REACCIONAR

Comentari de l’evangeli (Mt 24,37-44) per: J.A.Pagola

 

Evangeli.-          

37 »Tal com van ser els dies de Noè, així serà la vinguda del Fill de l'home. 38 Els dies abans del diluvi anaven menjant i bevent, i prenent muller i marit, fins al dia mateix que Noè va entrar a l'arca; 39 no es van adonar de res fins que va venir el diluvi i se'ls endugué tots. Així serà igualment la vinguda del Fill de l'home. 40 Llavors hi haurà dos homes al camp: l'un serà pres i l'altre deixat; 41 i dues dones que moldran a la mola: l'una serà presa i l'altra deixada. 42 Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor. 43 Prou que ho compreneu: si l'amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit havia de venir el lladre, hauria vetllat i no hauria permès que li entressin a casa. 44 Per això, estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada. (Mt 24,37-44.BCI)

Comentari.-

Els assaigs que conec sobre el moment actual insisteixen molt en les contradiccions de la societat contemporània, en la gravetat de la crisi sociocultural i econòmica i en el decadent caràcter d’aquests temps.

Sens dubte, també parlen de fragments de bondat i de bellesa, i de gestos de noblesa i generositat, però tot això sembla quedar com a amagat per la força del mal, el deteriorament de la vida i la injustícia. Al final tot són «profecies de desventures».

S’oblida, en general, una dada enormement esperançadora. Està creixent en la consciència de moltes persones un sentiment d’indignació davant de tanta injustícia, degradació i patiment. Són molts els homes i les dones que ja no es resignen a acceptar una societat tan poc humana. Del seu cor brolla un «no» ferm a tot allò inhumà.

Aquesta resistència al mal és comú a cristians i agnòstics. Com deia el teòleg holandès E. Schillebeeckx, es pot parlar dins de la societat moderna «d’un front comú, de creients i no creients, de cara a un món millor, d’aspecte més humà».

En el fons d’aquesta reacció hi ha una recerca de quelcom de diferent, un reducte d’esperança, un anhel d’alguna cosa que en aquesta societat no es veu acomplerta. És el sentiment que podríem ser més humans, més feliços i més bons en una societat més justa, encara que sempre limitada i precària.

En aquest context pren una actualitat particular la crida de Jesús: «Vetlleu». És una paraula que convida a despertar i a viure amb més lucidesa, sense deixar-se arrossegar i modelar passivament per tot allò que imposa aquesta societat.

Potser això és el primer. Reaccionar i mantenir desperta la resistència i la rebel·lia. Atrevir-se a ser diferents. No actuar com tothom. No identificar-se amb allò inhumà d’aquesta societat. Viure en contradicció amb tanta mediocritat i manca de seny. Iniciar la reacció.

Ens han d’animar dues conviccions. L’home no ha perdut la capacitat de ser més humà i d’organitzar una societat més digna. D’altra banda, l’Esperit de Déu continua actuant en la història i al cor de cada persona.

És possible canviar el rumb equivocat que porta aquesta societat. El que cal és que cada cop hi hagi més persones lúcides que s’atreveixin a introduir sensatesa enmig de tanta bogeria, sentit moral enmig de tant buit ètic, calor humana i solidaritat a l’interior de tant pragmatisme sense cor.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Comentari al comentari

Per Jaume Rocabert

L’homilia d’aquest diumenge del nou any litúrgic, ens parla del desencís d’una gran majoria de gent, creients o agnòstics, en front de la societat que ens toca viure i per les maneres injustes que el neocapitalisme ens està imposant, miserable responsable de la crisi sociocultural i econòmica i de la greu decadència que això comporta, sense que els diferents governs dels estats, marionetes de la globalitat (alguns d’ells desvergonyits col·laborador), tinguin la més mínima capacitat per revertir l’actual greu decadència social, econòmica i de valors ètics.

L’homilia, però, fa esment d’una dada esperançadora: Està creixent en la consciència de moltes persones un sentiment d’indignació davant de tanta injustícia, degradació i patiment. Són molts els homes i les dones que ja no es resignen a acceptar una societat tan poc humana. Del seu cor brolla un «no» ferm a tot allò inhumà. Aquesta resistència al mal és comú a cristians i agnòstics.

És el sentiment que podríem ser més humans, més feliços i més bons en una societat més justa, encara que sempre limitada i precària. En aquest context pren una actualitat particular la crida de Jesús: «Vetlleu». És una paraula que convida a despertar i a viure amb més lucidesa, sense deixar- se arrossegar i modelar passivament per tot allò que imposa aquesta societat.

També l’homilia, en un clam encoratjador, ens convida a Reaccionar i mantenir desperta la resistència i la rebel·lia, per tal de No identificar-se amb allò inhumà d’aquesta societat. Viure en contradicció amb tanta mediocritat i manca de seny.

En aquest objectiu ens ha d’estimular dues conviccions: L’home no ha perdut la capacitat de ser

més humà i d’organitzar una societat més digna. D’altra banda, l’Esperit de Déu continua actuant

en la història i al cor de cada persona.

Finalment l’homilia conclou el diagnòstic reclamant que: Cada cop hi hagi més persones lúcides que

s’atreveixin a introduir sensatesa enmig de tanta bogeria, sentit moral enmig de tant buit ètic, calor

humana i solidaritat a l’interior de tant pragmatisme sense cor.

...