SORTIR DE L'AÏLLAMENT

Comentari a l’evangeli (Mc 7,31-37) escrit per J.A.Pagola

Evangeli.- 

En aquell temps, Jesús tornà del territori de Tir pel camí de Sidó, i se n'anà cap al llac de Galilea, passant pel

territori de la Decàpolis. Li portaren un sord, que a penes sabia parlar, i li demanaren que li imposés les mans.

Jesús se l'endugué tot sol, lluny de la gent, li posà els dits a les orelles, escopí i li tocà la llengua, aixecà els ulls al

cel, sospirà i digué: «Efatà», que vol dir, «obre't». A l'instant se li obriren les orelles, la llengua se li deslligà i

parlava perfectament. Jesús els prohibí que ho diguessin a ningú, però com més els ho prohibia, més ho explicaven

a tothom, i no se'n sabien avenir. Deien: «Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin».

Comentari.

La solitud ha esdevingut una de les plagues més greus de la nostra societat. Els homes construeixen ponts i autopistes per comunicar-se amb més rapidesa. Llancen satèl·lits per transmetre tota mena d’ones entre els continents. Es desenvolupa la telefonia mòbil i la comunicació per Internet. Però moltes persones estan cada cop més soles.

El contacte humà ha estat refredat en molts àmbits de la nostra societat. La gent gairebé no se sent responsable dels altres. Cadascú viu tancat en el seu món. No és fàcil el regal de la veritable amistat.

Hi ha qui ha perdut la capacitat d’arribar a una trobada càlida, cordial, sincera. Ja no són capaços d’acollir i d’estimar sincerament ningú, i no se senten compresos ni estimats per ningú. Cada dia es relacionen amb molta gent, però en realitat no es troben amb ningú. Viuen amb el cor bloquejat. Tancats a Déu i tancats als altres.

Segons el relat evangèlic, per alliberar el sordmut de la seva malaltia, Jesús li demana la seva col·laboració: «Obre’t». No és aquesta la invitació que hem de sentir avui també per rescatar el nostre cor de l’aïllament?

Sens dubte, les causes d’aquesta manca de comunicació són molt diverses, però sovint tenen la seva arrel en el nostre pecat. Quan actuem egoistament ens allunyem dels altres, ens separem de la vida i ens tanquem en nosaltres mateixos. Volent defensar la nostra pròpia llibertat i independència caiem en el risc de viure cada cop més sols.

Sens dubte és bo aprendre noves tècniques de comunicació, però hem d’aprendre primer de tot a obrir-nos a l’amistat i l’amor veritable. L’egoisme, la desconfiança i la insolidaritat són també avui allò que més ens separa i aïlla els uns dels altres. Per això, la conversió a l’amor és un camí indispensable per fugir de la solitud. Qui s’obre a l’amor al Pare i als germans no està sol. Viu de manera solidària.

José Antonio Pagola

Traductor: Francesc Bragulat

Comentari al comentari.-

Per: Jaume Rocabert

En l’homilia del Pagola o dels seus col·laboradors, pel Diumenge 1 de setembre de l’any litúrgic B, que

se’ns ofereixen amb el títol, “Sortir de l’aïllament”, té com a fonament els fragments (31-37) del capítol 7

de l’evangeli de Marc.

L’homilia del proper diumenge 8 de setembre, ens alliçona de com és molt important ajudar i col·laborar a

que la gent no resti aïllada i sense la més petita relació i convivència amb d’altres persones del seu entorn:

La solitud ha esdevingut una de les plagues més greus de la nostra societat. Els homes construeixen ponts i

autopistes per comunicar-se amb més rapidesa. Llancen satèl·lits per transmetre tota mena d’ones entre els

continents. Es desenvolupa la telefonia mòbil i la comunicació per Internet. Però moltes persones estan

cada cop més soles. El contacte humà ha estat refredat en molts àmbits de la nostra societat.

La gent gairebé no se sent responsable dels altres. Cadascú viu tancat en el seu món. No és

fàcil el regal de la veritable amistat.

Hi ha qui ha perdut la capacitat d’arribar a una trobada càlida, cordial, sincera. Ja no són capaços d’acollir i

d’estimar sincerament ningú, i no se senten compresos ni estimats per ningú. Cada dia es relacionen amb

molta gent, però en realitat no es troben amb ningú. Viuen amb el cor bloquejat. Tancats a Déu i tancats als

altres. Segons el relat evangèlic, per alliberar el sordmut de la seva malaltia, Jesús li demana

la seva col·laboració: «Obre’t». No és aquesta la invitació que hem de sentir avui també per

rescatar el nostre cor de l’aïllament?

Malauradament, el nostre gran pecat que sovint ni tan sols li donem la menor importància és, d’entre

d’altres: la manca de comunicació que són molt diverses, però sovint tenen la seva arrel en el nostre pecat.

Quan actuem egoistament ens allunyem dels altres, ens separem de la vida i ens tanquem en nosaltres

mateixos. Volent defensar la nostra pròpia llibertat i independència, caiem en el risc de viure

cada cop més sols.

L’homilia, com no podria ser d’altre manera, ens diu que: Sens dubte és bo aprendre noves tècniques de

comunicació, però hem d’aprendre primer de tot a obrir-nos a l’amistat i l’amor veritable.

L’egoisme, la desconfiança i la insolidaritat són també avui allò que més ens separa i aïlla els uns dels altres.

Per això, la conversió a l’amor és un camí indispensable per fugir de la solitud. Qui s’obre a

l’amor al Pare i als germans no està sol. Viu de manera solidària.

Al·leluia Mt 4,23

Jesús predicava la Bona Nova del Regne,

i guaria en el poble tota malaltia.

Una homilia, com quasi totes, que no ens pot deixar indiferents, doncs l’individualisme, o dit sense embut:

l’egoisme és la gran plaga de la societat actual. Pel que sembla, als grans poders econòmics mundials, és

el què més els convé i en conseqüència, “han comprat a quasi la totalitat dels sectors de la nostra societat,

i quan dic a quasi tots, ho dic sense embut”. Qui tingui ulls per veure o la mínima capacitat de raonament

que intenti comprovar-ho i veurà que malauradament és així.