TESTIMONIS DE LA VERITAT

Evangeli (Jn 18,33-37) i comentaris de J.A.Pagola

Evangeli.-

³³ Llavors Pilat se'n tornà a l'interior del pretori, féu cridar Jesús i li digué:

--¿Tu ets el rei dels jueus?

³⁴ Jesús contestà:

--¿Surt de tu, això que em preguntes, o bé d'altres t'ho han dit de mi?

³⁵ Pilat replicà:

--Que potser sóc jueu? Són el teu poble i els grans sacerdots els qui t'han posat a les meves mans. Què has fet?

³⁶ Jesús contestà:

--La meva reialesa no és d'aquest món. Si fos d'aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. Però la meva reialesa no és d'aquí.

³⁷ Pilat li digué:

--Per tant, tu ets rei?

Jesús contestà:

--Tu ho dius: jo sóc rei. Jo he nascut i he vingut al món per donar testimoni de la veritat. Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu.(Jn 18,33-37.BCI)

 Comentari.-

El judici té lloc al palau on resideix el prefecte romà quan va a Jerusalem. És a punta d’alba. Pilat ocupa el setial des del que dicta les seves sentències. Jesús compareix lligat de mans, com un delinqüent. Allí hi ha, cara a cara, el representant de l’imperi més poderós i el profeta del regne de Déu.

A Pilat li resulta increïble que aquell home intenti desafiar Roma: «Per tant, tu ets rei?». Jesús és molt clar: «La meva reialesa no és d’aquest món». No pertany a cap sistema injust d’aquest món. No pretén ocupar cap tron. No busca poder ni riquesa.

Però no li amaga la veritat: «Jo sóc rei». Ha vingut a aquest món a introduir veritat. Si el seu regne fos d’aquest món tindria «guàrdies» que lluitarien per ell amb armes. Però els seus seguidors no són «legionaris», sinó «deixebles» que escolten el seu missatge i es dediquen a posar veritat, justícia i amor al món.

El regne de Jesús no és el de Pilat. El prefecte viu per extreure les riqueses dels pobles i conduir-les a Roma. Jesús viu «per donar testimoni de la veritat». La seva vida és tot un desafiament: «Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu». Pilat no és de la veritat. No escolta la veu de Jesús. D’aquí a unes hores intentarà apagar-la per sempre.

El seguidor de Jesús no és «guardià» de la veritat, sinó «testimoni». El seu quefer no és disputar, combatre i derrotar els adversaris, sinó viure la veritat de l’evangeli i comunicar l’experiència de Jesús, que està canviant la seva vida.

El cristià tampoc és «propietari» de la veritat, sinó testimoni. No imposa la seva doctrina, no controla la fe dels altres, no pretén tenir raó en tot. Viu convertint-se a Jesús, encomana l’atracció que sent per ell, ajuda a mirar cap a l’evangeli, posa a tot arreu la veritat de Jesús. L’Església atraurà la gent quan vegin que el nostre rostre s’assembla al de Jesús, i que la nostra vida recorda la seva.

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Comentari al comentari.-

Per: Jaume Rocabert

 

En l’homilia del Pagola o dels seus col·laboradors, per aquest proper diumenge 21 de novembre i 34 durant l’any, ens l’ofereixen amb el títol, “Testimonis de la veritat”, sobre uns pocs fragments del 4rt evangeli, el de la comunitat Joànica, conegut com el de Joan, que dóna peu a mals entesos. Car són molts els que es pregunten si és un evangeli d’un sol autor com ho són els tres sinòptics, o sigui els de Marc, Mateu i Luc, o el tal Joan és el de l’apòstol Joan, o el Joan Baptista o un altre Joan. Res d’això, ja que aquest, el darrer dels evangelis canònics, es va començar a escriure a finals del segle I, als voltat dels anys 80/90 i es va donar per acabat molt a finals de segle o inicis del nou segle. Conseqüentment són uns textos escrits per diferents membres de l’esmentada Comunitat Joànica i no per ordre cronològic, doncs per exemple, el Pròleg sembla que va ser incorporat quasi al final.  Aquest evangeli, com els altres, van ser escrits en grec (segons les darreres fonts), però als ser escrits per jueus, tot i no ser escrits en hebreu sinó en grec, si que foren escrits amb el llenguatge típicament jueu o sigui amb llenguatge metafòric o simbòlic, en el qual utilitzaven passatges de la tradició bíblica per fer entendre un passatge de la vida de Jesús, que el jueus captaven sense cap mena de problema. El problema va aparèixer i continua existint a partir que es van divulgar entre els no jueus, d’aleshores i els d’ara, car el llenguatge grec i el nostre occidental és un llenguatge eminentment literal. Nosaltres només podem entendre els evangelis amb ulls jueus o sigui, no com una narració històrica, sinó com una seria de vivències i testimonis explicats per mitja de metàfores.

He volgut fer aquesta petita introducció, perquè no caigueu en el parany de llegir literalment tot el que està escrit en els textos dels quatre evangelis, com uns fets històrics. En una altre ocasió m’endinsaré a comentar-vos alguns exemples que són clarament metàfores i no pas fets històrics.

 

Centrant-me en l’homilia, resta evident que la missió de Jesús, no era alliberar el poble jueu del poder en que restava sotmès a l’imperi romà.  Quan Pilat intenta desafiar Jesús, la seva resposta és contundent: «La meva reialesa no és d’aquest món»

El seguidor de Jesús no és «guardià» de la veritat, sinó «testimoni». El seu quefer no és disputar, combatre i derrotar els adversaris,  com malauradament va succeir en temps passats, sinó viure la veritat de l’evangeli i comunicar l’experiència de Jesús, que està canviant la seva vida. El cristià tampoc ha de ser «propietari» de la veritat, sinó testimoni. No ha d’imposar la seva doctrina, ni controlar la fe dels altres, no ha de pretendre tenir raó en tot.

 

L’homilia, novament, conclou amb una sentència que ens hauria de sacsejar a totes i a tots, especialment a la jerarquia: L’Església atraurà la gent quan vegin que el nostre rostre s’assembla al de Jesús, i que la nostra vida recorda la seva.  Aquests dies hem pogut captar un mea culpa del cardenal Omella, tot afirmant que “els bisbes també eren culpables de la cada cop més manca de fe de l’actual societat” Una afirmació que si va acompanyada dels canvis urgents que són urgents en el si de l’Església en general i de la catalana en particular també, podran ser ben acollides, del contrari podríem dir allò que no només de bones paraules viu l’home i la dona...

 

El vostre pacte és irrevocable; la santedat, Senyor, escau a casa vostra al llarg de tots els temps.

Si bé en aquest comentari, m’ha semblat oportú, matisar la qüestió dels autors dels evangelis i en particular del 4rt, així com introduir unes petites explicacions de com i de quina manera hem de llegir els textos evangèlics, l’homilia d’aquest proper diumenge 21 de novembre, és un nou exemple de quina va ser la missió apostòlica de Jesús de Natzaret. A nosaltres, els cristians, ens correspon prendre exemple de com i de quina manera, l’hem d’exercir.  

Amigues i amics, una forta abraçada i fins la setmana vinent.