Evangeli de l'Ascenció
Vegis
el comentari de: José A. Pagola: Assumpció de Maria – C (Lluc 1,39-56)
Per aquells dies, Maria
se n'anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judea, va entrar a casa
de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de
Maria, l'infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de
l'Esperit Sant. Llavors cridà amb totes les forces: --Ets beneïda entre
totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! Qui sóc jo perquè la
mare del meu Senyor em vingui a visitar? Tan bon punt he sentit la teva
salutació, l'infant ha saltat de joia dins les meves entranyes. Feliç tu
que has cregut: allò que el Senyor t'ha anunciat es complirà!
Maria digué: --La meva
ànima magnifica el Senyor, / el meu esperit celebra /
Déu que em salva, / perquè ha mirat la petitesa / de la seva serventa. / Des
d'ara totes les generacions / em diran benaurada, / perquè el Totpoderós / obra en mi meravelles: / el seu nom és
sant, / i l'amor que té / als qui creuen en ell / s'estén de generació en
generació. / «Les obres del seu braç són potents: / dispersa els homes de cor altiu, / derroca els poderosos
del soli / i exalta els humils; / omple de béns els
pobres, / i els rics se'n tornen sense res. / «Ha protegit Israel, el seu
servent, / com havia promès als nostres pares; / s'ha recordat del seu amor a
Abraham / i a la seva descendència per sempre.
Maria es va quedar uns
tres mesos amb ella, i després se'n tornà a casa seva. (Lc 1,39-56)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada