PERDONAR ENS FA BÉ*

Evangeli (Mt 18,21-35) - diumenge 13 de setembre de 2020, i comentari de J.A.Pagola

 

Evangeli.- 21 Aleshores Pere preguntà a Jesús:

--Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades?

22 Jesús li respon:

--No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.

23 »Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que volgué demanar comptes als seus subordinats. 24 Tot just havia començat, quan li'n van portar un que li devia deu mil talents. 25 Com que no tenia amb què pagar, aquell senyor va manar que, per a poder satisfer el deute, el venguessin com a esclau, amb la seva dona, els seus fills i tots els seus béns. 26 Ell se li va llançar als peus i, prosternat, li deia:

»--Tingues paciència amb mi i t'ho pagaré tot.

27 »Llavors, compadit d'ell, el senyor deixà lliure aquell subordinat i li va perdonar el deute.

28 »Quan aquell home sortia, va trobar un dels seus companys que tan sols li devia cent denaris. L'agafà i l'escanyava dient:

»--Paga'm el que em deus.

29 »El company se li va llançar als peus i li suplicava:

»--Tingues paciència amb mi i ja t'ho pagaré.

30 »Però ell s'hi va negar i el va fer tancar a la presó fins que pagués el deute.

31 »Quan els altres companys van veure el que havia passat, els va saber molt de greu, i anaren a explicar-ho al seu senyor. 32 Ell va fer cridar aquell home i li digué:

»--Servidor dolent, quan vas suplicar-me, et vaig perdonar tot aquell deute. 33 ¿No t'havies de compadir del teu company, com jo m'havia compadit de tu?

34 »I, indignat, el va posar en mans dels botxins perquè el torturessin fins que hagués pagat tot el deute.

35 »Igualment us tractarà el meu Pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà. (Mt 18,21-35)

 

Comentari.- Les grans escoles de psicoteràpia amb prou feines han estudiat la força guaridora del perdó. Fins fa molt poc, els psicòlegs no li concedien un paper en el creixement d’una personalitat sana. Es pensava erròniament -i se segueix pensant- que el perdó és una actitud purament religiosa.

D’altra banda, el missatge del cristianisme s’ha reduït amb freqüència a exhortar la gent a perdonar amb generositat, fonamentant aquest comportament en el perdó que Déu ens concedeix, però sense ensenyar res més sobre els camins que cal recórrer per arribar a perdonar de cor. No és, doncs, estrany que hi hagi persones que ho ignorin gairebé tot sobre el procés del perdó.

No obstant això, el perdó és necessari per conviure de manera sana: en la família, on el frec a frec de la vida diària poden generar freqüents tensions i conflictes; en l’amistat i l’amor, on cal saber actuar davant humiliacions, enganys i infidelitats possibles; en múltiples situacions de la vida, en què hem de reaccionar davant agressions, injustícies i abusos. Qui no sap perdonar pot quedar ferit per sempre.

Hi ha una cosa que cal aclarir des del començament. Molts es creuen incapaços de perdonar perquè confonen la còlera amb la venjança. La còlera és una reacció sana d’irritació davant l’ofensa, l’agressió o la injustícia soferta: l’individu es rebel·la de manera gairebé instintiva per defensar la seva vida i la seva dignitat. Per contra, l’odi, el ressentiment i la venjança van més enllà d’aquesta primera reacció; la persona venjativa cerca fer mal, humiliar i fins i tot destruir el qui li ha fet mal.

Perdonar no vol dir necessàriament reprimir la còlera. Al contrari, reprimir aquests primers sentiments pot ser danyós si la persona acumula en el seu interior una ira que més tard es desviarà cap a altres persones innocents o cap a ella mateixa. És més sa reconèixer i acceptar la còlera, compartint potser amb algú la ràbia i la indignació.

Després serà més fàcil asserenar-se i prendre la decisió de no continuar alimentant el ressentiment ni les fantasies de venjança, per no fer-nos més mal. La fe en un Déu perdonador és llavors per al creient un estímul i una força inestimables. Qui viu de l’amor incondicional de Déu li és més fàcil de perdonar.

*.- José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat