Evangeli (Mt 18,15-20) - diumenge 06 de setembre de 2020, i comentari de J.A.Pagola
Evangeli.- 15 »Si el teu germà et
fa una ofensa, vés a trobar-lo i, tot sol amb ell, fes-li veure la seva falta. Si
t'escolta, t'hauràs guanyat el germà. 16 Si
no t'escolta, crida'n un o dos més, perquè tota qüestió ha de ser resolta
per la declaració de dos o tres testimonis . 17 Si
tampoc no els escolta, digues-ho a la comunitat reunida. I si ni tan sols
escolta la comunitat, considera'l un pagà i un publicà. 18 Us
ho asseguro: tot allò que lligueu a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò
que deslligueu a la terra quedarà deslligat al cel.
19 »Us
asseguro també que si dos de vosaltres aquí a la terra es posen d'acord per a
demanar alguna cosa, el meu Pare del cel els la concedirà; 20 perquè
on n'hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo sóc allí enmig d'ells. (Mt
18,15-20)
Comentari.- Pel que sembla, a les primeres generacions
cristianes no els preocupava massa el nombre. A la fi del segle I eren només
uns vint mil, perduts enmig de l’Imperi romà. Eren molts o eren pocs? Ells
formaven l’Església de Jesús, i l’important era viure del seu Esperit. Pau
convida constantment els membres de les seves petites comunitats al fet que
«visquin en Crist». El quart evangeli exhorta els seus lectors a que «romanguin
en ell».
Mateu, per la seva banda, posa en llavis de
Jesús aquestes paraules: «On n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo
sóc allí enmig d’ells». A l’Església de Jesús no s’hi pot estar de qualsevol
manera: per costum, per inèrcia o per por. Els seus seguidors han d’estar
«reunits en el seu nom», convertint-se a ell, alimentant-se del seu evangeli.
Aquesta és també avui la nostra primera tasca, encara que siguem pocs, encara
que siguem dos o tres.
Reunir-se en el nom de Jesús és crear un
espai per viure l’existència sencera entorn d’ell i des del seu horitzó. Un
espai espiritual ben definit no per doctrines, costums o pràctiques, sinó per
l’Esperit de Jesús, que ens fa viure amb el seu estil.
El centre d’aquest «espai Jesús» l’ocupa la
narració de l’evangeli. És l’experiència essencial de tota comunitat cristiana:
«fer memòria de Jesús», recordar les seves paraules, acollir-les amb fe i
actualitzar-les amb goig. Aquest art d’acollir l’evangeli des de la nostra vida
ens permet entrar en contacte amb Jesús i viure l’experiència d’anar creixent
com a deixebles i seguidors seus.
En aquest espai creat en el seu nom anem
caminant, no sense debilitats i pecat, cap a la veritat de l’evangeli,
descobrint junts el nucli essencial de la nostra fe i recuperant la nostra
identitat cristiana enmig d’una Església de vegades tan afeblida per la rutina
i tan paralitzada per les pors.
Aquest espai dominat per Jesús és el primer
que hem de cuidar, consolidar i aprofundir a les nostres comunitats i
parròquies. No ens enganyem. La renovació de l’Església comença sempre al cor
de dos o tres creients que es reuneixen en el nom de Jesús.
*.- José
Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada