IMPORTÀNCIA SOCIAL DEL PERDÓ
Comentari a l’evangeli (Mt 5,17-37) escrit per: J. A. Pagola

Evangeli.- 

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No us penseu que jo vinc a desautoritzar els llibres de la Llei i dels Profetes. No vinc a desautoritzar-los sinó a completar-los. Us ho dic amb tota veritat: Mentre durin el cel i la terra, no passarà per alt ni la lletra més menuda, ni el tret més insignificant dels llibres de la Llei. Tot es complirà. Per tant, aquell que deixi de complir un dels manaments més petits, i ensenyi els altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel; però aquell que els compleixi i ensenyi a fer-ho, serà tingut per gran en el Regne del cel. Jo us dic que si no sou més justos del que ho són els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel.

Ja sabeu que als antics els van manar: "No matis", i tothom que mati, serà reu davant el tribunal. Doncs jo us dic: El qui s'enfadi amb el seu germà, serà reu davant el tribunal. El qui digui al seu germà una paraula de menyspreu, serà reu davant el Sanedrí, i el qui l'insulti, acabarà al foc de l'infern. Per això, ni que et trobis ja a l'altar, a punt de presentar l'ofrena, si allà et recordes que un teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allà mateix la teva ofrena, i ves primer a fer les paus amb ell. Ja tornaràs després, a presentar la teva ofrena. Si algú et porta al jutjat, mentre hi aneu, enteneu-vos de seguida, abans no et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. T'ho dic amb tota veritat: Un cop allà, no en sortiries que no haguessis pagat fins l'últim cèntim.

Ja sabeu que està manat: "No cometis adulteri". Doncs jo us dic: Tothom que mira una dona amb mal desig, en el fons del cor ja ha comès adulteri. Per això, si el teu ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te'l i llença'l; val més que es perdi un dels teus membres, i que no sigui llençat a l'infern tot el teu cos. I si la teva mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i llença-la; val més que es perdi un dels teus membres, i que no sigui llençat a l'infern tot el teu cos.

També està manat: "Si algú es divorcia de la seva dona, que li doni un document on consti el divorci". Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d'una unió il·legal, en fa una adúltera, i el qui es casa amb una repudiada, comet adulteri.

També sabeu que als antics els van manar: "No trenquis els juraments". I també: "Compleix tot allò que has jurat en nom del Senyor". Doncs jo et dic: No juris mai: ni pel cel, que és el tron de Déu, ni per la terra, que és l'escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran Rei, ni pel teu cap, ja que tu no pots ni fer tornar blanc o negre un sol cabell. Digueu senzillament sí quan és sí, i no quan és no. Tot allò que dieu de més, ve del Maligne».

Comentari.

No és fàcil escoltar la crida de Jesús al perdó ni treure totes les implicacions que pot tenir acceptar que un home és més humà quan perdona que quan es venja.

Sens dubte cal entendre bé el pensament de Jesús. Perdonar no vol dir ignorar les injustícies comeses, ni acceptar-les de manera passiva o indiferent. Al contrari, si hom perdona és precisament per destruir, d’alguna manera, l’espiral del mal, i per ajudar l’altre a rehabilitar-se i actuar de manera diferent en el futur.

En la dinàmica del perdó hi ha un esforç per superar el mal amb el bé. El perdó és un gest que canvia qualitativament les relacions entre les persones i cerca plantejar-se la convivència futura de manera nova. Per això, el perdó no ha de ser només una exigència individual, sinó que hauria de tenir una traducció social.

La societat no ha de deixar abandonada cap persona, ni tan sols el culpable. Tothom té dret a ser estimat. No podem acceptar que la repressió penal només «torni mal per mal» a l’empresonat, enfonsant-lo en el seu delicte, degradant-ne l’existència i impedint-ne la veritable rehabilitació.

El gran jurista G. Radbruch entén que el càstig com a imposició del mal pel mal ha d’anar desapareixent per convertir-se, en la mesura del possible, en «estímul per liquidar el mal amb el bé, única manera com es pot exercir a la terra una justícia que no l’empitjora, sinó que la transforma en un món millor».

No hi ha cap justificació per actuar de manera vexatòria o injusta amb cap empresonat, sigui delinqüent comú o polític. No avançarem mai cap a una societat més humana si no abandonem postures de represàlia, odi i venjança.

Per això també és una equivocació incitar la gent a la revenja. El crit de «el poble no perdonarà» és, per desgràcia, comprensible, però no és el camí encertat per ensenyar-lo a construir un futur més humà.

El rebuig del perdó és un clam que, com a creients, no podem subscriure mai, perquè, en definitiva, és un rebuig de la fraternitat volguda per Aquell que ens perdona a tots.

José Antonio Pagola

Traductor: Francesc Bragula

Comentari al comentari.

Per : Jaume Rocabert

En l’homilia de l’equip del Pagola, pel diumenge 15 de febrer, que se’ns ofereixen amb el títol, “Importància social del Perdó” té com a fonament els fragments (17- 37) del capítol 5 de l’evangeli de Mateu.

En aquesta homilia del proper diumenge 15 de febrer, se’ns parla de la importància del perdó, tant que el o la que perdona, és molt una persona humana, que el/la que és venjatiu/va

No és fàcil escoltar la crida de Jesús al perdó ni treure totes les implicacions que pot tenir acceptar que un home és més humà quan perdona que quan es venja. Sens dubte cal entendre bé el pensament de Jesús. Perdonar no vol dir ignorar les injustícies comeses, ni acceptar-les de manera passiva o indiferent. Al contrari, si hom perdona és precisament per destruir, d’alguna manera, l’espiral del mal, i per ajudar l’altre a rehabilitar-se i actuar de manera diferent en el futur. 

Quan, en un moment de manca de control, cometem una injuria (petita o gran), sovint en demanem perdó, però en aquesta demanda, és imprescindible que hi hagi una veritable voluntat de no recaure amb allò pel  qual hem demanat perdó: En la dinàmica del perdó hi ha un esforç per superar el mal amb el bé. El perdó és un gest que canvia qualitativament les relacions entre les persones i cerca plantejar-se la convivència futura de manera nova. Per això, el perdó no ha de ser només una exigència individual, sinó que hauria de tenir una traducció social. La societat no ha de deixar abandonada cap persona, ni tan sols el culpable. Tothom té dret a ser estimat. No podem acceptar que la repressió penal només «torni mal per mal» a l’empresonat, enfonsant-lo en el seu delicte, degradant-ne l’existència i impedint-ne la veritable rehabilitació.

El gran jurista G. Radbruch entén que el càstig com a imposició del mal pel mal ha d’anar desapareixent per convertir-se, en la mesura del possible, en «estímul per liquidar el mal amb el bé, única manera com es pot exercir a la terra una justícia que no l’empitjora, sinó que la transforma en un món millor». No hi ha cap justificació per actuar de manera vexatòria o injusta amb cap empresonat, sigui delinqüent comú o polític. No avançarem mai cap a una societat més humana si no abandonem postures de represàlia, odi i venjança.

Per això també és una equivocació incitar la gent a la revenja. El crit de «el poble no perdonarà» és, per desgràcia, comprensible, però no és el camí encertat per ensenyar-lo a construir un futur més humà. El rebuig del perdó és un clam que, com a creients, no podem subscriure mai, perquè, en definitiva, és un rebuig de la fraternitat volguda per Aquell que ens perdona a tots.

Al·leluia Cf. Mt 11,25

Us enaltim, Pare, Senyor del cel i de la terra,

perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne.

Tot i que, en la societat occidental s’havien fet passos positius tant en l’àmbit social i familiar, malauradament en l’àmbit familiar dels darrers temps hem vist un retrocés preocupant, doncs si bé és probable que hi hagi una més notable sincera voluntat de perdonar, el que malauradament s’han incrementat no el perdó, sinó els assassinats de, majoritàriament, de dones per part del seu actual o ex marit o company. També ni ha hagut, molt poques –poquíssimes- donés que han assassinat el seu marit o company. En aquest terreny, dissortadament no s’ha millorat, sinó que ha empitjorat a nivells altament negatius. Pel que fa en el terreny social o polític, sembla que encara de manera insuficient, si que s’han vist petits passos positius.

Cal recalcar que la societat és molt àmplia i diversa i que majoritàriament aquests casos extrems òbviament no es donen. Una altre cosa és, si s’incrementa o no, els desig de perdonar partint d’aquesta voluntat sincera de ratificar d’immediat.