POTENCIAR LA SECTA A LA QUE PERTENECEMOS, ES IDOLATRÍA*
En el text d’avui, Jesús ha de renyar als seus deixebles pel seu afany de
superioritat. S’enpenyen en ser ells els qui el moviment que està naixent a
l’entorn de Jesús. Amb el pretext de
mantener l’essència, el que están buscan
són privilegis.
“Qui no és contra nosaltres, és amb nosaltres”.
La traducció més fiable del grec diría: “perquè no ens segueixen",
que vol dir que ells van pel davant.
Cal anar en compta amb el que es podrien interpretar com cntradiccions
evangéliques. Mateu (12, 30) diu exactament el contrai: "Qui no està amb
nosaltres està en contra nostra”.
La contradicció només ho sembla. Aquesta frase de Mateu es refereix a que
la pertinença no ve de forma natural, no forma part de l’ADN. Es necesita fer
un esforç verdader per entrar al Regne.
Marc el que vol dir, és que ningú queda exclòs
d’entrada. Tots aquells que busquen sincerament el bé dels humans, estan a favor del
Regne de Déu que predica Jesús, encara que no el coneguin.
En contra de tots el moviments religiosos de l’època, saduceus, fariseus,
Qumran, etc., Jesús anuncia un Déu que és amor i no exclou ningú, tampoc els
pecadors.
Considerar absoluta qualsevol idea de Déu com si fos definitiva, és propi
de fanatisme i intransigencia.
Al pasar per Samaria i no ser ben rebuts, un deixebles demana a Jesús que
faci baixar foc del cel i els destrueixi. Jesús es limita a dir: no sabeu de
quin esperit sou. Després de dos mil anys seguim sense saber de que va
l’esperit de Jesús.
No es tracte tant de tolerar el dolent dels altres, sinó d’apreciar el que
hi ha bo en ells.
En els dos segles que separen la primera lectura (Nm 11,25-29) veiem la
mateixa actitud. Des de l’evangeli fins a dia d’avui, han pasat vint segles, i
encara no ens mogut ni un milímetre. Seguim separant els que “no són dels
nostres".
Cal dir-ho aixó de clar. Pels éssers humans ha estat molt pitjor la
idolatria teísta que l’ateisme. Les més grans barbaritats de la história s’han
fet en nom de Déu.
L’esèrit de Jesús va molt més enllà del que abasta el cristianisme oficial.
S’ha encunyat una frase últimamente: "patrimoni de la humanitat", que
podria aplicar-se a Jesús sense cap tipus de restricció: Crist no és de
l’Església. El missatge de Jesús no es pot tancar a cap església o congregació
religiosa. Jesús va intentar que totes les religions, inclint-hi la seva, descobriessin que l’únic objectiu de toyes
elles és fer éssers cada vegada més humans.
Ha arribat el moment de canviar els paràmetres de pertinença. Hem
d’oblidar-nos de si “tenim papers” de cristians o de budistes o de mahometans,
i valorar si de veritat estem a favor del bé de tots els humans.
Però “a aquell que allunya de mi un d'aquests petits que tenen fe”…
Petit no significa nen, sinó el qui encara té una fe pusil·lànime i poc
consolidada. La Vulgata ho tradueix per "pusillis" d’on prové la
nostra paraula "pusil·lànime". És a dir, aquell que encara no ha
arribar a una fe adulta.
“Si la teva mà et fa caure!… Són frases
construides a l’estil semític, per contrast. No s’han d’agafar al peu de la
lletra. La ma o l’uull o el peu no et poden fer caure. No es tracte de prescindir d’allò que és
indispensable, sinó d’advertiment del que és més important.
*.-https://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios/391-marcos.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada