VÉS, I TU FES IGUAL

      Veure comentari de José A. Pagola:  Diumenge 15 durant l’any – C (Lluc 10,25-37)

Un mestre de la Llei es va aixecar i, per posar a prova Jesús, li va fer aquesta pregunta: --Mestre, què haig de fer per a posseir la vida eterna?
Jesús li digué: --Què hi ha escrit en la Llei? Què hi llegeixes?
Ell va respondre: -- Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb totes les forces i amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix.
Jesús li digué: --Has respost bé: fes això i viuràs.
Però ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús: --I qui són els altres que haig d'estimar?
Jesús va contestar dient: --Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d'uns bandolers, que el despullaren, l'apallissaren i se n'anaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l'altra banda. Igualment un levita arribà en aquell indret; veié l'home i passà de llarg per l'altra banda.
»Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d'ell, el veié i se'n compadí. S'hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l'hostal i se'n va ocupar. L'endemà va treure's dos denaris i els va donar a l'hostaler dient-li:
»--Ocupa't d'ell i, quan jo torni a passar, et pagaré les despeses que facis de més.
»Quin d'aquests tres et sembla que es va comportar com a proïsme de l'home que va caure en mans dels bandolers?
Ell respongué: --El qui el va tractar amb amor.
Llavors Jesús li digué: --Vés, i tu fes igual. (Lc 10,25-37)