Evangeli (Mc 5,21-43, i comentari de J.A.Pagola)
Evangeli.-
21 Jesús travessà el
llac amb la barca i va tornar a l'altra riba. Molta gent es reuní al seu
voltant, i ell es quedà vora l'aigua. 22 Llavors arriba un
dels caps de la sinagoga, que es deia Jaire, i, així que el veu, se li llança
als peus 23 i, suplicant-lo amb
insistència, li diu:
--La
meva filleta s'està morint. Vine a imposar-li les mans perquè es curi i visqui.
24 Jesús se n'anà amb
ell. El seguia molta gent que l'empenyia pertot arreu.
25 Hi havia una dona que
patia d'hemorràgies des de feia dotze anys. 26 Havia sofert molt en mans de metges i s'hi havia
gastat tot el que tenia, però no havia obtingut cap millora, sinó que anava de
mal en pitjor. 27 Aquesta dona, que
havia sentit parlar de Jesús, se li va acostar per darrere enmig de la gent i
li tocà el mantell, 28 perquè pensava:
«Només que li pugui tocar la roba, ja em curaré.» 29 Immediatament va deixar de perdre sang i sentí dintre
d'ella que estava guarida del mal que la turmentava. 30 Jesús s'adonà a l'instant de la força que havia sortit
d'ell i es girà per preguntar a la gent:
--Qui
m'ha tocat la roba?
31 Els seus deixebles li
contestaren:
--¿Veus
que la gent t'empeny pertot arreu i encara preguntes qui t'ha tocat?
32 Però Jesús anava
mirant al seu voltant per veure la qui ho havia fet. 33 Llavors aquella dona, que sabia prou bé què li havia
passat, tremolant de por es prosternà davant d'ell i li va explicar tota la
veritat. 34 Jesús li digué:
--Filla,
la teva fe t'ha salvat. Vés-te'n en pau i queda guarida del mal que et
turmentava.
35 Mentre Jesús encara
parlava, en van arribar uns de casa del cap de la sinagoga a dir-li:
--La
teva filla s'ha mort. Què en trauràs, d'amoïnar el Mestre?
36 Però Jesús, en sentir
aquestes paraules, digué al cap de la sinagoga:
--No
tinguis por; tingues només fe.
37 I no va permetre que
l'acompanyés ningú, fora de Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume. 38 Quan arriben a casa del cap de la sinagoga, veu
l'aldarull de la gent, que plorava i feia grans planys. 39 Entra a la casa i els diu:
--Què
són aquest aldarull i aquests plors? La nena no és morta, sinó que dorm.
40 Ells se'n burlaven,
però Jesús els treu tots fora, i pren només el pare i la mare de la nena i els
qui l'acompanyaven, entra al lloc on era la nena, 41 l'agafa per la mà i li diu:
-- Talita,
cum —que vol dir: «Noia, aixeca't.»
42 A l'instant la noia
es va aixecar i es posà a caminar. Tenia dotze anys. Tots quedaren sorpresos i
no se'n sabien avenir. 43 Però Jesús els
prohibí que ho fessin saber a ningú. I els digué que donessin menjar a la noia.
(Mc 5,21-43.BIC)
Comentari.-
Jesús va adoptar davant les dones
una actitud tan sorprenent que va desconcertar fins i tot als seus mateixos
deixebles. En aquella societat jueva, dominada pels homes, no era fàcil
entendre la nova postura de Jesús, acollint sense discriminacions homes i dones
en la seva comunitat de seguidors. Si alguna cosa es desprèn amb claredat de la
seva actuació és que, per a ell, homes i dones tenen la mateixa dignitat
personal, sense que la dona hagi de ser objecte de domini de l’home.
No obstant això, els cristians no
hem estat encara capaços d’extreure totes les conseqüències que es deriven de
l’actitud del nostre Mestre. El teòleg francès René Laurentin ha arribat a dir
que es tracta d’«una revolució ignorada» per l’Església.
En general, els homes continuem
sospitant de tot moviment feminista, i reaccionem secretament contra qualsevol
plantejament que pugui posar en perill la nostra situació privilegiada sobre la
dona.
En una Església dirigida per homes
no hem estat capaços de descobrir tot el pecat que enclou el domini que els
homes exercim, de moltes maneres, sobre les dones. I la veritat és que no se
senten veus des de la jerarquia que, en nom de Crist, urgeixin els homes a una
profunda conversió.
Els seguidors de Jesús hem de
prendre consciència que l’actual domini dels homes sobre les dones no és «una
cosa natural», sinó un comportament profundament viciat per l’egoisme i la
imposició injusta del nostre poder masclista.
És possible superar aquest domini
masculí? La revolució urgida per Jesús no es durà a terme despertant
l’agressivitat mútua i promovent una guerra entre els sexes. Jesús crida a una
conversió que ens faci viure d’una altra manera les relacions que ens uneixen a
homes i dones.
Les diferències entre els sexes, a
més de la seva funció en l’origen d’una nova vida, han de ser encaminades cap a
la cooperació, el suport i el creixement mutus. I, per això, els homes hem
d’escoltar amb molta més lucidesa i sinceritat la interpel·lació d’aquell de
qui, segons el relat evangèlic, «va sortir força» per guarir la dona.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada