SÓN DELS NOSTRES

Comentari a l’evangeli (Mc 9,38-43,45.47-48) escrit per J.A.Pagola

Evangeli.- 

En aquell temps, els fariseus anaren a trobar Jesús per provar-lo, i li preguntaren si el marit es podia divorciar de la

seva dona. Ell els preguntà: «Què us va ordenar Moisès?». Li respongueren: «Moisès permet de donar a l'esposa un

document de divorci i separar-se». Jesús els digué: «Moisès va escriure aquesta prescripció perquè sou tan durs de

cor. Però al principi, Déu creà l'home i la dona. Per això deixa el pare i la mare, per unir-se a la seva esposa, i ells

dos formen una sola carn. Per tant, ja no són dos, sinó una sola carn. Allò que Déu ha unit, l'home no ho pot

separar». Un cop a casa, els deixebles tornaren a preguntar-li sobre això mateix. Jesús els digué: «Aquell qui es

divorcia de la seva dona i es casa amb una altra comet adulteri contra la primera, i si la dona es divorcia del seu

marit i es casa amb un altre, comet adulteri».

La gent portava a Jesús uns nens perquè els imposés les mans, però els deixebles renyaven els qui els havien

portat. A Jesús li sabé greu que els renyessin, i els digué: «Deixeu venir els nens, no els exclogueu, el Regne de Déu

és per als qui són com ells. Us ho dic amb tota veritat: Qui no rebi el Regne de Déu com el rep un nen, no hi

entrarà pas». I els prenia als braços i els beneïa imposant-los les mans.

Comentari.

L’evangelista Marc descriu un episodi en què Jesús corregeix de manera contundent una actitud equivocada dels Dotze. No hauríem de fer cas també avui del seu advertiment?

Els Dotze intenten impedir l’activitat d’un home que «treu dimonis», és a dir, algú dedicat a alliberar les persones del mal que les esclavitza, retornant-los la llibertat i la dignitat. És un home preocupat per fer el bé a la gent. Fins i tot actua «en nom de Jesús». Però els Dotze observen una cosa que, al seu parer, és molt greu: «No és dels nostres».

Els Dotze no toleren l’activitat alliberadora d’algú que no va amb ells. Els sembla inadmissible. Només a través de l’adhesió al seu grup s’ha de fer la salvació que ofereix Jesús. No es fixen en el bé que fa aquell home. Els preocupa que no vagi amb ells.

Jesús, per contra, reprova de manera categòrica l’actitud dels seus deixebles. Qui desenvolupa una activitat humanitzadora ja es vincula, d’alguna manera, amb Jesús i el seu projecte de salvació. Els seus seguidors no han de monopolitzar la salvació de Déu.

Els Dotze volen exercir un control sobre l’activitat de qui no pertany al seu grup, perquè hi veuen un rival. Jesús, que només cerca el bé de l’ésser humà, hi veu un aliat i un amic: «Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres».

La crisi que pateix avui l’Església és una oportunitat perquè els seguidors de Jesús recordem que la nostra primera tasca no és organitzar i desenvolupar amb èxit la nostra religió, sinó ser ferment d’una humanitat nova.

Per això no hem de viure recelosos, condemnant posicions o iniciatives que no s’ajusten als nostres desitjos o esquemes religiosos. No és gaire propi de l’Església de Jesús estar sempre veient enemics per tot arreu. Ell ens convida més aviat a alegrar-nos del que gent i institucions alienes a l’Església poden fer per un desenvolupament més humà de la vida. Són dels nostres perquè lluiten per la mateixa causa: un ésser humà més digne de la seva condició de fill de Déu.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Comentari al comentari

Per: Jaume Rocabert

En l’homilia del Pagola o dels seus col·laboradors, pel Diumenge 06 d’octubre de l’any litúrgic B, que se’ns

ofereixen amb el títol, “Son dels nosaltres”, té com a fonament els fragments (38-43;45;47-48,) del

capítol 9 de l’evangeli de Marc.

L’homilia del diumenge vinent 6 d’octubre, ens adverteix del perill de creure’ns amb el dret de jutjar la

manera de fer o de comportar-se dels qui no segueixen fil per randa les maneres de fer dels dirigents

catòlics, ja sigui perquè les consideren anacròniques o perquè són membres d’una altre confessió:

L'evangelista Marc descriu un episodi en què Jesús corregeix de manera contundent una actitud equivocada

dels Dotze. No hauríem de fer cas també avui del seu advertiment? Els Dotze intenten impedir l'activitat

d'un home que "treu dimonis", és a dir, algú dedicat a alliberar les persones del mal que els esclavitza,

retornant-los la llibertat i la dignitat. És un home preocupat per fer el bé a la gent. Fins i tot actua «en nom

de Jesús». Però els Dotze observen una cosa que, a parer seu, és molt greu: «No és dels nostres».

El mateix passa dins de la jerarquia vaticana, en la qual hi han molts cardenals i altres alts càrrecs, que no

toleren la manera d’actuar del papa Francesc: Els Dotze no toleren l'activitat alliberadora d'algú que no hi

va. Els sembla inadmissible. Només a través de l'adhesió al seu grup cal fer la salvació que ofereix Jesús. No

es fixin en el bé que fa aquell home. Els preocupa que no hi vagi. Jesús, per contra, reprova de manera

categòrica l'actitud dels seus deixebles. Qui desenvolupa una activitat humanitzant ja és vincula, d'alguna

manera, amb Jesús i el seu projecte de salvació. Els seus seguidors no han de monopolitzar la salvació de

Déu.

Si en aquella època ja existien divisions entre el dotze, com no hi han d’haver maneres de pensar

diametralment diferenciades dels que en un passat no tant llunyà els hi era permès unes maneres de fer

allunyades del missatge de Jesús: Els Dotze volen exercir un control sobre l'activitat de qui no pertany al

seu grup, perquè hi veuen un rival. Jesús, que només apropa el bé de l'ésser humà, hi veu un aliat i un amic:

«Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres». La crisi que pateix avui l'Església és una oportunitat

perquè els seguidors de Jesús recordem que la nostra primera tasca no és organitzar i desenvolupar amb

èxit la nostra religió, sinó ser ferment d'una humanitat nova.

L’homilia ens adverteix que és la nostra manera de fer, la què ens ha de preocupar, doncs segons sigui

com actuem, seguirem o no, el missatge de Jesús: Per això no hem de viure recelosos, condemnant

posicions o iniciatives que no s'ajustin als nostres desitjos o esquemes religiosos. No és gaire propi de

l'Església de Jesús estar sempre veient enemics per tot arreu. Ell ens convida més aviat a alegrar-nos del

que gent i institucions aliens a l'Església poden fer per un desenvolupament més humà de la vida. Són dels

nostres perquè lluitin per la mateixa causa: un ésser humà més digne de la seva condició de fill de Déu.

Al·leluia 1Jo 4,12

Si ens estimem, Déu està en nosaltres,

i dintre nostre el seu amor és tan gran

que ja no hi falta res.

Una nova homilia que no ens hauria de deixar indiferents, perquè si bé és cert que som lliures per pensar i

per decidir com orientem la nostra fe, el cert és que des de dins de qualsevol religió o des de fora, només

hi ha una manera de ser cristià: ser fidel únicament al missatge de Jesús, el que ens descriuen els

evangelis com, per exemple, ens els descriuen aquestes homilies.