Quan
es complien els dies en què Jesús havia de ser endut al cel, resolgué de fer
camí cap a Jerusalem. Va enviar missatgers davant seu, i ells, tot
caminant, entraren en un poble de samaritans per preparar la seva
arribada. Però no el volgueren acollir, perquè ell s'encaminava a
Jerusalem.
En
veure-ho, els deixebles Jaume i Joan van dir-li: --Senyor, ¿vols que diguem que
baixi foc del cel i els consumeixi?
Però
Jesús es va girar i els renyà. I se n'anaren en un altre poble.
Mentre
feien camí, un li digué: --Et seguiré arreu on vagis.
Jesús
li respongué: --Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de
l'home no té on reposar el cap.
A
un altre li digué: --Segueix-me.
Ell
respongué: --Senyor, deixa'm anar primer a enterrar el meu pare.
Jesús
li contestà: --Deixa que els morts enterrin els seus morts; tu vés i anuncia el
Regne de Déu.
Un
altre li digué: --Et seguiré, Senyor, però primer deixa'm anar a dir adéu als
de casa meva.
Jesús
li va respondre: --Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l'arada no és bo
per al Regne de Déu (Lc 9, 51-62).
Ens precipitem en judicar i condemnar a aquells que no ens fan cas, ens atribuïm potestats que no ens corresponen, però alhora no ens aturem davant les dificultats.
ResponElimina