JESÚS ESTIMA ELS RICS

 

Comentari de l’evangeli (Lc 19,1-10) per: J.A.Pagola

 Evangeli.-

1 Jesús va entrar a Jericó i travessava la ciutat. 2 Hi havia un home que es deia Zaqueu, cap de publicans. Era un home ric. 3 Zaqueu buscava de veure qui era Jesús, però la gentada li ho impedia, perquè era petit d'estatura. 4 Llavors s'avançà corrent i es va enfilar dalt d'un sicòmor per poder veure Jesús, que havia de passar per allí. 5 Quan Jesús va arribar en aquell indret, alçà els ulls i li digué:

--Zaqueu, baixa de pressa, que avui m'haig d'hostatjar a casa teva.

6 Ell baixà de pressa i el va acollir amb alegria. 7 Tots els qui ho van veure murmuraven contra Jesús i deien:

--Ha anat a allotjar-se a casa d'un pecador!

8 Però Zaqueu, dret davant el Senyor, li digué:

--Senyor, dono als pobres la meitat dels meus béns, i als qui he exigit més diners del compte, els en restitueixo quatre vegades més.

9 Jesús li digué:

--Avui ha entrat la salvació en aquesta casa; perquè també aquest home és fill d'Abraham. 10 El Fill de l'home ha vingut a buscar i salvar allò que s'havia perdut. (Lc 19,1-10.BCI)

 Comentari.-

La trobada de Jesús amb el ric Zaqueu és un relat conegut. L’escena ha estat molt treballada per Lluc, preocupat potser per la dificultat que trobaven algunes famílies riques per a integrar-se a les primeres comunitats cristianes.

Zaqueu és un ric ben conegut a Jericó. «Petit d’estatura», però poderós «cap dels recaptadors» que controlen el pas de mercaderies en una important cruïlla de camins. No és un home estimat. La gent el considera «pecador», exclòs de l’Aliança. Viu explotant els altres. «No és fill d’Abraham».

No obstant això, aquest home vol veure «qui és Jesús». Ha sentit parlar d’ell, però no el coneix. No li importa fer el ridícul actuant de manera poc d’acord amb la seva dignitat: com un nen, «corre» per passar davant de tothom i «s’enfila dalt d’una figuera». Només cerca «veure» Jesús. Probablement ni ell mateix sap que està buscant pau, veritat, un sentit més digne per a la seva vida.

Quan Jesús arriba en aquell indret, «alça els ulls» i veu Zaqueu. El relat suggereix un intercanvi de mirades entre el profeta defensor dels pobres i aquell ric explotador. Jesús el crida pel seu nom: «Zaqueu, baixa de pressa». No cal perdre més temps. «Avui m’haig d’hostatjar a casa teva i estar amb tu». Jesús vol entrar en el món d’aquest ric.

Zaqueu li obre la porta de casa seva amb alegria. El deixa entrar al seu món de diners i de poder, mentre a Jericó tots critiquen Jesús per haver entrat «a casa d’un pecador».

En contacte amb Jesús, Zaqueu canvia. Comença a pensar en els «pobres»: compartirà amb ells els seus béns. Es recorda dels qui són víctimes dels seus negocis: els tornarà amb escreix el que els ha robat. Deixa que Jesús introdueixi en la seva vida veritat, justícia i compassió. Zaqueu se sent un altre. Amb Jesús tot és possible.

Jesús s’alegra perquè la «salvació» ha arribat també a aquesta casa poderosa i rica. A això ha vingut ell: «a cercar i salvar allò que està perdut». Jesús és sincer: la vida dels qui són esclaus dels diners són vides perdudes, vides sense veritat, sense justícia i sense compassió cap els qui pateixen. Però Jesús estima els rics. No vol que cap faci malbé la seva vida. Qualsevol ric que el deixi entrar al seu món experimentarà la seva força salvadora.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Comentari al comentari

Per Jaume Rocabert

L’homilia vol deixar clar que malgrat pugui semblar una contradicció que fins i tot els seus deixebles no entengueren, Jesús estima a tothom als pobres i també als rics, malgrat que aquests darrers ho tinguin molt més difícil, donada la seva servitud pels diners i pel poder que aquests els proporciona. En qualsevol cas, per aquells que es volen apropar a Jesús, no ten cap problema si el seu apropament és sincer i en voluntat d’acceptar allò que Jesús ens demana a tothom, Zaqueu: Ha sentit parlar d’ell, però no el coneix. No li importa fer el ridícul actuant de manera poc d’acord amb la seva dignitat: com un nen, «corre» per passar davant de tothom i «s’enfila dalt d’una figuera». Només cerca «veure» Jesús. Probablement ni ell mateix sap que està buscant pau, veritat, un sentit més digne per a la seva vida.

Així Jesús, en veure l’interès de Zaqueu li diu: «Zaqueu, baixa de pressa». No cal perdre més temps. «Avui m’haig d’hostatjar a casa teva i estar amb tu». Jesús vol entrar en el món d’aquest ric.

L’evangeli de Lluc i l’homilia, ens destaquen que quan qualsevol que vulgui apropar-se a Jesús, sempre tindrà els seus braços estesos per acollir-lo: En contacte amb Jesús, Zaqueu canvia.

Comença a pensar en els «pobres»: compartirà amb ells els seus béns. Es recorda dels qui són víctimes dels seus negocis: els tornarà amb escreix el que els ha robat. Deixa que Jesús introdueixi en la seva vida veritat, justícia i compassió. Zaqueu se sent un altre. Amb Jesús tot és possible.

L’homilia, posa l’èmfasi amb el goig que exterioritza Jesús i que també ens hauria de produir a tots nosaltres, si en qualsevol moment ens assabentem que alguns dels magnats dels nostres dies, aferrats als diner i al poder, la seva consciència els força a fer un gir copernicà: Jesús s’alegra  perquè la «salvació» ha arribat també a aquesta casa poderosa i rica. A això ha vingut ell: «a cercar i salvar allò que està perdut». Jesús és sincer: la vida dels qui són esclaus dels diners són vides perdudes, vides sense veritat, sense justícia i sense compassió cap els qui pateixen.

Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic;tots els qui creuen en ell tenen vida eterna.

Una homilia on resta evident l’estimació que Jesús sents per tots i cada un dels humans i s’alegra com aquell pare de la paràbola, al veure que els seu fill torna a casa i sense retreure-li la mala vida que havia portat, l’abraça i fa una gran festa. Així és Déu i així és Jesús, que per damunt de les nostres limitacions i a voltes de la nostra vida de hipotètiques disbauxes o d’explotadors dels més pobres, ens estima en tot moment tot esperant la nostra conversió o canvi de manera de fer.