DONAR GUST A LA VIDA
Comentari a l’evangeli (Mt 5,13-16) escrit per: J. A. Pagola
Evangeli.-
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal ha perdut el gust, amb què la tornarien salada? No serà bona per a res. La llençaran al carrer i que la gent la trepitgi.
Vosaltres sou la llum del món. Un poble dalt d'una muntanya no es pot amagar. Tampoc, quan algú encén un llum, no el posa sota una mesura, sinó en un lloc alt, i fa llum a tots els qui són a casa. Igualment ha de resplendir la vostra llum davant la gent. Llavors, en veure el bé que heu obrat, glorificaran el vostre Pare del cel».
Comentari.
Una de les tasques més urgents de l’Església d’avui i de sempre és aconseguir que la fe arribi als homes com a «bona notícia».
Sovint entenem l’evangelització com una tasca gairebé exclusivament doctrinal. Evangelitzar seria portar la doctrina de Jesucrist a aquells que encara no la coneixen o la coneixen de manera insuficient.
Aleshores, ens preocupem d’assegurar l’ensenyament religiós i la propagació de la fe davant d’altres ideologies i corrents d’opinió. Cerquem homes i dones ben formats, que coneguin perfectament el missatge cristià i el transmetin de manera correcta. Intentem millorar les nostres tècniques i organització pastoral.
Naturalment, tot això és important, ja que l’evangelització implica anunciar el missatge de Jesucrist. Però això no és l’únic ni el més decisiu. Evangelitzar no significa només anunciar verbalment una doctrina, sinó fer present en la vida de la gent la força humanitzadora, alliberadora i salvadora que conté l’esdeveniment i la persona de Jesucrist.
Entesa així l’evangelització, el més important no és comptar amb mitjans poderosos i eficaços de propaganda religiosa, sinó saber actuar amb l’estil alliberador de Jesús.
El que és decisiu no és tenir homes i dones ben formats doctrinalment, sinó poder comptar amb testimonis vivents de l’evangeli. Creients en la vida dels quals es pugui veure la força humanitzadora i salvadora que conté l’evangeli quan és acollit amb convicció i de manera responsable.
Els cristians hem confós moltes vegades l’evangelització amb el desig que s’accepti socialment el «nostre cristianisme». Les paraules de Jesús cridant-nos a ser «la sal de la terra» i «la llum del món» ens obliguen a fer-nos preguntes molt greus.
Els creients som una «bona notícia» per a algú? Allò que es viu a les nostres comunitats cristianes, allò que s’observa entre els creients, és «bona notícia» per a la gent d’avui?
Posem els cristians en l’actual societat alguna cosa que doni gust a la vida, alguna cosa que purifiqui, guareixi i alliberi de la descomposició espiritual i de l’egoisme brutal i insolidari? Vivim alguna cosa que pugui il·luminar la gent en aquests temps d’incertesa, oferint una esperança i un horitzó nou als que cerquen salvació?
Comentari al comentari.
Per: Jaume Rocabert
En l’homilia de l’equip del Pagola, pel diumenge 8 de febrer, que se’ns ofereixen amb el títol, “Donar gust a la vida” té com a fonament els fragments (13-16) del capítol 5 de l’evangeli de Mateu.
En aquesta homilia del proper diumenge 8 de febrer, se’ns diu que el més important no només és adoctrinar, i/o explicar de manera clara i planera els continguts dels evangelis; el que cal sigui el més important és que una vegada convençuts del que és el missatge evangèlic, és la nostra manera de fer i d’actuar, estigui en consonància amb el citat missatge de Jesús:
Una de les tasques més urgents de l’Església d’avui i de sempre és aconseguir que la fe arribi als homes com a «bona notícia». Sovint entenem l’evangelització com una tasca gairebé exclusivament doctrinal. Evangelitzar seria portar la doctrina de Jesucrist a aquells que encara no la coneixen o la coneixen de manera insuficient.
Aleshores, ens preocupem d’assegurar l’ensenyament religiós i la propagació de la fe davant d’altres ideologies i corrents d’opinió. Cerquem homes i dones ben formats, que coneguin perfectament el missatge cristià i el transmetin de manera correcta. Intentem millorar les nostres tècniques i organització pastoral.
Naturalment, tot això és important, ja que l’evangelització implica anunciar el missatge de Jesucrist. Però això no és l’únic ni el més decisiu. Evangelitzar no significa només anunciar verbalment una doctrina, sinó fer present en la vida de la gent la força humanitzant, alliberadora i salvadora que conté l’esdeveniment i la persona de Jesucrist.
Entesa així l’evangelització, el més important no és comptar amb mitjans poderosos i eficaços de propaganda religiosa, sinó saber actuar amb l’estil alliberador de Jesús. El que és decisiu no és tenir homes i dones ben formats doctrinalment, sinó poder comptar amb testimonis vivents de l’evangeli. Creients en la vida dels quals es pugui veure la força humanitzant i salvadora que conté l’evangeli quan és acollit amb convicció i de manera responsable.
Els cristians hem confós moltes vegades l’evangelització amb el desig que s’accepti socialment el «nostre cristianisme». Les paraules de Jesús cridant-nos a ser «la sal de la terra» i «la llum del món» ens obliguen a fer-nos preguntes molt greus. Els creients som una «bona notícia» per a algú? Allò que es viu a les nostres comunitats cristianes, allò que s’observa entre els creients, és «bona notícia» per a la gent d’avui?
Posem els cristians en l’actual societat alguna cosa que doni gust a la vida, alguna cosa que purifiqui, guareixi i alliberi de la descomposició espiritual i de l’egoisme brutal i insolidari? Vivim alguna cosa que pugui il·luminar la gent en aquests temps d’incertesa, oferint una esperança i un horitzó nou als que cerquen salvació?
Al·leluia Jo 8,12
Jo soc la llum del món, diu el Senyor;
el qui em segueix tindrà la llum de la vida.
Com a ven segur, heu pogut captar, ser cristià no només és tenir bons coneixements doctrinals o teològics, sinó que el que cal, el que és imprescindible, és donar testimoni dels que Jesús predicava, del que va ser el seu testimoni, del seu amor per a tots i cadascun de tots el nostres germans, dels que ens cauen simpàtics i també dels que ens són antipàtics. L’evangeli ens descriu la seva sensibilitats pels pobres, pels malalts, pels marginats (que aleshores també ni havia). També ens descriu la seva manifesta oposició a la manera d’actuar dels doctors de la llei i de tots aquells que aparentaven una fidelitat al Temple, però que els seu testimoniatge era pura hipocresia, tot i així, no per això deixava d’estimar-los. Ser cristià, conseqüentment, és intentar posar en pràctica el seu testimoniatge, cosa que molt probablement, també com aleshores, podem crear-nos alguns detractors o enamics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada