¿QUÈ ENS POT APORTAR JESÚS?

Comentari a l’evangeli (Mc 8,27-35) escrit per J.A.Pagola

Evangeli.- 

En aquell temps, Jesús, amb els seus deixebles, se n'anà als poblets de Cesarea de Felip, i pel camí preguntava als seus deixebles: «Qui diuen la gent, que soc jo?». Ells li respongueren: «Uns diuen que sou Joan Baptista, d'altres, que sou Elies, d'altres, que sou algun dels profetes». Llavors els preguntà: «I vosaltres, qui dieu que soc?». Pere li respon: «Vós sou el Messies». Ell els prohibí severament que ho diguessin a ningú.

I començà a instruir-los dient: «El Fill de l'home ha de patir molt: els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l'han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ressuscitarà». I els ho deia amb tota claredat. Pere, pensant fer-li un favor, es posà a contradir-lo. Però Jesús es girà, renyà Pere davant els deixebles i li digué: «Fuig d'aquí, Satanàs! No penses com Déu, sinó com els homes». Després cridà la gent i els seus deixebles i els digué: «Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m'acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l'Evangeli, la salvarà».

Comentari.

«I vosaltres, qui dieu que soc?» No sé exactament com contestaran aquesta pregunta de Jesús els cristians d’avui, però potser podem intuir una mica el que pot ser per a nosaltres en aquests moments si aconseguim trobar-nos-hi amb més profunditat i veritat.

Jesús ens pot ajudar, primer de tot, a conèixer-nos millor. El seu evangeli ens fa pensar i ens obliga a plantejar-nos les preguntes més importants i decisives de la vida. La seva manera de sentir i viure l’existència, la seva manera de reaccionar davant el patiment humà, la seva confiança indestructible en un Déu amic de la vida és el millor que ha donat la història humana.

Jesús ens pot ensenyar sobretot un estil nou de vida. Qui s’hi acosta no se sent tant atret per una nova doctrina sinó convidat a viure d’una manera diferent, més arrelat en la veritat i amb un horitzó més digne i més esperançat.

Jesús ens pot alliberar també de maneres poc sanes de viure la religió: fanatismes cecs, desviacions legalistes, pors egoistes. Pot, sobretot, introduir a les nostres vides una cosa tan important com l’alegria de viure, la mirada compassiva cap a les persones, la creativitat de qui viu estimant.

Jesús ens pot redimir d’imatges malaltes de Déu que anem arrossegant sense mesurar els efectes nocius que tenen en nosaltres. Ens pot ensenyar a viure Déu com una presència propera i amistosa, font inesgotable de vida i de tendresa. Deixar-se conduir per ell ens portarà a trobar-nos amb un Déu diferent, més gran i més humà que no pas totes les nostres teories.

Això sí. Per trobar-se amb Jesús en un nivell una mica autèntic hem de gosar sortir de la inèrcia i de l’immobilisme, recuperar la llibertat interior i estar disposats a néixer de nou, deixant enrere l’observança rutinària i avorrida d’una religió convencional.

Sé que Jesús pot ser el guaridor i alliberador de no poques persones que viuen agafades per la indiferència, distretes per la vida moderna, paralitzades per una religió buida o seduïdes pel benestar material, però sense camí, sense veritat i sense vida.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Comentari.al comentari 

Per: Jaume Rocabert  

En l’homilia del Pagola o dels seus col·laboradors, pel Diumenge 15 de setembre de l’any litúrgic B, que se’ns ofereixen amb el títol, “Què ens pot aportar Jesús”, té com a fonament els fragments (27-35) del capítol 8 de l’evangeli de Marc.

En front d’aquesta pregunta que en fa l’anunciat de l’homilia del proper diumenge, la resposta dels cristians d’avui, molt probablement que majoritàriament, no sabrien quina resposta podrien donar: «I vosaltres, qui dieu que soc?» No sé exactament com contestaran aquesta pregunta de Jesús els cristians d’avui, però potser podem intuir una mica el que pot ser per a nosaltres en aquests moments si aconseguim trobar-nos-hi amb més profunditat i veritat.

En front d’una pregunta com aquesta, certament desconcertant, l’homilia ens diu que: Jesús ens pot ajudar, primer de tot, a conèixer-nos millor. El seu evangeli ens fa pensar i ens obliga a plantejar-nos les preguntes més importants i decisives de la vida. La seva manera de sentir i viure l’existència, la seva manera de reaccionar davant el patiment humà, la seva confiança indestructible en un Déu amic de la vida és el millor que ha donat la història humana. Jesús ens pot ensenyar sobretot un estil nou de vida. Qui s’hi acosta no se sent tant atret per una nova doctrina sinó convidat a viure d’una manera diferent, més arrelat en la veritat i amb un horitzó més digne i més esperançat.

En el següent paràgraf, l’homilia fins i tot en diu de manera clara i concisa que fins i tot ens podria ensenyar a viure de manera diferent el que la religió ens ha adoctrinat que sovint han estat conceptes oposats al missatge de Jesús i de l’evangeli: Jesús ens pot alliberar també de maneres poc sanes de viure la religió: fanatismes cecs, desviacions legalistes, pors egoistes. Pot, sobretot, introduir a les nostres vides una cosa tan important com l’alegria de viure, la mirada compassiva cap a les persones, la creativitat de qui viu estimant. Jesús ens pot redimir d’imatges malaltes de Déu que anem arrossegant sense mesurar els efectes nocius que tenen en nosaltres. Ens pot ensenyar a viure Déu com una presència propera i amistosa, font inesgotable de vida i de tendresa. Deixar-se conduir per ell ens portarà a trobar-nos amb un Déu diferent, més gran i més humà que no pas totes les nostres teories.

En la conclusió de la homilia, se’ns planteja unes condicions indispensables: Això sí. Per trobar-se amb Jesús en un nivell una mica autèntic hem de gosar sortir de la inèrcia i de l’immobilisme, recuperar la llibertat interior i estar disposats a néixer de nou, deixant enrere l’observança rutinària i avorrida d’una religió convencional. Sé que Jesús pot ser el guaridor i alliberador de no poques persones que viuen agafades per la indiferència, distretes per la vida moderna, paralitzades per una religió buida o seduïdes pel benestar material, però sense camí, sense veritat i sense vida.

Al·leluia Ga 6,14

Déu me'n guard de gloriar-me en res

que no sigui la creu del Senyor.

En ella, és com si el món fos crucificat per a mi

i jo per al món.

Una homilia, com la quasi totalitat, que no ens pot deixar indiferents. Si bé és cert que la religió, no és de cap manera “paraula de Déu”, com ens han volgut fer creure, ja que totes són institucions humanes que massa sovint responen a uns interessos humans i, conseqüentment, instrumentalitzen les seves doctrines mogudes, malauradament, pels esmentats interessos. Si en un país això és més accentuat es, justament és en el que ens toca viure que encara com en el cas de la judicatura, arrossega les inèrcies del passat no tant llunya. A casa nostra, Catalunya, temps enrere la jerarquia (els bisbes catalans), tenien unes maneres molt més en sintonia amb el què és el missatge de Jesús, com es va poder constatar en els documents de la tarraconense. A dia d’avui, la majoria s’han vist influenciat per la CEE que, justament no està en sintonia amb les propostes progressistes del papa Francesc.