dijous, 9 de juliol del 2020

LA FORÇA AMAGADA DE L’EVANGELI

Evangheli (Mt 13,1-23) - Diumenge 12 de juliol de 2020 i comentari de J.A. Pagola

Evangeli.- Aquell dia, Jesús sortí de casa i s'assegué vora el llac. Era tanta la gent que es reuní entorn d'ell, que pujà a una barca i s'hi assegué. Tota la gent es quedà vora l'aigua i ell els parlà llargament en paràboles. Digué: «El sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de la llavor caigué arran del camí, vingueren els ocells i se la menjaren. Una part caigué en un terreny rocós, on hi havia poca terra. De seguida va néixer, ja que la terra era poc fonda, però com que no tenia arrels, quan sortí el sol, amb la calor s'assecà. Una part caigué entre els cards, però els cards van créixer i l'ofegaren. Una part caigué a la terra bona i donà fruit: o cent, o seixanta, o trenta. Qui tingui orelles, que ho senti».
Els deixebles s'acostaren i li preguntaren: «Per què els parleu en paràboles?». Ell respongué: «Déu us fa a vosaltres el do de conèixer els secrets del Regne, però a ells, no. Als qui tenen, Déu els donarà encara més i en tindran a vessar; però als qui no tenen, els prendrà fins allò que els queda. Jo els parlo en paràboles perquè, tot i veure-hi, no veuen res, i tot i sentir-hi, no senten ni entenen res. En el cas d'ells es compleix aquella profecia d'Isaïes que deia: "Per més que escolteu, no entendreu res, per més que mireu, no veureu res. El cor d'aquest poble s'ha fet insensible, s'ha tornat dur d'orella i s'ha tapat els ulls, no fos cas que si els seus ulls hi veien, les seves orelles hi sentien i el seu cor arribava a entendre, es convertissin, i jo els retornés la salut". Però els vostres ulls i les vostres orelles sí que són feliços de poder veure i de poder sentir. Us ho dic amb tota veritat: Molts profetes i justos desitjaven veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, desitjaven sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren.
Escolteu, doncs, vosaltres, què vol dir la paràbola del sembrador: la llavor sembrada arran del camí vol dir que a tots aquells que escolten la predicació del Regne però no l'entenen, el Maligne els pren la llavor sembrada en els seus cors.
La llavor sembrada en un terreny rocós vol dir aquells que reben amb alegria la predicació del Regne així que la senten, però només per un moment; no arrela dintre d'ells, i tan bon punt es troben amb dificultats o amb persecucions per la Paraula que havien rebut, sucumbeixen de seguida.
La llavor sembrada enmig dels cards vol dir aquells que han sentit la predicació del Regne, però les preocupacions del món present i la seducció de les riqueses l'ofeguen i no dona fruit.
La llavor sembrada en terra bona vol dir aquells que han sentit la predicació del Regne i l'han entesa, i per això dona fruit: o cent, o seixanta, o trenta». (Mt 13,1-23)

Comentari.- La paràbola del sembrador és una invitació a l’esperança. La sembra de l’evangeli, moltes vegades inútil per diverses contrarietats i oposicions, té una força incontenible. Malgrat tots els obstacles i dificultats, i fins i tot amb resultats molt diversos, la sembra acaba en collita fecunda que fa oblidar altres fracassos.
No hem de perdre la confiança a causa de l’aparent impotència del Regne de Déu. Sempre sembla que «la causa de Déu» està en decadència i que l’evangeli és una cosa insignificant i sense futur. I no obstant això no és així. L’evangeli no és una moral ni una política, ni tan sols una religió amb més o menys futur. L’evangeli és la força salvadora de Déu «sembrada» per Jesús en el cor del món i de la vida dels homes.
Empesos pel sensacionalisme dels actuals mitjans de comunicació, sembla que només tenim ulls per veure el mal. I ja no sabem endevinar aquesta força de vida que es troba amagada sota les aparences més descoratjadores.
Si poguéssim observar l’interior de les vides, ens sorprendria trobar tanta bondat, donació, sacrifici, generositat i amor veritable. Hi ha violència i sang en el món, però creix en molts l’anhel d’una veritable pau. S’imposa el consumisme egoista en la nostra societat, però són bastants els que descobreixen el goig d’una vida senzilla i compartida. La indiferència sembla haver apagat la religió, però en no poques persones es desperta la nostàlgia de Déu i la necessitat de la pregària.
L’energia transformadora de l’evangeli és present treballant la humanitat. La set de justícia i d’amor continuarà creixent. La sembra de Jesús no acabarà en fracàs. El que se’ns demana és acollir la llavor. No descobrim en nosaltres mateixos aquesta força que no prové de nosaltres i que ens convida sense parar a créixer, a ser més humans, a transformar la nostra vida, a teixir relacions noves entre les persones, a viure amb més transparència, a obrir-nos amb més veritat a Déu?
Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada