persones «justes» i homes i dones «pecadors.»
L’actuació de Jesús en aquesta societat és tan sorprenent que encara avui ens resistim a acceptar-la. No adopta la postura dels grups fariseus, que eviten tot contacte amb impurs i pecadors. No segueix l’actitud elitista de Qumran, on es redacten llistes precises dels que queden exclosos de la comunitat.
Jesús s’acosta precisament als més discriminats. S’asseu a menjar amb publicans. Es deixa besar els peus per una pecadora. Toca amb la mà els leprosos. Procura salvar «el que està perdut.» La gent li diu «amic de pecadors.» Amb insistència provocativa va repetint que «els darrers seran els primers», i que els publicans i les prostitutes van per davant dels escribes i sacerdots en el camí del regne de Déu.
Qui sospita avui realment que els alcohòlics, rodamóns, captaires i tots els que formen la deixalla de la societat poden ser davant Déu els primers? Qui s’atreveix a pensar que les prostitutes, els heroïnòmans o els afectats per la sida poden precedir no pocs eclesiàstics de vida irreprotxable?
Tanmateix, encara que ja gairebé ningú no us ho digui, vosaltres, els indesitjables i anatematitzats, heu de saber que el Déu revelat en Jesucrist segueix sent realment el vostre amic. Vosaltres podeu «entendre» i acollir el perdó de Déu millor que molts cristians que no senten necessitat de penedir-se de res.
Quan nosaltres us evitem, Déu se us acosta. Quan nosaltres us humiliem, ell us defensa. Quan us menyspreem, us acull. En el més fosc de la vostra nit no esteu sols. En el més profund de la vostra humiliació no esteu abandonats. No hi ha lloc per a vosaltres a la nostra societat ni al nostre cor. Per això precisament teniu un lloc privilegiat al cor de Déu.
REFLEXIONS
Jesús s’acosta precisament als més discriminats. S’asseu a menjar amb publicans. Es deixa besar els peus per una pecadora. Toca amb la mà els leprosos. Procura salvar «el que està perdut.» La gent li diu «amic de pecadors.» Amb insistència provocativa va repetint que «els darrers seran els primers», i que els publicans i les prostitutes van per davant dels escribes i sacerdots en el camí del regne de Déu.
Qui sospita avui realment que els alcohòlics, rodamóns, captaires i tots els que formen la deixalla de la societat poden ser davant Déu els primers? Qui s’atreveix a pensar que les prostitutes, els heroïnòmans o els afectats per la sida poden precedir no pocs eclesiàstics de vida irreprotxable?
Tanmateix, encara que ja gairebé ningú no us ho digui, vosaltres, els indesitjables i anatematitzats, heu de saber que el Déu revelat en Jesucrist segueix sent realment el vostre amic. Vosaltres podeu «entendre» i acollir el perdó de Déu millor que molts cristians que no senten necessitat de penedir-se de res.
Quan nosaltres us evitem, Déu se us acosta. Quan nosaltres us humiliem, ell us defensa. Quan us menyspreem, us acull. En el més fosc de la vostra nit no esteu sols. En el més profund de la vostra humiliació no esteu abandonats. No hi ha lloc per a vosaltres a la nostra societat ni al nostre cor. Per això precisament teniu un lloc privilegiat al cor de Déu.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
REFLEXIONS
Per: Jaume Rocabert
En l’homilia de l’equip del Pagola, pel diumenge 27 de setembre, que se’ns ofereixen amb el títol, “Per a Jesús, els últims són els primers”, es fonamenta amb els fragments (28-32) del capítol 21 de l’evangeli de Mateu.
En aquesta homilia basada en el text de l’evangeli de Mateu que la litúrgia ens l’ofereix el diumenge 27 de setembre, XXVI durant l’Any, l’equip del Pagola ens proposen reflexionar sobre la bondat de Déu.
Jesús va conèixer una societat dividida per barreres de separació i travessada per complexes discriminacions. Hi trobem jueus que poden entrar al temple i pagans exclosos del culte; persones «pures» amb qui es pot tractar i persones «impures» que cal evitar; «proïsmes» als quals s’ha d’estimar i «no proïsmes» als que es pot abandonar; homes «pietosos» observants de la llei i «gent maleïda» que ni coneixen ni compleixen allò prescrit; persones «sanes» beneïdes per Déu i «malalts» maleïts que no tenen accés al temple; persones «justes» i homes i dones «pecadors.» L’actuació de Jesús en aquesta societat és tan sorprenent que encara avui ens resistim a acceptar-la. No adopta la postura dels grups fariseus, que eviten tot contacte amb impurs i pecadors. No segueix l’actitud elitista de Qumran, on es redacten llistes precises dels que queden exclosos de la comunitat. Quan s’analitza aquesta homilia basada en l’evangeli de Mateu, hem ve a la memòria que en el catecisme, hi venia adjunt el text de la doctrina del catolicisme, una mena de normes i obligacions que el catòlic havia de complir...
Jesús s’acosta precisament als més discriminats. S’asseu a menjar amb publicans. Es deixa besar els peus per una pecadora. Toca amb la mà els leprosos. Procura salvar «el que està perdut.» La gent li diu «amic de pecadors.» Amb insistència provocativa va repetint que «els darrers seran els primers», i que els publicans i les prostitutes van per davant dels escribes i sacerdots en el camí del regne de Déu. Qui sospita avui realment que els alcohòlics, rodamóns, captaires i tots els que formen la deixalla de la societat poden ser davant Déu els primers? Qui s’atreveix a pensar que les prostitutes, els heroïnòmans o els afectats per la sida poden precedir no pocs eclesiàstics de vida irreprotxable? Malauradament, avui seguim menyspreant als immigrants, els sense sostre, així com els captaires o vagabunds.
Tanmateix, encara que ja gairebé ningú no us ho digui, vosaltres, els indesitjables i anatematitzats, heu de saber que el Déu revelat en Jesucrist segueix sent realment el vostre amic. Vosaltres podeu «entendre» i acollir el perdó de Déu millor que molts cristians que no senten necessitat de penedir-se de res. Quan nosaltres us evitem, Déu se us acosta. Quan nosaltres us humiliem, ell us defensa. Quan us menyspreem, us acull. En el més fosc de la vostra nit no esteu sols. En el més profund de la vostra humiliació no esteu abandonats. No hi ha lloc per a vosaltres a la nostra societat ni al nostre cor. Per això precisament teniu un lloc privilegiat al cor de Déu. En front d’aquesta trista realitat, és urgent, eliminar de tota litúrgia i cerimònia religiosa, l’ostentació i la parafernàlia pròpia de segles passats.
En l’homilia de l’equip del Pagola, pel diumenge 27 de setembre, que se’ns ofereixen amb el títol, “Per a Jesús, els últims són els primers”, es fonamenta amb els fragments (28-32) del capítol 21 de l’evangeli de Mateu.
En aquesta homilia basada en el text de l’evangeli de Mateu que la litúrgia ens l’ofereix el diumenge 27 de setembre, XXVI durant l’Any, l’equip del Pagola ens proposen reflexionar sobre la bondat de Déu.
Jesús va conèixer una societat dividida per barreres de separació i travessada per complexes discriminacions. Hi trobem jueus que poden entrar al temple i pagans exclosos del culte; persones «pures» amb qui es pot tractar i persones «impures» que cal evitar; «proïsmes» als quals s’ha d’estimar i «no proïsmes» als que es pot abandonar; homes «pietosos» observants de la llei i «gent maleïda» que ni coneixen ni compleixen allò prescrit; persones «sanes» beneïdes per Déu i «malalts» maleïts que no tenen accés al temple; persones «justes» i homes i dones «pecadors.» L’actuació de Jesús en aquesta societat és tan sorprenent que encara avui ens resistim a acceptar-la. No adopta la postura dels grups fariseus, que eviten tot contacte amb impurs i pecadors. No segueix l’actitud elitista de Qumran, on es redacten llistes precises dels que queden exclosos de la comunitat. Quan s’analitza aquesta homilia basada en l’evangeli de Mateu, hem ve a la memòria que en el catecisme, hi venia adjunt el text de la doctrina del catolicisme, una mena de normes i obligacions que el catòlic havia de complir...
Jesús s’acosta precisament als més discriminats. S’asseu a menjar amb publicans. Es deixa besar els peus per una pecadora. Toca amb la mà els leprosos. Procura salvar «el que està perdut.» La gent li diu «amic de pecadors.» Amb insistència provocativa va repetint que «els darrers seran els primers», i que els publicans i les prostitutes van per davant dels escribes i sacerdots en el camí del regne de Déu. Qui sospita avui realment que els alcohòlics, rodamóns, captaires i tots els que formen la deixalla de la societat poden ser davant Déu els primers? Qui s’atreveix a pensar que les prostitutes, els heroïnòmans o els afectats per la sida poden precedir no pocs eclesiàstics de vida irreprotxable? Malauradament, avui seguim menyspreant als immigrants, els sense sostre, així com els captaires o vagabunds.
Tanmateix, encara que ja gairebé ningú no us ho digui, vosaltres, els indesitjables i anatematitzats, heu de saber que el Déu revelat en Jesucrist segueix sent realment el vostre amic. Vosaltres podeu «entendre» i acollir el perdó de Déu millor que molts cristians que no senten necessitat de penedir-se de res. Quan nosaltres us evitem, Déu se us acosta. Quan nosaltres us humiliem, ell us defensa. Quan us menyspreem, us acull. En el més fosc de la vostra nit no esteu sols. En el més profund de la vostra humiliació no esteu abandonats. No hi ha lloc per a vosaltres a la nostra societat ni al nostre cor. Per això precisament teniu un lloc privilegiat al cor de Déu. En front d’aquesta trista realitat, és urgent, eliminar de tota litúrgia i cerimònia religiosa, l’ostentació i la parafernàlia pròpia de segles passats.
COMENTARIS
La homilia del proper diumenge 27 de setembre, el Pagola ens exposa amb la seva habitual claredat i contundència, qui és el veritable camí que ens pot apropar i conduir vers a la desitjada gloria eterna. La naturalitat, la senzillesa, l’amor vers als germans i germanes, però molt especialment vers els que són més menyspreats i marginats de la nostra erràtica societat, en la qual s’han trastocat els valors per obra i gràcia dels interessos comercials de les grans multinacionals. La proposta que ens ofereix la homilia del Pagola, justament es diametralment diferent i contraria als postulats que ens ofereixen no només les poderoses multinacionals, sinó que cada vegada més, són els mateixos postulats polítics que prediquen i aplica l’extrema dreta quan per malaurada innocència i/o ignorància política de la societat d’avui, cada cop és més habitual a casa nostra, a Europa i en molts altres continents, que l’extrema dreta, guanya les eleccions amb la conseqüent imposició dels seus postulats o polítiques que només afavoreixen els interessos dels poders econòmics i de rebot, ens perjudiquen als que som assalariats i/o pensionistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada