Jesús deia
també als seus deixebles: -Un home ric tenia un administrador, que va ser
acusat de malversar els seus béns. Ell el cridà i li digué: Què és això que
sento a dir de tu? Dóna'm comptes de la teva administració, perquè d'ara
endavant ja no podràs administrar els meus béns.
L'administrador
va pensar: "Què faré, ara que el meu amo em treu de la feina? Cavar, no
m'hi veig amb forces; captar, em fa vergonya. Ja sé què faré per a trobar gent
que em rebi a casa seva quan perdi l'administració".
Llavors va
cridar un per un els qui tenien deutes amb el seu amo. Al primer li digué: Quant
deus al meu amo? Li respongué: Cent gerres d'oli. Ell li digué: Aquí tens el
teu rebut. Seu i ara mateix escriu-ne un que digui cinquanta.
A un altre
li digué: I tu, quant deus? Li respongué: Cent sacs de blat. »Ell li diu: Aquí
tens el teu rebut. Escriu-ne un que digui vuitanta.
I el Senyor
va lloar l'administrador del diner, que és enganyós, perquè havia actuat amb
astúcia: Els homes d'aquest món, en els tractes entre ells, són més astuts que
els fills de la llum. I jo us dic: Guanyeu-vos amics a costa del diner, que és
enganyós, perquè, quan tot s'hagi acabat, us rebin a les estances eternes. Qui
mereix la confiança en una cosa molt petita, també la mereix en una de gran, i
qui enganya en les coses petites, també enganya en les grans. Per tant, si no
heu merescut la confiança en l'administració del diner, que és enganyós, ¿qui
us confiarà els béns veritables? I si no heu merescut la confiança en les coses
que són d'un altre, ¿qui us donarà allò que us pertany? Cap criat no pot servir
dos senyors, perquè, si estima l'un, avorrirà l'altre, i si fa cas de l'un, no
en farà de l'altre. No podeu servir alhora Déu i el diner. (Lc 16,1-13)
good idea men i like it it should be shared and publish everywhere.
ResponEliminaal3abfun