Evangeli.- En aquell
temps, Jesús digué a la gent: «Amb el Regne del cel passa com amb un tresor
amagat en un camp. L'home que el troba el deixa amagat i, content
de la troballa, se'n va a vendre tot el que té i compra aquell camp.
També passa amb el Regne del cel com amb un comerciant que buscava
perles fines. El dia que en trobà una de molt preu, anà a vendre tot el que
tenia i la comprà.
També passa amb el Regne del cel com amb aquelles grans xarxes que,
tirades a l'aigua, arrepleguen de tot. Quan són plenes, les treuen a la platja,
s'asseuen i recullen en coves tot allò que és bo, i llencen allò que és dolent.
Igualment passarà a la fi del món: Sortiran els àngels, destriaran els dolents
d'entre els justos i els llençaran al forn encès: allà hi haurà els plors i el
cruixir de dents.
Ho heu entès, tot això?». Li responen: «Sí que ho hem
entès». Ell els digué: «Mireu, doncs: Els mestres de la Llei que es fan
deixebles del Regne del cel són com aquells caps de casa que treuen del seu
cofre joies modernes i antigues». (Mt 13,44-52)
Comentari.- No era fàcil
de creure Jesús. Alguns se sentien atrets per les seves paraules. En d’altres,
per contra, sorgien no pocs dubtes. Era raonable seguir Jesús o era una
bogeria? Avui passa el mateix: ¿val la pena de comprometre’s en el seu projecte
d’humanitzar la vida o és més pràctic d’ocupar-se cadascú del seu propi
benestar? Mentrestant podem passar-nos la vida sense prendre cap decisió.
Jesús explica dues breus paràboles. En tots
dos relats, el respectiu protagonista és un tresor enormement valuós o una perla
de valor incalculable. Els dos reaccionen de la mateixa manera: venen tot el
que tenen i compren el tresor o la perla. És, sens dubte, el més sensat i
raonable.
El regne de Déu és «amagat». Molts no han
descobert encara el gran projecte d’un món nou que té Déu. No obstant això, no
és un misteri inaccessible. És «amagat» en Jesús, en la seva vida i en el seu
missatge. Una comunitat cristiana que no ha descobert el Regne de Déu no coneix
bé Jesús, no pot seguir els seus passos.
El descobriment del regne de Déu canvia la
vida de qui el descobreix. La seva «alegria» és inconfusible. Ha trobat
l’essencial, el millor de Jesús, el que pot transformar la seva vida. Si els
cristians no descobrim el projecte de Jesús, a l’Església no hi haurà alegria.
Els dos protagonistes de les paràboles prenen
la mateixa decisió: «venen tot el que tenen». No hi ha res de més important que
«cercar el regne de Déu i la seva justícia.» Tota la resta ve després, és
relatiu i ha de quedar subordinat al projecte de Déu.
Aquesta és la decisió més important que hem
de prendre a l’Església i a les comunitats cristianes: alliberar-nos de tantes
coses accidentals per comprometre’ns amb el regne de Déu. Despullar-se d’allò
superflu. Oblidar-se d’altres interessos. Saber «perdre» per «guanyar» en
autenticitat. Si ho fem, estem col·laborant en la conversió de l’Església.
*.- José
Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
Traductor: Francesc Bragulat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada