Evangeli (Lc 1,26-38) – diumenge 20 de desembre de 2020, i comentari de J.A.Pagola
Evangeli.- 26 El sisè mes, Déu envià
l'àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, 27 a una noia verge, unida
per acord matrimonial amb un home que es deia Josep i era descendent de David. La
noia es deia Maria. 28 L'àngel
entrà a trobar-la i li digué:
--Déu te guard, plena de la gràcia del
Senyor! Ell és amb tu.
29 Ella es va torbar en
sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. 30 L'àngel li digué:
--No tinguis por, Maria. Déu t'ha concedit
la seva gràcia. 31 Tindràs un fill i li
posaràs el nom de Jesús. 32 Serà gran i l'anomenaran
Fill de l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu
pare. 33 Regnarà per sempre sobre
el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi.
34 Maria preguntà a
l'àngel:
--Com podrà ser això, si jo sóc verge?
35 L'àngel li respongué:
--L'Esperit Sant vindrà sobre teu i el
poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà
serà sant i l'anomenaran Fill de Déu. 36 També Elisabet, la teva
parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per
estèril, ja es troba al sisè mes, 37 perquè per a Déu no hi
ha res impossible.
38 Maria va dir:
--Sóc l'esclava del Senyor: que es
compleixin en mi les teves paraules.
I l'àngel es va retirar. (Lc 1, 26-38.BCI)
Comentari.- L’evangelista Lluc temia que els seus
lectors llegissin el seu escrit de qualsevol manera. El que els volia anunciar
no era una notícia més, com tantes altres que corrien per l’imperi. Havien de
preparar el seu cor: despertar l’alegria, desterrar pors i creure que Déu és a
prop, disposat a transformar la nostra vida.
Amb
un art difícil d’igualar va recrear una escena evocant el missatge que Maria va
escoltar en l’íntim del seu cor per acollir el naixement del seu Fill Jesús.
Tots podem unir-nos a ella per acollir el Salvador. Com preparar-nos per rebre
amb goig a Déu encarnat en la humanitat entranyable de Jesús?
«Alegra’t».
És la primera paraula que sent el que es prepara per viure una experiència
bona. Avui no sabem esperar. Som com nens impacients, que ho volen tot de
seguida. No sabem estar atents per conèixer els nostres desitjos més profunds.
Senzillament se’ns ha oblidat esperar Déu, i ja no sabem com trobar l’alegria.
Ens
estem perdent el millor de la vida. Ens acontentem amb la satisfacció, el plaer
i la diversió que ens proporciona el benestar. Sabem que és un error, però no
gosem creure que Déu, acollit amb fe senzilla, ens pot descobrir nous camins
cap a l’alegria.
«No
tinguis por». L’alegria és impossible quan vivim plens de pors, que ens
amenacen des de dins i des de fora. Com pensar, sentir i actuar de manera
positiva i esperançada? Com oblidar la nostra impotència i covardia per
enfrontar-nos al mal?
Se’ns
ha oblidat que tenir cura de la nostra vida interior és més important que tot
el que ens ve des de fora. Si vivim buits per dins, som vulnerables a tot. Es
va diluint la nostra confiança en Déu i no sabem com defensar-nos del que ens
fa mal.
«El
Senyor és amb tu». Déu és una força creadora que és bona i vol el nostre bé. No
vivim sols, perduts en el cosmos. La humanitat no està abandonada. D’on treure
veritable esperança si no és del Misteri últim de la vida? Tot canvia quan
l’ésser humà se sent acompanyat per Déu.
José Antonio
Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada