ESCOLTAR JESÚS EN LA SOCIETAT ACTUAL
Comentari a l’evangeli (Mt 17,1-9) escrit per: J. A. Pagola
Evangeli.-
En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, els dugué dalt una muntanya alta i es transfigurà davant d'ells. La seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. També se'ls aparegueren Moisès i Elies, que conversaven amb ell. Pere va dir a Jesús: «Senyor, que n'estem, de bé, aquí dalt! Si voleu, hi faré tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies». Encara no havia acabat de dir això quan els cobrí un núvol lluminós, i del núvol estant una veu digué: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut; escolteu-lo». En sentir-ho, els deixebles, esglaiats, es prosternaren de front a terra. Jesús s'acostà, els tocà i els digué: «Aixequeu-vos, no tingueu por». Ells alçaren els ulls i no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol.
Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no diguessin res a ningú d'aquella visió fins que el Fill de l'home no hagués ressuscitat d'entre els morts.
Comentari..-
No és una tasca fàcil. Probablement mai no ha resultat a l’individu tan difícil i problemàtic aturar-se a pensar, reflexionar i prendre decisions sobre si mateix i sobre l’important de la seva vida. Vivim submergits en una «cultura de la intranscendència», que lliga les persones a l’«aquí» i a l’«ara», fent-los viure només per al que és immediat, sense cap obertura al misteri últim de la vida. Ens movem en una «cultura del divertiment» que arrenca les persones de si mateixes i els fa viure oblidades de les grans qüestions que porten en el seu cor.
L’home dels nostres dies ha après moltes coses, està informat de tot allò que passa al món que l’envolta, però no sap el camí per conèixer-se a si mateix i construir la seva llibertat. Molts subscriurien la fosca descripció que feia el director de La Croix, G. Hourdin, fa uns quants anys: «L’home s’està fent incapaç d’estimar, de ser lliure, de jutjar per si mateix, de canviar la seva manera de viure. S’està convertint en el robot disciplinat que treballa per guanyar diners, que després gaudirà en unes vacances col·lectives. Llegeix les revistes de moda, veu les emissions de televisió que tothom veu. Així aprèn què és, què vol i com ha de pensar i viure».
Necessitem més que mai fer cas de l’anunci evangèlic: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo». Ens cal aturar-nos, fer silenci i escoltar més a Déu revelat en Jesús. Aquesta escolta interior ajuda a viure en la veritat, a assaborir la vida en les seves arrels, a no malbaratar-la de qualsevol manera, a no passar superficialment davant l’essencial. Escoltant Déu encarnat en Jesús descobrim la nostra petitesa i la nostra pobresa, però també la nostra grandesa d’éssers estimats infinitament per ell.
Cadascú és lliure per viure escoltant Déu o donant-li l’esquena. Però, en qualsevol cas, hi ha alguna cosa que hem de recordar tots, encara que sigui escandalós i contracultural: viure sense un sentit últim és viure de manera «in-sensata»; actuar sense escoltar la veu interior de la consciència és ser un «inconscient».
Comentari al comentari.-
Per: Jaume Rocabert
En l’homilia de l’equip del Pagola, pel diumenge 01 de març, que se’ns ofereixen amb el títol, “Escoltar Jesús en la societat actual” té com a fonament els fragments (1- 9) del capítol 17 de l’evangeli de Mateu.
Fa uns anys era la religió la que oferia a la majoria de persones, criteris per interpretar la vida i principis per orientar-la amb sentit i responsabilitat. Avui, per contra, són força els qui prescindeixen de Déu per enfrontar-se sols a la seva vida, els seus desitjos, pors i expectatives. Aquests inici de la homilia, no sé a quina època es refereix, doncs els que vàrem néixer durant el franquisme (que avui ja freguem els 90 anys), vam ser culturitzats i adoctrinats en una religió polititzada segons la conveniència del regim i dels bisbes que varen donar obediència sega al franquisme, així com una gran majoria dels actuals que encara mantenen un tarannà conservador, causant entre altres factors externs, de la desvinculació religiosa.
No és una tasca fàcil. Probablement mai no ha resultat a l’individu tan difícil i problemàtic aturar-se a pensar, reflexionar i prendre decisions sobre si mateix i sobre l’important de la seva vida. Vivim submergits en una «cultura de la intranscendència», que lliga les persones a «l’aquí» i a «l’ara», fent-los viure només per al que és immediat, sense cap obertura al misteri últim de la vida. Ens movem en una «cultura del divertiment» que arrenca les persones de si mateixes i els fa viure oblidades de les grans qüestions que porten en el seu cor.
L’home i la dona dels nostres dies ha après moltes coses, està informat de tot allò que passa al món que l’envolta, però no sap el camí per conèixer-se a si mateix i construir la seva llibertat. Molts subscriurien la fosca descripció que feia el director de La Croix, G. Hourdin, fa uns quants anys: «L’home s’està fent incapaç d’estimar, de ser lliure, de jutjar per si mateix, de canviar la seva manera de viure. S’està convertint en el robot disciplinat que treballa per guanyar diners, que després gaudirà en unes vacances col·lectives. Llegeix les revistes de moda, veu les emissions de televisió que tothom veu. Així aprèn què és, què vol i com ha de pensar i viure».
Necessitem més que mai fer cas de l’anunci evangèlic: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo». Ens cal aturar-nos, fer silenci i escoltar més a Déu revelat en Jesús. Aquesta escolta interior ajuda a viure en la veritat, a assaborir la vida en les seves arrels, a no malbaratar-la de qualsevol manera, a no passar superficialment davant l’essencial. Escoltant Déu encarnat en Jesús descobrim la nostra petitesa i la nostra pobresa, però també la nostra grandesa d’éssers estimats infinitament per ell.
Cadascú és lliure per viure escoltant Déu o donant-li l’esquena. Però, en qualsevol cas, hi ha alguna cosa que hem de recordar tots, encara que sigui escandalós i contracultural: viure sense un sentit últim és viure de manera «in-sensata»; actuar sense escoltar la veu interior de la consciència és ser un «inconscient».
Vers abans de l'evangeli
Del núvol lluminós es va sentir la veu del Pare:
Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo.
En aquesta homilia del segon diumenge de Quaresma, l’homilia ens recorda una vegada més, que viure sense ser conscients que la nostra vida terrenal, només és un punt i apart de la nostra vida. Que tot home i tota dona, a més del cos humà, tenim l’ànima o l’esperit immortal, el qual per les raons que ens fa esment la homilia, avui –malauradament- l’hem deixat oblidat per la força d’uns interessos neoliberals que han aconseguit fer-nos oblidar de la seva existència, per així aconseguir que malauradament una gran majoria de la societat actual de quasi a tota arreu, s’hagi vist arrastrada vers aquest món de disbauxa i plaer. Com en feia esment, crec que també hi ha una irresponsabilitat de determinades religions, que s’han quedat encarcarades en les maneres, ritus i concepcions teològiques i/o doctrinals, dels tot desfasades, no tant per els conceptes fonamentals, però si ens les seves maneres força obsoletes de expressar-les.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada