Evangeli.- Aquell dia, Jesús sortí de casa i s'assegué vora el llac. Era tanta la gent que es reuní entorn d'ell, que pujà a una barca i s'hi assegué. Tota la gent es quedà vora l'aigua i ell els parlà llargament en paràboles. Digué: «El sembrador va sortir a sembrar. Tot sembrant, una part de la llavor caigué arran del camí, vingueren els ocells i se la menjaren. Una part caigué en un terreny rocós, on hi havia poca terra. De seguida va néixer, ja que la terra era poc fonda, però com que no tenia arrels, quan sortí el sol, amb la calor s'assecà. Una part caigué entre els cards, però els cards van créixer i l'ofegaren. Una part caigué a la terra bona i donà fruit: o cent, o seixanta, o trenta. Qui tingui orelles, que ho senti».
Els
deixebles s'acostaren i li preguntaren: «Per què els parleu en paràboles?». Ell
respongué: «Déu us fa a vosaltres el do de conèixer els secrets del Regne, però
a ells, no. Als qui tenen, Déu els donarà encara més i en tindran a vessar;
però als qui no tenen, els prendrà fins allò que els queda. Jo els parlo en
paràboles perquè, tot i veure-hi, no veuen res, i tot i sentir-hi, no senten ni
entenen res. En el cas d'ells es compleix aquella profecia d'Isaïes que deia:
"Per més que escolteu, no entendreu res, per més que mireu, no veureu res.
El cor d'aquest poble s'ha fet insensible, s'ha tornat dur d'orella i s'ha
tapat els ulls, no fos cas que si els seus ulls hi veien, les seves orelles hi
sentien i el seu cor arribava a entendre, es convertissin, i jo els retornés la
salut". Però els vostres ulls i les vostres orelles sí que són feliços de
poder veure i de poder sentir. Us ho dic amb tota veritat: Molts profetes i
justos desitjaven veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, desitjaven
sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren.
Escolteu, doncs,
vosaltres, què vol dir la paràbola del sembrador: la llavor sembrada arran del
camí vol dir que a tots aquells que escolten la predicació del Regne però no
l'entenen, el Maligne els pren la llavor sembrada en els seus cors.
La llavor sembrada en un
terreny rocós vol dir aquells que reben amb alegria la predicació del Regne
així que la senten, però només per un moment; no arrela dintre d'ells, i tan
bon punt es troben amb dificultats o amb persecucions per la Paraula que havien
rebut, sucumbeixen de seguida.
La llavor sembrada enmig
dels cards vol dir aquells que han sentit la predicació del Regne, però les
preocupacions del món present i la seducció de les riqueses l'ofeguen i no dona
fruit.
La llavor sembrada en
terra bona vol dir aquells que han sentit la predicació del Regne i l'han
entesa, i per això dona fruit: o cent, o seixanta, o trenta». (Mt 13,1-23)
Comentari.- La paràbola
del sembrador és una invitació a l’esperança. La sembra de l’evangeli, moltes
vegades inútil per diverses contrarietats i oposicions, té una força
incontenible. Malgrat tots els obstacles i dificultats, i fins i tot amb
resultats molt diversos, la sembra acaba en collita fecunda que fa oblidar
altres fracassos.
No hem de perdre la confiança a causa de
l’aparent impotència del Regne de Déu. Sempre sembla que «la causa de Déu» està
en decadència i que l’evangeli és una cosa insignificant i sense futur. I no
obstant això no és així. L’evangeli no és una moral ni una política, ni tan sols
una religió amb més o menys futur. L’evangeli és la força salvadora de Déu
«sembrada» per Jesús en el cor del món i de la vida dels homes.
Empesos pel sensacionalisme dels actuals
mitjans de comunicació, sembla que només tenim ulls per veure el mal. I ja no
sabem endevinar aquesta força de vida que es troba amagada sota les aparences
més descoratjadores.
Si poguéssim observar l’interior de les
vides, ens sorprendria trobar tanta bondat, donació, sacrifici, generositat i
amor veritable. Hi ha violència i sang en el món, però creix en molts l’anhel
d’una veritable pau. S’imposa el consumisme egoista en la nostra societat, però
són bastants els que descobreixen el goig d’una vida senzilla i compartida. La
indiferència sembla haver apagat la religió, però en no poques persones es
desperta la nostàlgia de Déu i la necessitat de la pregària.
L’energia transformadora de l’evangeli és
present treballant la humanitat. La set de justícia i d’amor continuarà
creixent. La sembra de Jesús no acabarà en fracàs. El que se’ns demana és
acollir la llavor. No descobrim en nosaltres mateixos aquesta força que no
prové de nosaltres i que ens convida sense parar a créixer, a ser més humans, a
transformar la nostra vida, a teixir relacions noves entre les persones, a
viure amb més transparència, a obrir-nos amb més veritat a Déu?
Antonio
Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
Traductor: Francesc Bragulat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada