Comentari de l’evangeli (Lc 18,1-8) per: J.A.Pagola
Evangeli.-
|
1 Jesús els
va proposar una paràbola per fer-los veure que cal pregar sempre sense
defallir: 2 --En una
ciutat hi havia un jutge que no tenia temor de Déu ni consideració pels
homes. 3 A la mateixa
ciutat hi havia una viuda que l'anava a trobar sovint i li deia: »--Fes-me justícia contra
l'home amb qui tinc un plet. 4 »Durant
molts dies el jutge no en feia cas, però finalment va pensar: "Jo no
tinc temor de Déu ni consideració pels homes, 5 però
aquesta viuda m'amoïna tant que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint
aquí fins que no podré aguantar més." 6 I el
Senyor va afegir: --Fixeu-vos què diu aquest
jutge, que és injust. 7 ¿I Déu no farà justícia als seus
elegits que clamen a ell de nit i de dia? ¿Creieu que els tindrà
esperant? 8 Us asseguro que els
farà justícia molt aviat. Però el Fill de l'home, quan
vingui, ¿trobarà fe a la terra? (Lc 18,1-8.BCI) |
La paràbola de Jesús reflecteix una situació força habitual a la Galilea del seu temps. Un jutge corrupte menysprea arrogant una pobra vídua que demana justícia. El cas de la dona sembla desesperat, ja que no té cap home que la defensi. Ella, però, lluny de resignar-se, segueix reclamant els seus drets. Només a la fi, molest per tanta insistència, el jutge acaba per escoltar-la.
Lluc presenta el relat com una
exhortació a pregar sense «desanimar-se», però la paràbola conté un missatge
previ, molt estimat per Jesús. Aquest jutge és l’«antimetàfora» de Déu, la
justícia consisteix precisament en escoltar els pobres més vulnerables.
El símbol de la justícia en el
món grecoromà era una dona que, amb els ulls embenats, imparteix un veredicte
suposadament «imparcial». Segons Jesús, Déu no és aquest tipus de jutge
imparcial. No té els ulls embenats. Coneix molt bé les injustícies que es
cometen amb els febles i la seva misericòrdia el fa inclinar-se a favor d’ells.
Aquesta «parcialitat» de la
justícia de Déu cap als febles és un escàndol per a les nostres oïdes burgeses,
però convé recordar-la, ja que en la societat moderna funciona una altra
«parcialitat» de signe contrari: la justícia afavoreix més el poderós que el
feble. Com pot ser que Déu no estigui de part d’aquells que no poden defensar-se?
Ens creiem progressistes
defensant teòricament que «tots els éssers humans neixen lliures i iguals en
dignitat i drets», però tots sabem que és fals. Per gaudir de drets reals i
efectius és més important néixer en un país poderós i ric que ser persona en un
país pobre.
Les democràcies modernes es
preocupen dels pobres, però el centre de la seva atenció no és l’indefens, sinó
el ciutadà en general. A l’Església es fan esforços per alleujar la sort dels
indigents, però el centre de les nostres preocupacions no és el patiment dels
últims, sinó la vida moral i religiosa dels cristians. És bo que Jesús ens
recordi que són els éssers més desvalguts els qui ocupen el cor de Déu.
Mai veureu el seu nom als diaris.
Ningú els cedeix el pas enlloc. No tenen títols ni comptes corrents envejables,
però són grans. No posseeixen moltes riqueses, però tenen alguna cosa que no es
pot comprar amb diners: bondat, capacitat d’acolliment, tendresa i compassió
cap al necessitat.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada